EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Hi ha situacions professionalment emocionants que només et passen si treballes d'educador social. Treballar al costat de les persones, acompanyant-les en processos personals o col·lectius és l'estat permanent d'una professió com aquesta. Certament, són situacions que diàriament t'enfronten davant la complexitat de l'ésser humà i del context social. Però alhora, et porta a una situació de satisfacció personal important.

L'educació social i el treball social han experimentat importants transformacions durant ek seu recorregut històric en relació a la seva missió i tasca.  En un principi eren professions vinculades a la caritat i al control. 

Els sectors polítics, empresarials i mediàtics dominants han construït un discurs amb voluntat hegemònica que fa d’una determinada visió de la macroeconomia l’eix central del benestar humà.

Tres facultats de la Universitat Ramon Llull, la  Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, la nostra, vam compartir del 18 al 22 d’abril un viatge d’estudis a Marroc, una experiència multidisciplinària. Concretament, 20 alumnes de les tres facultats i 3 professors vam viatjar a Marroc on vam viure una experiència intercultural i interreligiosa que ens va permetre “veure el propi món amb altres ulls”.

Com podem conèixer quelcom que sempre es diferent?, ens preguntàvem en el Batxillerat, intentant emular a Heràclit, mentre, a la neurona del costat, Parmènides mirava l'horitzó amb la convicció de que tot és, en essència, estable i permanent, com la inseguretat de l'inexpert pilot de ser el nostre mateix cervell davant l'examen de filosofia del dia següent.

Una vintena d’estudiants de les facultats d’Hosteleria i Turisme Sant Ignasi, de Salut Blanquerna i d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, acompanyats per tres professors hem participat durant una setmana de l’Study Tour al Senegal amb la finalitat de conèixer la realitat social i cultural d’aquest país africà. El viatge estava centrat en l’experiència i el contacte amb la gent senegalesa i també amb algunes persones que estan portant a terme tasques socials des de fa anys en aquell país.

Sovint parlem d’empatia com un concepte senzill i que tots dominem en menor o major mesura, però la veritat és que quan t’atures a analitzar què vol dir exactament, la realitat desvetlla que no és gens senzill i que molts no ho som tant com ens pensem.

El tercer dimarts del mes de març de cada any es celebra el Dia Internacional del Treball Social. S’ha convertit en una bona oportunitat per destacar l’aportació dels i de les professionals del Treball Social en el coneixement de la realitat social, el canvi i la intervenció socials i l’impuls de la lluita i la garantia dels drets de ciutadania. Enguany el tema de la jornada ha estat dedicat a la necessitat de promoure comunitats i entorns sostenibles, qüestions ambdues centrals en una època com la nostra en què el model dominant de globalització i de trànsit cap al postindustrialisme ens està portant a societats cada cop més fragmentades i desiguals. Reflexionar sobre la dimensió comunitària i la sostenibilitat des d’una perspectiva social planteja diversos reptes, entre els quals voldria destacar-ne ara tres de transcendentals per al present i futur del Treball Social.

Les habilitats socials i comunicatives tot i ser una sèrie d'eines que ens faciliten i afavoreixen la comunicació i interacció amb els altres de forma positiva, no es tenen en compte majoritàriament a l'hora de treballar la prevenció de la violència masclista a les aules entre els adolescents.

L’adolescència és una etapa de transició de la infantesa a la vida adulta, fet que condueix a una dualitat que transcorre per l’interior dels adolescents: què és allò que m’agrada fer i què és el que he de fer; és a dir, què volen fer i què s’espera d’ells.

En la societat actual, algunes de les problemàtiques relacionades amb la infància no es visibilitzen prou a nivell polític o social. Una d'aquestes problemàtiques és la pobresa infantil, que té diferents conseqüències en el desenvolupament de la infància (Mari-Klose, 2015; Navarro, 2014; Save the Children, 2014; UNICEF, 2012; Uribe, 2014).

Repensar l’espai públic en clau del segle XXI ens convida a recuperar la necessitat de comptar amb la ciutadania i d’acostar-se a la gent, però amb la consciència de que només això no és suficient.

Quan, des del camp social, es contemplen les polítiques i programes de protecció dirigits a la infancia i l'adolescència, sovint es focalitzen en aquells/es que encara no han complert la majoria d'edat. 

L’objectiu de l’assignatura Arts Plàstiques i acció socioeducativa és l’aproximació, l’experimentació i la reflexió sobre les capacitats facilitadores de les Arts Plàstiques i les Arts Visuals envers l’acció socioeducativa.

L’experiència recent viscuda per un familiar proper m’ha portat a reflexionar novament al voltant de l’establiment del vincle entre els professionals i les persones ateses. Els meus alumnes dels graus d’educació social i de treball social m’han sentit parlar moltes vegades de la importància d’establir un vincle estret i de qualitat amb les persones que atenem, perquè la vinculació amb l’altre és fonamental per produir canvis significatius. Ara bé, és impossible aconseguir un bon vincle si prèviament no hi ha respecte. El respecte a l’altre és el primer.