EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

"No veiem les coses com són, les veiem com som" deia Anaïs Nin. De petits, principalment el pare, la mare, però també els adults referents que té l’infant al seu voltant, mestres, educadors, monitors, són els qui interpreten la realitat on viu. Isabel Torras, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, ens ho explica.

Mai la humanitat havia estat tan capaç de produir riquesa com ara. Els avenços científics, tecnològics i mèdics són constants. Podem comunicar-nos a l’instant amb l’altre costat del planeta i tenim robots que ens poden fer feines que no ens agraden (o de manera més barata que els molestos recursos humans, sempre entestats en demanar millores salarials).

L'Educació Social és una professió de marcat caràcter polític qie s'inspira en la promoció dels Drets Humans, pel que sempre ha tingut consciencia de que era imprescindible definir la posició ètica  i valorativa des d'on orientar el dia a dia de la seva activitat. 

L’Educador/a social des del seu inici com a professional de l’acció socioeducativa ha treballat amb infants en diferents àmbits i contextos. Podem destacar la seva figura a l’inici de la professió com a “educador de carrer”, anomenat així per la seva versatilitat i coneixement del territori, en situacions de conflictivitat i vulnerabilitat. És des d’aquesta vessant que ja a inicis dels anys 80, l’educador/a social treballa per la prevenció i la intervenció en els conflictes que sorgeixen entre l’infant i el seu entorn més immediat: família, escola i comunitat.

Empowerment en anglès, Apoderament en català, una paraula gairebé màgica que es fa servir en el món dels negocis, en les organitzacions, en l’educació, en política quan es recorda que el poder el té la ciutadania, ... i també en el nostre àmbit, en l’acció social.

Davant d’una societat complexa, on únicament l’administració no pot donar resposta a les problemàtiques socials generades per l’actual individualització social i per les polítiques de tall neoliberal.

Les migracions són un fenomen tan antic com la humanitat. Qualsevol comunitat d’éssers humans a qualsevol part del planeta és fruit de diversos processos migratoris previs, més o menys intensos i extensos, segons el cas, però que fan que la pretensió d’uniformitat ètnica o d’atemporalitat comunitària sigui ridícula, però no per això menys perillosa. Tanmateix en els darrers temps estem assistint a dos tipus de canvis que modifiquen l’escenari de les migracions internacionals.

Un amic educador acostumava a dir que, en el cos a cos de la relació educativa, quan cap saberut protocol t'indica, pas a pas, com actuar, et queden només dues eines: l'ús de les normes i la teva capacitat de comunicació.

A partir del dia 4 de desembre del 2017 qualsevol espai, servei o producte té l'obligació de ser accessible. S'han acabat tots els terminis i marges que es vénen donant des de fa més de 30 anys. Ja no ha d'haver-hi més excuses. Hem tingut temps suficient per a diferents fases en el temps de sensibilització i reglamentació. Sobretot perquè l'accessibilitat és una qüestió de Drets Humans i de possibilitat de participar com a ciutadà amb igualtat de condicions. Sobretot perquè promoure els entorns inaccessibles és una qüestió exclusiva, limitadora i generadora de discapacitat.

Haurien de ser Treball social i Educació social la mateixa professió amb diferents especialitats? Quines són les perspectives de desenvolupament futur d’aquestes dues professions? Preguntes com aquestes van centrar una part important de la jornada organitzada per la Càtedra de Serveis Socials de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que, sota el títol "L’oferta formativa en serveis socials a Catalunya: vers les competències professionals necessàries" va celebrar-se fa unes setmanes a Barcelona.

La principal función de las instituciones educativas, en colaboración con los entornos familiares, es la de formar ciudadanos competentes, libres, autónomos, críticos, solidarios y responsables, de forma que se dé respuesta a las nuevas necesidades de la sociedad desde la innovación, la creatividad y el respeto a la diversidad.

Reflexionem sobre algunes consideracions a tenir en compte quan en un conflicte de convivència a l’espai públic, un dels principals agents implicats és l’infant i com es pot afavorir que aquest tingui veu en els espais de gestió de la convivència. La importància de la coresponsabilitat a l’entorn en pro el bé comú passa per la implicació de totes les parts en la millora de la situació. També dels infants.

Amb l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989 s’estableix que la persona menor d’edat, malgrat trobar-se encara en procés de desenvolupament, és un subjecte titular de drets i no tan sols de drets passius, és a dir, a rebre prestacions per part dels adults. A més a més, amb la Convenció, alguns drets com la salut, l’alimentació i l’educació, han estat desenvolupats i fins i tot han rebut certes respostes socials, més o menys efectives. Ara bé, entenem que encara existeixen alguns drets, dels anomenats “perifèrics”, que demanen ser atesos amb determinació

No va ser fins a finals del segle XX que les relacions afectivo-sexuals començaren a veure’s com un camp d’estudi més, seriós, en l’àmbit de les Ciències Socials. Una de les grans motivacions -entre d’altres- ha estat la preocupació per la prevalença de la violència de gènere en totes les edats i situacions sòcio-econòmiques.

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany?

Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent.