COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

En els seus inicis els infants amb necessitats educatives especials s’introduïren en el sistema educatiu a través de les escoles d’educació especial que eren centres educatius especialitzats on els alumnes seguien un itinerari curricular alternatiu en funció del dèficit o trastorn que presentessin. 
Des d’aquest model es fomentava la segregació i l’exclusió social d’aquests infants i partien d’una visió d’aquests infants centrada en el seu dèficit o trastorn i un plantejament educatiu que donava rellevància als aprenentatges de tipus conceptual.

Deia Oscar Wilde que les pitjors obres se solen fer amb les millors intencions.

Ens sembla evident que una part del malestar i el patiment dels éssers humans neix d'accions reprovables, egoistes o que busquen el benefici propi. No obstant això, encara que no resulti tan evident, hi ha una altra part d'aquest malestar que és fruit d'accions fetes amb la millor de les intencions. Vull posar el focus en aquestes.

De vegades, utilitzar una paraula en anglès no és per fer-se l'interessant, sinó per retre homenatge al seu creador, per tot el que implica i el que significa, i el benefici que pot aportar per a la transformació social.
El Moviment Maker empodera a la ciutadania gràcies a la innovació i el coneixement obert. Neix para desaprendre els patrons d'ensenyament-aprenentatge clàssics i tornar a aprendre, aquesta vegada a través de la combinació d'experiències viscudes a partir de l'acció i la creació d'alguna cosa dissenyada per un mateix i compartit amb la comunitat. 

És important tenir cura del nostre interior, és aquí on es forja, d’alguna manera, el sentit de la vida, les il·lusions, els valors. Els professionals que acompanyen persones han de tenir present la seva dimensió interior.

Avui celebrem el Dia de l'Educació Social, #DiaES, participant en la 5a edició del "Carnaval de blogs" que organitza el Col·legi d'Educadors i Educadors Socials de Catalunya. El tema d'aquest any és "Els Reptes de l'educació social en temps de la globalització" i en aquesta ocasió el CEESC ens ha proposat fer un intercanvi de blocs: que els blocaires escriguin l'entrada en un bloc d'un altre blocaire. Per això avui el bloc.peretarres.org acull l'article de l'animador sociocultural Pablo García.

Jo vaig créixer a Londres i quan estudiava a la meva classe hi havia gent de cultures diferents. El meu millor amic era un jueu, l’estudiant més bo era un sikh, que portava tot el dia un turbant al cap, i la meva primera xicota va ser una noia hindú. Normalment pensem que la diversitat cultural és un problema, però en realitat és un avantatge. Cal tenir en compte el perquè ens costa afrontar les diferències culturals i alhora, que les cultures són complexes però això no les fa incomprensibles. En realitat hi ha tres maneres de reconèixer-les que van lligades amb el dia a dia.

En el sector social estem constantment cridats a respondre a demandes sociales fruit de noves realitats socials. Els models d'intervenció social i les respostes de l'administració pública semblen insuficients o inadequades davant dels reptes socials contemporanis. 

T'has imaginat amb el pèl blanc? Amb moltes arrugues que solquessin el teu rostre? O tal vegada que les teves cames no siguin tan lleugeres com ho són fins ara? T'has imaginat quan siguis una persona major? Com va a serà teva vellesa?

Si no t'ho has imaginat jo puc ajudar-te ensenyant-te com és la vellesa d'algunes de les persones majors que tenim avui dia.

En les professions socials i educatives cal parlar de transformació i compromís per generar canvi i millora en el nostre entorn. Per fer-ho, es necessita una actitud de responsabilitat i treball de creixement personal i obertura a nous horitzons, abraçant la incertesa que podria conduir a la incògnita un cop es decideixi creuar el llindar de la nostra zona de confort.

Com diuen els experts tenim 60.000 pensaments al dia. La majoria d’ells són repetitius, negatius i estan acorats al passat o a coses que no passaran. La majoria de nosaltres busquem a l'exterior quan les eines i la clau de la nostra felicitat la tenim a dins nostre. Es de vital importància incorporar les següents set perspectives.

Perquè és tan difícil dir el que sentim sense ferir a l’altre? I perquè ens sentim malament si no ho fem? Ser capaç d’expressar el que sents, necessites o penses tenint en compte el que l’altre persona sent, pensa o necessita és l’habilitat que s’anomena assertivitat. És una eina que ens és molt útil en el nostre dia a dia perquè tenim molts petits conflictes quotidians que aplicant-la ens facilitaria el dia a dia.

A la vida hi ha situacions que ens poden fer sentir malament: deixar que algú se’ns coli a la cua del concert, o a la cua del súper, que el nostre cap ens parli malament i no saber respondre o fins hi tot que el meu germà em parli malament i no saber aturar-lo. Per tal de convertir aquesta situació en situacions exitoses i ser assertiu, què haig de fer?

El departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés duu a terme periòdicament diagnosis sobre la població amb discapacitat i diversitat funcional que permeten reflexionar sobre les línies de millora d’aquesta eina clau per a planificació pública i del Tercer Sector.

El meu primer dia de feina i jo ja en tenia prou amb les mil indicacions que tenia per aconseguir arribar el més dignament possible al final de la meva jornada laboral. El primer dia és d’un nivell d’estrès bastant important. L’educador anterior em va deixar tots els ingredients per fer una crema de xampinyons que jo no havia fet en la meva vida. Per descomptat, el primer dia dona la sensació que és impossible poder recordar-se de totes les consignes a tenir en compte a qualsevol recurs. És una idea bastant generalitzada, però poc a poc vas veien com no només ets capaç de sobreviure si no que, a més, pots gaudir de la teva feina. La por inicial és absolutament raonable perquè t’enfrontes a la complexitat d’una feina en que cada dia passen coses absolutament diferents.

Amb el tema “La gestió dels serveis a les persones” es va posar el focus, amb molt encert, en el paper que les administracions tenen a l’hora de la contractació dels serveis, a qui es contracten i quines repercussions poden tenir en les persones, les suposadament beneficiàries. Tenim en la contractació i la concertació social les eines per a continuar definint  models de col·laboració publico-social. I tenim en les actituds entre administració i sector social la millor manera de concretar-ho, amb control però amb confiança, accions exigents però col·laboratives.

Si partim del principi que la persona és autònoma per a definir les seves preferències i valors, i que en base a aquests es construeix la seva atenció, cal preveure que les persones desitjaran ser ateses des de la comunitat (des de les seves pròpies famílies). Des d’aquesta perspectiva, cal optar per la integració entre el sistema social i sanitari, alhora cal aprofundir en la millora de la qualitat de vida dels familiars que tenen cura de persones amb dependència.