COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

A partir del dia 4 de desembre del 2017 qualsevol espai, servei o producte té l'obligació de ser accessible. S'han acabat tots els terminis i marges que es vénen donant des de fa més de 30 anys. Ja no ha d'haver-hi més excuses. Hem tingut temps suficient per a diferents fases en el temps de sensibilització i reglamentació. Sobretot perquè l'accessibilitat és una qüestió de Drets Humans i de possibilitat de participar com a ciutadà amb igualtat de condicions. Sobretot perquè promoure els entorns inaccessibles és una qüestió exclusiva, limitadora i generadora de discapacitat.

Haurien de ser Treball social i Educació social la mateixa professió amb diferents especialitats? Quines són les perspectives de desenvolupament futur d’aquestes dues professions? Preguntes com aquestes van centrar una part important de la jornada organitzada per la Càtedra de Serveis Socials de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que, sota el títol "L’oferta formativa en serveis socials a Catalunya: vers les competències professionals necessàries" va celebrar-se fa unes setmanes a Barcelona.

La principal función de las instituciones educativas, en colaboración con los entornos familiares, es la de formar ciudadanos competentes, libres, autónomos, críticos, solidarios y responsables, de forma que se dé respuesta a las nuevas necesidades de la sociedad desde la innovación, la creatividad y el respeto a la diversidad.

Reflexionem sobre algunes consideracions a tenir en compte quan en un conflicte de convivència a l’espai públic, un dels principals agents implicats és l’infant i com es pot afavorir que aquest tingui veu en els espais de gestió de la convivència. La importància de la coresponsabilitat a l’entorn en pro el bé comú passa per la implicació de totes les parts en la millora de la situació. També dels infants.

Amb l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989 s’estableix que la persona menor d’edat, malgrat trobar-se encara en procés de desenvolupament, és un subjecte titular de drets i no tan sols de drets passius, és a dir, a rebre prestacions per part dels adults. A més a més, amb la Convenció, alguns drets com la salut, l’alimentació i l’educació, han estat desenvolupats i fins i tot han rebut certes respostes socials, més o menys efectives. Ara bé, entenem que encara existeixen alguns drets, dels anomenats “perifèrics”, que demanen ser atesos amb determinació

L'estudi "Panoràmic 2016" de les entitats de dones ens permet aprofundir en la realitat d'aquestes organitzacions que suposen el 4% del tercer sector català i que treballen principalment en favor de la igualtat i la promoció de la dona.

La Responsabilitat Social neix per a englobar i recollir tots els aspectes del que ha de ser el comportament responsable d’una entitat. Inicialment estava molt vinculada al món de la gran empresa i progressivament va arribar a la mitjana i petita empresa i també a les administracions públiques, i altres entitats no empresarials. És una de les palanques o espais més habituals en el que les entitats del tercer sector es troben amb entitats empresarials. Gràcies al desenvolupament de la RSC, actualment les entitats empresarials estan migrant del model merament filantròpic i amb perfil de donant, cap a l’actor que contribueix al desenvolupament, millora i especialització del tercer sector, més enllà del propi finançament.

Mort i vida estan indissociablement unides, com si fossin les dues cares d’una mateixa moneda: “Mort certa, hora incerta” que deia Sant Agustí. I què succeeix quan arriba aquest moment i la persona és conscient que el moment ha arribat? Comencen a sorgir les preguntes transcendentals sobre el sentit de la vida viscuda, que no és més que l’expressió de la dimensió espiritual de la persona i la seva necessitat de transcendència. 

Hi ha diferents formes d'entendre el concepte de gratitud. Els experts encara no es posen d'acord sobre si es tracta d'una emoció, un estat d'ànim, un tret afectiu o un tret de la personalitat; possiblement, sigui tot això alhora. En qualsevol cas, es tracta d'una experiència plaent que desperta en la persona una sensació d'apreciació de la vida i satisfacció amb el passat.

El passat 28 de setembre va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona una jornada sobre lideratge al tercer sector. L’acte es va emmarcar en la trobada europea del projecte EU3Leaders sobre formació de líders del tercer sector europeu.

La jornada va comptar amb diverses ponències i treball en grup on les persones assistents van poder reflexionar sobre estils de lideratge i competències formatives que necessiten els directius i directives del tercer sector.

Es conegut que en les darrers dècades existeixen canvis demogràfics que generen la necessitat de canvis de les polítiques d’atenció. L’envelliment de la població comporta, en el cas de la gent gran en situació de fragilitat, discapacitat o dependència la necessitat d’atencions de llarga durada. A l’entorn domiciliari, Pilar Rodríguez i altres (2017), analitzant el disseny de les polítiques, la intervenció professional i la seva relació amb el Model d’Atenció Integral i Centrada en la Persona destaca “la necessitat que des de el disseny dels programes es permeti que la intervenció professional sigui holística i integral, adreçant-se tanta a la persona en situació de discapacitat, fragilitat o dependència,  com a la seva família cuidadora i també a la comunitat en la que aquestes habiten.”

En ple canvi generacional, on les noves tecnologies de la informació i la comunicació i l'accés a aquestes marca molt d'a prop la nostra manera d'aprendre i relacionar-nos, ens és impossible entendre el treball a l'aula sense aquest suport que, lluny d'afegir valor als mètodes pedagògics actuals, ens els fa canviar de dalt a a baix. El posicionament cap a la vida que els nens i joves tenen avui dia canvia qualsevol forma d'aprenentatge ja que la curiositat no només es desperta analògicament sinó que el món digital irromp amb força en l'acostament a la cultura, el coneixement i la ciència. El model Flipped Classroom, o classe a l'inrevés, pren les seves idees del context actual i pretén fer un gir en la manera que té l'educació per formar.

No va ser fins a finals del segle XX que les relacions afectivo-sexuals començaren a veure’s com un camp d’estudi més, seriós, en l’àmbit de les Ciències Socials. Una de les grans motivacions -entre d’altres- ha estat la preocupació per la prevalença de la violència de gènere en totes les edats i situacions sòcio-econòmiques.

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany? Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent. Ens tenim que preguntar, què és el que necessita aquesta societat? 

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany?

Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent.