COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La responsabilitat ha de suposar un respecte pels territoris on es produeix l’activitat responsable, i això vol dir respecte per la legalitat vigent, les institucions, la cultura, el medi ambient, i especialment respecte per les persones que viuen en aquest territori (treballin per a la mateixa entitat o no). Si la responsabilitat és un exercici respectuós, un dels punts clau hauria de ser el de construir plegats una societat més justa, igualitària i accessible per a tothom, posant a la disposició d’aquesta les capacitats, experteses i recursos que les entitats responsables tenen al seu abast. És per això, que no tindria sentit aquest exercici com una aportació amb un inici i un final, puntual en el temps i amb gran impacte estàtic, sinó que suposi un impacte transformador de l’entorn.

En ple canvi generacional, on les noves tecnologies de la informació i la comunicació i l’accés a aquestes marca molt de prop la nostra manera d’aprendre i relacionar-nos, ens és impossible entendre el treball a l’aula sense aquest suport que, lluny d’afegir valor als mètodes pedagògics actuals, ens els fa canviar de dalt a baix. El posicionament envers la vida que els infants i joves prenen avui en dia canvia qualsevol forma d’aprenentatge ja que la curiositat no tant sols es desperta analògicament sinó que el món digital irromp amb força en l’apropament a la cultura, el coneixement i la ciència. El model Flipped Classroom, o classe a l'inrevés, pren aquestes idees del cotext actual i pretén fer un gir a la manera que te l’educació per formar.

Tres facultats de la Universitat Ramon Llull, la  Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, la nostra, vam compartir del 18 al 22 d’abril un viatge d’estudis a Marroc, una experiència multidisciplinària. Concretament, 20 alumnes de les tres facultats i 3 professors vam viatjar a Marroc on vam viure una experiència intercultural i interreligiosa que ens va permetre “veure el propi món amb altres ulls”.

Massa sovint  la societat  justifica  l’acció  de  les  escoles bressol com la d’un espai necessari per a les famílies per poder conciliar la vida professional de mares i pares. Els qui treballem amb infants estem convençuts de l’elevat valor educatiu de la nostra acció, de la importància per a una correcta estimulació dels nens i les nenes, pel desvetllament de les seves capacitats, la identificació de dificultats, per l’acompanyament d’uns pares i mares sovint primerencs, per la motivació de destreses, hàbits i aprenentatges dels nostres infants.

L’augment de la longevitat ha esdevingut un èxit i ha suposat reptes importants. Actualment, vivim un procés de reestructuració i, en alguns llocs, d’inversió de la piràmide poblacional. Estem preparats per aquesta realitat?  En aquest sentit,  intentarem posar de manifest alguns dels recursos i serveis existents al nostre abast per aquesta nova societat.

L’apoderament de dones consisteix en un procés individual i col·lectiu a través del qual les dones prenent consciència de si mateixes, s’uneixen col·lectivament per a la pressa de decisions i accés al poder. Aquest procés porta implícit la pressa de consciència sobre el poder individual i col·lectiu que ostenten les dones, no oblidem, en el sí d’un sistema patriarcal opressor. Des d’organismes internacionals com l’ONU s’entén l’apoderament de les dones com una estratègia per assolir una societat més justa per tothom.

Es calcula que al voltant d'un 20% de nens menors de 18 anys han patit algun tipus de maltractament o abús sexual. Com a educador, creus que series capaç de detectar aquestes situacions i poder intervenir adequadament? Fins a quin punt ets responsable de no haver detectat una determinada situació o d'haver intervingut a temps? Les conseqüències psicològiques a curt i a llarg termini dels nens i adolescents que han patit maltractament i/o abús poden tenir una repercussió significativa al llarg de tota la vida i és per això que urgeix que els professionals de l'acció social puguem actualitzar la nostra formació en aquest àmbit per actuar d'acord una responsabilitat ètica més elevada.

Com podem conèixer quelcom que sempre es diferent?, ens preguntàvem en el Batxillerat, intentant emular a Heràclit, mentre, a la neurona del costat, Parmènides mirava l'horitzó amb la convicció de que tot és, en essència, estable i permanent, com la inseguretat de l'inexpert pilot de ser el nostre mateix cervell davant l'examen de filosofia del dia següent.

Una vintena d’estudiants de les facultats d’Hosteleria i Turisme Sant Ignasi, de Salut Blanquerna i d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, acompanyats per tres professors hem participat durant una setmana de l’Study Tour al Senegal amb la finalitat de conèixer la realitat social i cultural d’aquest país africà. El viatge estava centrat en l’experiència i el contacte amb la gent senegalesa i també amb algunes persones que estan portant a terme tasques socials des de fa anys en aquell país.

Sovint parlem d’empatia com un concepte senzill i que tots dominem en menor o major mesura, però la veritat és que quan t’atures a analitzar què vol dir exactament, la realitat desvetlla que no és gens senzill i que molts no ho som tant com ens pensem.

El tercer dimarts del mes de març de cada any es celebra el Dia Internacional del Treball Social. S’ha convertit en una bona oportunitat per destacar l’aportació dels i de les professionals del Treball Social en el coneixement de la realitat social, el canvi i la intervenció socials i l’impuls de la lluita i la garantia dels drets de ciutadania. Enguany el tema de la jornada ha estat dedicat a la necessitat de promoure comunitats i entorns sostenibles, qüestions ambdues centrals en una època com la nostra en què el model dominant de globalització i de trànsit cap al postindustrialisme ens està portant a societats cada cop més fragmentades i desiguals. Reflexionar sobre la dimensió comunitària i la sostenibilitat des d’una perspectiva social planteja diversos reptes, entre els quals voldria destacar-ne ara tres de transcendentals per al present i futur del Treball Social.

Són moltes les entitats que ja han après que comunicar és existir. I s’han adonat que si no fan un esforç per explicar-se al món, no seran capaces d’assolir els seus objectius. Ara bé, encara hi ha moltes entitats que no han pensat en un fet cabdal per millorar la seva comunicació; explicar-se de portes endins. La comunicació interna és clau per al bon funcionament de tota organització. És molt difícil tenir a un equip compromès amb les causes que defensem si no estan al corrent de què s’està fent en els diferents departaments o quines iniciatives ha endegat l’equip directiu.

Les habilitats socials i comunicatives tot i ser una sèrie d'eines que ens faciliten i afavoreixen la comunicació i interacció amb els altres de forma positiva, no es tenen en compte majoritàriament a l'hora de treballar la prevenció de la violència masclista a les aules entre els adolescents.

Un dels reptes que hem tenim com a societat és l’envelliment de  la nostra població, especialment l’increment de població gran en termes relatius i absoluts, que s’està produint i es mantindrà en els propers anys. I en proporció l’increment superior de població afectada per les dues malalties que tenen cada cop més incidència: l’Alzheimer i el Parkinson. Sobre la població general, avui, ja podem parlar d’un 1,9% afectat per alguna malaltia neurodegenerativa: Alzheimer, Parkinson, esclerosi múltiple, neuromuscular, esclerosi lateral amiotròfica...

L’adolescència és una etapa de transició de la infantesa a la vida adulta, fet que condueix a una dualitat que transcorre per l’interior dels adolescents: què és allò que m’agrada fer i què és el que he de fer; és a dir, què volen fer i què s’espera d’ells.