EDUCACIÓ SOCIAL I TREBALL SOCIAL

Trobar feina no és qüestió de sort, per aconseguir-ho és clau fer una bona preparació del procés de cerca. Mercè Gómez, directora del Postgrau d’orientació i inserció laboral de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica el procés de cerca de feina utilitzant la metàfora de la preparació d’un viatge.

Les entitats de lleure educatiu han estat i son, per la seva flexibilitat i proximitat, espais idonis pel desenvolupament de les persones i de les comunitats. Parlem d’entitats que porten a terme la seva tasca educativa en contextos de medi obert, amb voluntat d’incidir social i políticament en els mateixos, per a millorar les condicions socioculturals i educatives dels infants, joves i famílies que hi participen.

Des de sempre hem parlat en educació i treball social de la importància del treball en xarxa. Tots omplim memòries, discursos i accions de la importància d’aquesta metodologia de treball, com a garant de l’èxit en el nostre treball, però no se si ho apliquem plenament. El treball comunitari, el ser part i sentir-se’n part, és l’essència de l’educació social. 

Tres dècades de polítiques neoliberals estan posant en greu perill la democràcia. El vell i llarg viatge democràtic està xocant, de nou, amb un dels seus vells enemics, les desigualtats i les fractures socials. Tres dècades de polítiques neoliberals ens han deixat un món convuls, polaritzat socialment i territorialment, precaritzat i incert, amb encoratges cada cop més febles i horitzons desdibuixats.

Experts i famílies saben de la importància de parlar de l’acolliment i l’adopció amb els infants i adolescents, tanmateix, sovint, les famílies no saben com fer-ho. Elena Requena, directora del Grau en Treball Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica perquè, com i quan parlar dels seus orígens als infants acollits o adoptats.

Ser “normal” és impossible, en primer lloc, perquè els éssers humans ens caracteritzem per la nostra diversitat individual i, en segon terme, perquè la “normalitat” no existeix, és només una construcció social.

Per què de petits creiem coses que de més grans ens sembla mentida que les poguéssim creure? L’exemple per excel·lència és la creença en els Reigs Mags de l’Orient. Com evoluciona la nostra comprensió de la realitat a mida que anem creixent? Isabel Torras, professora de la Facultat, ens explica com pares, mares i educadors poden acompanyar-los en el pas del pensament màgic al pensament lògic.

Tots volem ajudar als altres quan passen per un mal moment. Volem que les nostres paraules els alleugin i reconfortin, però no ens solen ensenyar a fer-ho. José Carlos Bermejo, director del Màster en Counselling de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, ens explica com el counselling, o relació d’ajuda, pot ser-nos útil.

Quan pensem en una persona gran ens ve al cap algú amb el cabell blanc, amb arrugues, que porta bastó o va encorbat. Però penseu realment que les persones grans són un grup homogeni?

Darrera de la paraula “MENA”, menors estrangers no acompanyats, hi ha moltes històries diferents i personals d’infants, adolescents i joves que arriben migrats al nostre país sense companyia. Gisela Riberas, ens explica les competències i coneixements que han de tenir els professionals que els acompanyen.

Ara que arriba l'època de fer nous propòsits per a l'any que acabem de començar, pot ser un bon moment per reflexionar novament sobre les mirades que projectem sobre la infància. Per a això, i seguint la proposta que als anys 70 va fer Lloyd deMause en el seu ja cèlebre Història de la infància, jugarem amb la literatura com a font indirecta per entendre la realitat social de la infància.

Fa uns quants anys que tinc la sort de treballar en l’àmbit de la justícia, i més en concret en un Centre Penitenciari. Una feina que requereix coneixement i intencionalitat educativa, però, també, il·lusió i desig.

La pobresa a Espanya s'acarnissa especialment en les famílies amb un sol progenitor, ja que quan en una llar amb fills dependents hi ha dos progenitors, el risc de pobresa i exclusió social es redueix al 26,6%.

Estem immersos en un parlar continu al voltant de qui acompanya i com als MENA, però s’ha parlat menys de qui i com s’acompanya als que acompanyen, els educadors socials.

El passat 10 de desembre a la conferència intergovernamental de la ONU celebrada a Marràqueix (Marroc) s’ha signat el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular. És, sens dubte, un fet important: per primer cop s’aborden els processos migratoris de manera global i integral i des de la perspectiva dels drets humans.