COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Entre els dies 9 i 11 de juliol, un grup d'estudiants del Grau d'Educació Social i de Treball Social, i dos acompanyants, vàrem viatjar a Jaén, per conèixer la Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de la mateixa ciutat.

Els mitjans de comunicació anuncien aquests dies casals i colònies molt atractius que organitzem les entitats de lleure. Les famílies realitzen un esforç econòmic considerable per inscriure-hi els seus infants durant l’estiu, però només ho poden fer si disposen d’uns ingressos econòmics que els hi ho permet. Malauradament, hi ha d’altres famílies que no poden fer front al cost que aquestes activitats suposen.

Per què una societat híper connectada produeix tant aïllament social i solitud? Per què els nens i adolescents de la nostra societat, que anomenem desenvolupada, pateix solitud i xarxes de relacions insuficients? La crisi ens ha colpejat amb força i ens trobem davant d'una societat complexa, diversa, marcada per grans desigualtats socials, on hi ha importants esferes de població invisible.

El Servei d’Ocupació de Catalunya reprèn les polítiques actives d’ocupació després d’uns mesos de “parada tècnica” i ho fa amb canvis significatius pel que fa al finançament de programes vinculats al Sistema de Garantia Juvenil.

Actualment, les aplicacions de missatgeria instantània, amb els seus avantatges, també amb els seus desavantatges, ens donen la possibilitat de compartir moments de reflexió al voltant de la nostra feina. 

Encara que es parla molt de la suposada recuperació econòmica, una mirada acurada a la realitat que ens envolta mostra que encara estem lluny d’una millora real. Només una dada: gairebé mig milió de persones viuen a Catalunya atrapades entre l’atur i la precarietat laboral, sense perspectives de sortir-ne durant el proper any. 

Espai de reflexió entorn de l'oci, l'acció sociocultural i el seu impacte en la cohesió social, a partir dels resultats finals de la investigació I+D+i "Oci, Acció sociocultural i Cohesió Social" (EDU2014-57212-R), desenvolupada pel Grup de recerca, innovació i anàlisi social (GIAS) de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

El nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) va entrar en vigor al maig de 2016 i és aplicable a partir del 25 de maig de 2018. Els responsables i encarregats del tractament de dades han de preparar i adoptar  les mesures necessàries per estar en condicions de complir amb les previsions del RGPD.

En aquests darrers mesos l’arribada dels MENA (menors estrangers no acompanyats) al nostre territori està posant en un jaque a l’Administració. I dic a l’Administració per no atribuir només les responsabilitats sobre aquest afer a la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), per considerar-la una responsabilitat en la que és necessària la coordinació de diferents Direccions i Departaments, malgrat que la responsabilitat última, per tractar-se d’infants, sigui de la DGAIA.

Arran de les últimes mesures en política migratòria impulsades per l’administració dels Estats Units liderada per Donald Trump, voldria posar l’èmfasi, no ja en la vulneració flagrant dels Drets Humans que això representa, sinó en les repercussions que tindrà aquesta separació traumàtica pels infants en el seu futur.

La identitat és la qualitat d’una persona de ser qui és, mantenint la seva personalitat de forma constant en el temps associada a una sèrie d’atributs i característiques, que l’identifiquen com a subjecte individual i social. És la percepció que cada persona té sobre si mateixa en relació als altres.

L’Atenció Centrada en la Persona (ACP) és un enfocament que persegueix afavorir la independència funcional de les persones grans, creant condicions per a que aquestes siguin capaces de dirigir la seva pròpia vida en funció de les seves creences, els seus gustos, desitjos i interessos. Aquest enfoc pot ser aplicat en tots els contextos i concretament en l’àmbit residencial és on està tenint més presència els darrers anys. 

S’apropa l’època de l’any que molts estem esperant perquè trencarem amb les nostres rutines diàries i tindrem més temps per a compartir amb els nostres.

El curs escolar s’acaba i els infants comencen les estades amb els avis, cangurs o altres familiars, o bé participen de les grans ofertes de lleure educatiu per a infants i joves i, possiblement també, de les vacances amb els pares i mares.

Com comuniqueu a la vostra entitat? Hi teniu a una persona destinada o ho feu una mica entre tot l’equip? Hi destineu recursos? Avui en dia qualsevol pot comunicar. És molt fàcil, hi ha eines gratuïtes, xarxes socials que usem de manera particular i si tenim un xic de gràcia no costa gaire extrapolar-ho a la nostra entitat. Però... és sempre efectiu aquest trasllat de l’ús privat al públic?

Si tenim infants a casa o ens hi relacionem, segurament alguna vegada ens han fet aquesta pregunta: Vols jugar?

Els educadors, en general, tant si som família de l’infant com si som els seus mestres o educadors de lleure, som els responsables d’afavorir el joc entre els infants perquè sabem que és imprescindible per al seu desenvolupament com a persona. Per a què l’infant gaudeixi d’un temps i espai de joc cal que els adults que l’envoltem tinguem una actitud oberta, confiada i positiva davant d’aquest recurs.