COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Per donar resposta a les noves necessitats socials i als reptes d’un entorn cada vegada més complex, les Organitzacions No Lucratives han aplicat de forma progressiva eines de gestió de caire empresarial que han servit per satisfer les necessitats dels seus usuaris i millorar el seu impacte social.

La ciutat de Barcelona, sovint pionera en polítiques de Joventut, compta amb un nou Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla. Aquest nou pla defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021 i té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos.

Tenir parella pot ser la cosa més bonica del món o convertir-se en la teva pròpia presó. Us explicaré dues situacions en les que pot passar això i m’agradaria que ho poguéssiu identificar en vosaltres o en algun company.Són situacions que he anat aprenent en la relació amb els nostres usuaris, en serveis socials i en serveis d’atenció a la dona, en la pràctica professional. La situació A és aquella en la que la violència és va infiltrant poc a poquet en la relació de parella i la situació B és aquella en la que creem relacions de dependència, que no són sanes, i que ens tornen controladors, acaparadors, egoistes i possessius.Totes dues són situacions que no ens fan feliços i que determinen una relació no del tot sana.

Les relacions abusives són cada cop més presents entre infants, adolescents i joves. El concepte relació abusiva es pot donar en tots els àmbits relacionals de les persones, però concretament ens centrarem en el que fa referència a les relacions abusives entre infants i adolescents, i en totes aquelles accions que es poden dur a terme a fi i efecte de prevenir-les. En aquest sentit, ja són moltes les experiències innovadores en educació formal i no formal que tenen per objectiu el foment de les relacions positives i igualitàries entre els grups de petits i adolescents.

Hi ha situacions professionalment emocionants que només et passen si treballes d'educador social. Treballar al costat de les persones, acompanyant-les en processos personals o col·lectius és l'estat permanent d'una professió com aquesta. Certament, són situacions que diàriament t'enfronten davant la complexitat de l'ésser humà i del context social. Però alhora, et porta a una situació de satisfacció personal important.

Parlar dels joves com una categoria social és un atreviment, doncs cada un és una persona amb els seus trets, caracterials i de comportament en col·lectivitat, diferents. Tot i això, un jove equilibrat, sa, té una tendència natural a la participació en el seu entorn. Aquest és un dels factors clau de la inclusió social, per la qual cosa en qualsevol projecte adreçat a la gent jove cal tenir-ho ben present. Canalitzar la capacitat de participació social del i de la jove ha de ser una constant per al professional de l’acció social i educativa que treballi amb ells.

L'educació social i el treball social han experimentat importants transformacions durant ek seu recorregut històric en relació a la seva missió i tasca.  En un principi eren professions vinculades a la caritat i al control. 

Els sectors polítics, empresarials i mediàtics dominants han construït un discurs amb voluntat hegemònica que fa d’una determinada visió de la macroeconomia l’eix central del benestar humà.

La informació juvenil és un dret reconegut a nivell europeu als i les adolescents i joves, i és una tasca que els informadors/es i dinamitzadors/es juvenils duem a terme per tal de garantir-lo. Sovint, però, aquesta tasca no és prou visualitzada o posada en valor. La informació juvenil, a banda de ser un dret, és una eina de prevenció que permet als joves disposar de dades del seu interès, però amb una informació ben contrastada. Per això, l’acompanyament d’un professional que es troba en contacte amb fonts de consulta diverses, adequades i actualitzades eviten la perpetuació de falsos mites, prejudicis, o informacions que no són vàlides o segures.

La responsabilitat ha de suposar un respecte pels territoris on es produeix l’activitat responsable, i això vol dir respecte per la legalitat vigent, les institucions, la cultura, el medi ambient, i especialment respecte per les persones que viuen en aquest territori (treballin per a la mateixa entitat o no). Si la responsabilitat és un exercici respectuós, un dels punts clau hauria de ser el de construir plegats una societat més justa, igualitària i accessible per a tothom, posant a la disposició d’aquesta les capacitats, experteses i recursos que les entitats responsables tenen al seu abast. És per això, que no tindria sentit aquest exercici com una aportació amb un inici i un final, puntual en el temps i amb gran impacte estàtic, sinó que suposi un impacte transformador de l’entorn.

En ple canvi generacional, on les noves tecnologies de la informació i la comunicació i l’accés a aquestes marca molt de prop la nostra manera d’aprendre i relacionar-nos, ens és impossible entendre el treball a l’aula sense aquest suport que, lluny d’afegir valor als mètodes pedagògics actuals, ens els fa canviar de dalt a baix. El posicionament envers la vida que els infants i joves prenen avui en dia canvia qualsevol forma d’aprenentatge ja que la curiositat no tant sols es desperta analògicament sinó que el món digital irromp amb força en l’apropament a la cultura, el coneixement i la ciència. El model Flipped Classroom, o classe a l'inrevés, pren aquestes idees del cotext actual i pretén fer un gir a la manera que te l’educació per formar.

Tres facultats de la Universitat Ramon Llull, la  Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, la nostra, vam compartir del 18 al 22 d’abril un viatge d’estudis a Marroc, una experiència multidisciplinària. Concretament, 20 alumnes de les tres facultats i 3 professors vam viatjar a Marroc on vam viure una experiència intercultural i interreligiosa que ens va permetre “veure el propi món amb altres ulls”.

Massa sovint  la societat  justifica  l’acció  de  les  escoles bressol com la d’un espai necessari per a les famílies per poder conciliar la vida professional de mares i pares. Els qui treballem amb infants estem convençuts de l’elevat valor educatiu de la nostra acció, de la importància per a una correcta estimulació dels nens i les nenes, pel desvetllament de les seves capacitats, la identificació de dificultats, per l’acompanyament d’uns pares i mares sovint primerencs, per la motivació de destreses, hàbits i aprenentatges dels nostres infants.

L’augment de la longevitat ha esdevingut un èxit i ha suposat reptes importants. Actualment, vivim un procés de reestructuració i, en alguns llocs, d’inversió de la piràmide poblacional. Estem preparats per aquesta realitat?  En aquest sentit,  intentarem posar de manifest alguns dels recursos i serveis existents al nostre abast per aquesta nova societat.

L’apoderament de dones consisteix en un procés individual i col·lectiu a través del qual les dones prenent consciència de si mateixes, s’uneixen col·lectivament per a la pressa de decisions i accés al poder. Aquest procés porta implícit la pressa de consciència sobre el poder individual i col·lectiu que ostenten les dones, no oblidem, en el sí d’un sistema patriarcal opressor. Des d’organismes internacionals com l’ONU s’entén l’apoderament de les dones com una estratègia per assolir una societat més justa per tothom.