COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Si parlem de quina és la finalitat dels Centres Penitenciaris, gairebé de forma coral serem capaços de repetir com un mantra la paraula “Reinserció”. Aquest manament constitucional, aplaudit per la comunitat des de l’aprovació de la Llei Orgànica General Penitenciària, ha estat l’horitzó cap on s’han de guiar els vaixells del sistema penitenciari.

La mobilitat entre el Personal d’Administració i Serveis de les universitats (PAS) ens permet fer transferència de coneixements i aprendre de les competències d’altres companys per tal d’incorporar-ho posteriorment a les nostres institucions. En aquest sentit, el programa europeu Erasmus + està destinat a desenvolupar diverses activitats i iniciatives, emmarcades en les denominades Accions Clau (Key Actions en anglès) en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport per al període 2014-2020. L'experiència de compartir amb companys d'altres països, de veure com treballen i de compartir entre tots el que cadascú pot aportar, ens obre un món de possibilitats que després podem traslladar a les nostres universitats.

El Tercer Sector Social és un sector encara en construcció pel que fa a ocupació i relacions laborals. Partint en força àmbits d’una tasca bàsicament voluntària, s’ha pogut anar estructurant, creixent en persones i serveis, consolidant posicions que s’han pogut anar remunerant, etc. S’ha avançat molt, s’ha construït molt... però, també, tenim molts reptes i dificultats que hem d’anar treballant. El Sector dels serveis socials i d’atenció a les persones està força centrat, pel que fa a sistema de finançament, en les subvencions i en la contractació pública i això condiciona la tipologia de contractació del sector.

La inclusió es pot definir com la flexibilització dels diferents paràmetres educatius que permet comprendre la diversitat existent a l’aula, alhora, s'ha de plantejar com una oportunitat per a enriquir-nos, créixer i aprendre mútuament. La pràctica i aprenentatge de l’esport esdevé una eina educativa realment inclusiva ja que els infants capten la informació enviada pel docent mitjançant tres tipologies de canals diferents: el visual, l’auditiu i el cinestèsic. També fomenta la inclusió de persones amb diversitat funcional i col·lectius en risc d’exclusió social en un entorn determinat. Mitjançant l’esport es pot oferir un important intercanvi cultural, la millora de la dimensió social-comunitària i l’afectiva-emocional, així com l’adquisició de rutines i d’hàbits higiènics, entre d’altres.

- Què passa quan una dona és dependent? Està sotmesa a una situació de violència i no sap com sortir-se’n.
- Com fer perquè un infant que viu en un escenari de molta precarietat pugui tenir les oportunitats que té qualsevol infant i tenir una vida digne i plena.
- Com aconseguir que un home que està pel carrer des de fa molts anys trobi la manera de vincular-se a la societat i ser un ciutadà més de ple dret.

Totes aquestes qüestions, entre moltes d'altres són les que es planteja l’educació social com a professió que genera possibilitats per sortir d’aquestes situacions de dificultat tenin en compte l’educació com un procés de construir-se com a persona.

Els canvis socials han generat inevitablement canvies a les aules. En els últims anys hi ha hagut un increment de noves tècniques i eines que les persones que ens dediquem a la formació hem de conèixer per tal de poder analitzar quines poden ajudar-nos en el desenvolupament de les competències del nostre alumnat. Veurem que aquestes noves metodologies, tenen en comú un parell d'aspectes: el rol de l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge i no com a receptor de la doctrina del professor, i l'ús de les noves tecnologies.

Per donar resposta a les noves necessitats socials i als reptes d’un entorn cada vegada més complex, les Organitzacions No Lucratives han aplicat de forma progressiva eines de gestió de caire empresarial que han servit per satisfer les necessitats dels seus usuaris i millorar el seu impacte social.

La ciutat de Barcelona, sovint pionera en polítiques de Joventut, compta amb un nou Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla. Aquest nou pla defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021 i té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos.

Tenir parella pot ser la cosa més bonica del món o convertir-se en la teva pròpia presó. Us explicaré dues situacions en les que pot passar això i m’agradaria que ho poguéssiu identificar en vosaltres o en algun company.Són situacions que he anat aprenent en la relació amb els nostres usuaris, en serveis socials i en serveis d’atenció a la dona, en la pràctica professional. La situació A és aquella en la que la violència és va infiltrant poc a poquet en la relació de parella i la situació B és aquella en la que creem relacions de dependència, que no són sanes, i que ens tornen controladors, acaparadors, egoistes i possessius.Totes dues són situacions que no ens fan feliços i que determinen una relació no del tot sana.

Les relacions abusives són cada cop més presents entre infants, adolescents i joves. El concepte relació abusiva es pot donar en tots els àmbits relacionals de les persones, però concretament ens centrarem en el que fa referència a les relacions abusives entre infants i adolescents, i en totes aquelles accions que es poden dur a terme a fi i efecte de prevenir-les. En aquest sentit, ja són moltes les experiències innovadores en educació formal i no formal que tenen per objectiu el foment de les relacions positives i igualitàries entre els grups de petits i adolescents.

Hi ha situacions professionalment emocionants que només et passen si treballes d'educador social. Treballar al costat de les persones, acompanyant-les en processos personals o col·lectius és l'estat permanent d'una professió com aquesta. Certament, són situacions que diàriament t'enfronten davant la complexitat de l'ésser humà i del context social. Però alhora, et porta a una situació de satisfacció personal important.

Parlar dels joves com una categoria social és un atreviment, doncs cada un és una persona amb els seus trets, caracterials i de comportament en col·lectivitat, diferents. Tot i això, un jove equilibrat, sa, té una tendència natural a la participació en el seu entorn. Aquest és un dels factors clau de la inclusió social, per la qual cosa en qualsevol projecte adreçat a la gent jove cal tenir-ho ben present. Canalitzar la capacitat de participació social del i de la jove ha de ser una constant per al professional de l’acció social i educativa que treballi amb ells.

L'educació social i el treball social han experimentat importants transformacions durant ek seu recorregut històric en relació a la seva missió i tasca.  En un principi eren professions vinculades a la caritat i al control. 

Els sectors polítics, empresarials i mediàtics dominants han construït un discurs amb voluntat hegemònica que fa d’una determinada visió de la macroeconomia l’eix central del benestar humà.

La informació juvenil és un dret reconegut a nivell europeu als i les adolescents i joves, i és una tasca que els informadors/es i dinamitzadors/es juvenils duem a terme per tal de garantir-lo. Sovint, però, aquesta tasca no és prou visualitzada o posada en valor. La informació juvenil, a banda de ser un dret, és una eina de prevenció que permet als joves disposar de dades del seu interès, però amb una informació ben contrastada. Per això, l’acompanyament d’un professional que es troba en contacte amb fonts de consulta diverses, adequades i actualitzades eviten la perpetuació de falsos mites, prejudicis, o informacions que no són vàlides o segures.