COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

"No veiem les coses com són, les veiem com som" deia Anaïs Nin. De petits, principalment el pare, la mare, però també els adults referents que té l’infant al seu voltant, mestres, educadors, monitors, són els qui interpreten la realitat on viu. Isabel Torras, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, ens ho explica.

Mai la humanitat havia estat tan capaç de produir riquesa com ara. Els avenços científics, tecnològics i mèdics són constants. Podem comunicar-nos a l’instant amb l’altre costat del planeta i tenim robots que ens poden fer feines que no ens agraden (o de manera més barata que els molestos recursos humans, sempre entestats en demanar millores salarials).

La vaga general feminista i les nombroses mobilitzacions a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya van ser un èxit sense precedents superant totes les expectatives de les organitzacions convocants. Va representar una eclosió social de reivindicació a favor de la igualtat, a la que es van sumar moltes dones i també homes.

Però què ha passat per a què enguany s’hagin desbordat totes les previsions?.

Com sempre, les causes són múltiples, però de motius, en sobren.

L'Educació Social és una professió de marcat caràcter polític qie s'inspira en la promoció dels Drets Humans, pel que sempre ha tingut consciencia de que era imprescindible definir la posició ètica  i valorativa des d'on orientar el dia a dia de la seva activitat. 

Amb el nou model d’intervenció socioeducativa es dibuixa un canvi de plantejament; seguim posant la mirada de l’acompanyament professional als infants i adolescents però incorporem de manera clara l’acompanyament a les famílies.

Com indica la Convenció sobre els Drets de l’infant, la cobertura de les necessitats de l’infant i l’adolescent correspon a les famílies. La família és concebuda com la unitat social bàsica que està encarregada de la protecció i del desenvolupament dels seus membres.

Si mirem a la persona en tota la seva amplitud, podrem veure que som éssers multidimensionals. Encara que hi ha diferents categoritzacions sobre aquestes dimensions, podríem reduir-les a quatre: física, psicològica, social i espiritual.  Potser és aquesta última, l’espiritual, la que en els nostres temps rep menys atenció quan parlem de cuidar a una persona dependent.

A partir de l’1 de gener d’aquest any s’aplicaran totes les novetats referents a la gestió de la formació programada per a empreses que recollia el Real Decret 694/2017, de 3 de juliol, en el que es desenvolupa la Llei 30/2015 de 9 de setembre, de regulació del Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral.

Quan entrem a l’aplicatiu de Fundae ja podem observar un canvi de disseny a la plataforma, però quins altres aspectes no podem passar per alt si volem fer ús del nostre crèdit de formació programada durant el 2018?

Cada cop som més conscients que la nostra societat interactua, constantment i de moltes formes, amb l’entorn del que formem part. Els humans estem aprenent (alguns cops per força, alguns cops després de greus equivocacions) que aquestes interaccions tenen sempre repercussions, molts cops negatives, sobre el Medi ambient. És la nostra tasca global aconseguir que la humanitat aprengui a ser respectuosa amb el Medi ambient.

L’Espai Jove de Sant Pol de Mar, Ca l’Arturo, gestionat per la Fundació Pere Tarrés, treballa amb els i les adolescents que participen a l’equipament per afavorir relacions igualitàries i lliures de violència. Arran de la Jornada Internacional contra l’Eradicació de la Violència Envers les Dones, des de Ca l’Arturo s’ha afavorit tot un procés de reflexió i anàlisi de com el gènere és un factor essencial en la construcció de la pròpia identitat, i com encara existeixen relacions de poder i de violència molt presents en les relacions entre homes i dones.

L’Educador/a social des del seu inici com a professional de l’acció socioeducativa ha treballat amb infants en diferents àmbits i contextos. Podem destacar la seva figura a l’inici de la professió com a “educador de carrer”, anomenat així per la seva versatilitat i coneixement del territori, en situacions de conflictivitat i vulnerabilitat. És des d’aquesta vessant que ja a inicis dels anys 80, l’educador/a social treballa per la prevenció i la intervenció en els conflictes que sorgeixen entre l’infant i el seu entorn més immediat: família, escola i comunitat.

La gestió del coneixement és una realitat al món lucratiu des de fa anys. Són moltes les empreses que han avançat en aquest àmbit i han creat les condicions necessàries que possibiliten i potencien la creació, transmissió i utilització del coneixement i els aprenentatges generats en el seu camp de treball com a via per augmentar el seu valor afegit. Per a aquestes organitzacions la gestió del coneixement esdevé la base per a la presa de decisions informades, no perdent de vista mai l'estratègia organitzacional.

Empowerment en anglès, Apoderament en català, una paraula gairebé màgica que es fa servir en el món dels negocis, en les organitzacions, en l’educació, en política quan es recorda que el poder el té la ciutadania, ... i també en el nostre àmbit, en l’acció social.

Els ciutadans no són persones que viuen aïllades. Vivim en comunitat, en barris on la gent comparteix els mateixos problemes i, el que és més important, s’ajuda i organitza per cobrir les seves necessitat socials i culturals. Des de fa anys, des de les polítiques socials s’ha tingut en compte el concepte de comunitat, aquell col·lectiu de persones que viu en un territori concret, delimitat, en un barri. Som persones socials i el nostre entorn ens condiciona totalment.

Davant d’una societat complexa, on únicament l’administració no pot donar resposta a les problemàtiques socials generades per l’actual individualització social i per les polítiques de tall neoliberal.

De treballs precaris sempre n’hi ha hagut, sobretot a l’inici de la vida professional o en determinats sectors. Ara, però, en parlem més. Què ha passat? Quins efectes té en les persones? Com podem superar-los?