COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

No volem donar-vos claus per millorar la vostra estratègia institucional, el que realment volem expressar amb aquest post és la importància dels processos de planificació estratègica, debat i reflexió crítica per a les entitats, com a document polític, dinàmic i viu, que formi part de totes les persones que la integren.

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tot un seguit d'esdeveniments que són determinants per a nosaltres.

Considerant que l'educació té lloc en tots aquells espais en què les persones interactuen es relacionen i creixen, el medi obert i els espais públics passen a ser un espai d'intervenció en el camp de l'educació social de primer ordre.

En la societat actual, algunes de les problemàtiques relacionades amb la infància no es visibilitzen prou a nivell polític o social. Una d'aquestes problemàtiques és la pobresa infantil, que té diferents conseqüències en el desenvolupament de la infància (Mari-Klose, 2015; Navarro, 2014; Save the Children, 2014; UNICEF, 2012; Uribe, 2014).

Els administradors universitaris estem sovint molt preocupats pels rànquings siguin interns o internacionals. Aquest mes s’ha publicat el rànquing mundial QS en el que la Universitat Ramon Llull quedava situada entre les 100 millorsdel món en ciències socials i gestió. 

Repensar l’espai públic en clau del segle XXI ens convida a recuperar la necessitat de comptar amb la ciutadania i d’acostar-se a la gent, però amb la consciència de que només això no és suficient.

Com a pare, mare, educador o educadora, potser que en alguna ocasió t’hagis sentit ja gran per enfrontar-te al nou escenari i conèixer la tecnologia. Inclús és possible que hagis tractat d’apropar-te per veure què fan els i les menors, però t’hagis sentit com si fossis d’un altre planeta.

Quan, des del camp social, es contemplen les polítiques i programes de protecció dirigits a la infancia i l'adolescència, sovint es focalitzen en aquells/es que encara no han complert la majoria d'edat. 

Com a éssers humans i socials que som, vivim i tendim a viure en comunitat. Les nostres vides es desenvolupen en diferents barris i amb diferents comunitats de persones, i és allà on succeeixen tota una sèrie d’aconteixements que són determinants per a nosaltres.

En els diferents fòrums de l'Educació Social és força habitual sentir que els educadors i educadores socials hauríem d'escriure més sobre la nostra professió.

L’objectiu de l’assignatura Arts Plàstiques i acció socioeducativa és l’aproximació, l’experimentació i la reflexió sobre les capacitats facilitadores de les Arts Plàstiques i les Arts Visuals envers l’acció socioeducativa.

L’experiència recent viscuda per un familiar proper m’ha portat a reflexionar novament al voltant de l’establiment del vincle entre els professionals i les persones ateses. Els meus alumnes dels graus d’educació social i de treball social m’han sentit parlar moltes vegades de la importància d’establir un vincle estret i de qualitat amb les persones que atenem, perquè la vinculació amb l’altre és fonamental per produir canvis significatius. Ara bé, és impossible aconseguir un bon vincle si prèviament no hi ha respecte. El respecte a l’altre és el primer.

Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola” és contradictori perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius.

Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola”, tal i com es vol portar a la primera reunió del pacte educatiu nacional al Congrés, cau en contradicció perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius. 

Arran de la notícia de que els científics del MIT han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials per ajudar les persones amb trastorns d'ansietat o Asperger, ens fa pensar que no només aquestes persones amb clara dificultat per relacionar-se haurien de sotmetre's a un entrenament d'aquest tipus.