COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L’Educador/a social des del seu inici com a professional de l’acció socioeducativa ha treballat amb infants en diferents àmbits i contextos. Podem destacar la seva figura a l’inici de la professió com a “educador de carrer”, anomenat així per la seva versatilitat i coneixement del territori, en situacions de conflictivitat i vulnerabilitat. És des d’aquesta vessant que ja a inicis dels anys 80, l’educador/a social treballa per la prevenció i la intervenció en els conflictes que sorgeixen entre l’infant i el seu entorn més immediat: família, escola i comunitat.

La gestió del coneixement és una realitat al món lucratiu des de fa anys. Són moltes les empreses que han avançat en aquest àmbit i han creat les condicions necessàries que possibiliten i potencien la creació, transmissió i utilització del coneixement i els aprenentatges generats en el seu camp de treball com a via per augmentar el seu valor afegit. Per a aquestes organitzacions la gestió del coneixement esdevé la base per a la presa de decisions informades, no perdent de vista mai l'estratègia organitzacional.

Empowerment en anglès, Apoderament en català, una paraula gairebé màgica que es fa servir en el món dels negocis, en les organitzacions, en l’educació, en política quan es recorda que el poder el té la ciutadania, ... i també en el nostre àmbit, en l’acció social.

Els ciutadans no són persones que viuen aïllades. Vivim en comunitat, en barris on la gent comparteix els mateixos problemes i, el que és més important, s’ajuda i organitza per cobrir les seves necessitat socials i culturals. Des de fa anys, des de les polítiques socials s’ha tingut en compte el concepte de comunitat, aquell col·lectiu de persones que viu en un territori concret, delimitat, en un barri. Som persones socials i el nostre entorn ens condiciona totalment.

Davant d’una societat complexa, on únicament l’administració no pot donar resposta a les problemàtiques socials generades per l’actual individualització social i per les polítiques de tall neoliberal.

De treballs precaris sempre n’hi ha hagut, sobretot a l’inici de la vida professional o en determinats sectors. Ara, però, en parlem més. Què ha passat? Quins efectes té en les persones? Com podem superar-los?

Les entitats que atenen al col·lectiu i les mateixes persones amb diversitat funcional, fa temps que estan reclamant el dret a participar de la nostra societat votant a les eleccions com ho fa qualsevol ciutadà.

En l’actual context sociopolític, els educadors i educadores socials ens estem trobant amb el repte pedagògic d’acompanyar els nostres joves en com entendre aquests complicats moments d’inestabilitat i conflicte. 

Enmig d'un temps que sol ser molt atrafegat, aquest any a la Fundació vàrem endinsar-nos en l'esperit nadalenc, a través de diferents moments i activitats.

Endinsar-nos, perquè no volíem quedar-nos en la superfície d'un moment de l'any, que té una màgia especial, un temps realment entranyable... i el que ens vàrem preguntar: perquè tot això?

Les migracions són un fenomen tan antic com la humanitat. Qualsevol comunitat d’éssers humans a qualsevol part del planeta és fruit de diversos processos migratoris previs, més o menys intensos i extensos, segons el cas, però que fan que la pretensió d’uniformitat ètnica o d’atemporalitat comunitària sigui ridícula, però no per això menys perillosa. Tanmateix en els darrers temps estem assistint a dos tipus de canvis que modifiquen l’escenari de les migracions internacionals.

Un amic educador acostumava a dir que, en el cos a cos de la relació educativa, quan cap saberut protocol t'indica, pas a pas, com actuar, et queden només dues eines: l'ús de les normes i la teva capacitat de comunicació.

Les persones no estem habituades actualment a atendre un familiar dependent ni hem rebut una formació específica per fer-ho. L’atenció continuada, a més, produeix desgast físic, moral i aïllament social entre d'altres. Fa 10 anys que a la Fundació Pere Tarrés ens vàrem proposar fer un programa que fos útil i beneficiós per a les persones cuidadores, que els ajudés a millorar la seva qualitat de vida. El que preteníem era que la persona que assumia la responsabilitat d’atendre a algun gran dependent, no li suposés una pèrdua significativa en la seva qualitat de vida.

Jugar és un dret  fonamental dels infants.
El joc és l’eina innata que els nens i nenes utilitzen per aprendre i conèixer el seu entorn. És una activitat lliure i la seva vivència fa que l’ aprenentatge  sigui significatiu en el creixement personal de l’infant. Jugar vol dir compartir, desenvolupar la creativitat, treballar les emocions, la llibertat, les relacions interpersonals, les habilitats motores i passar-ho bé.
Aquí teniu unes pautes orientatives per a fer-ho de manera responsable.

Les organitzacions socials es defineixen per tenir com a missió principal la millora de la qualitat de vida de les persones. Alhora, una característica fonamental de les entitats socials és que tenen com un dels seus principals i importants recursos, a les persones. És dir, persones que treballen per a persones.

Sense les persones, no seria possible desenvolupar la missió de l’entitat. Aquest fet, unit a les dificultats (o no facilitats) per aconseguir recursos, fa que el voluntariat, sigui una font de recursos humans molt important.

La violència masclista és tota aquella violència que s’exerceix contra les dones per el fet de ser dones, i com a manifestació de la discriminació i situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder. És a dir, la violència cap a les dones, respon a una desigualtat estructural dins del sistema patriarcal on homes i dones no són iguals.