COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Soc professora dels graus d’Educació Social i de Treball Social i cada curs pregunto als meus alumnes que acaben per què van escollir aquests estudis i si la motivació inicial que tenien s’ha mantingut al llarg dels quatre anys.

Que vol dir arribar a gran? Vol dir que hem estat de sort i que hem superat amb èxit les diferents etapes de la vida: infància, adolescència, joventut, adultesa, maduresa, vellesa... 

El projecte neix amb la voluntat de convertir el temps del menjador escolar en un espai que permeti als infants adquirir habilitats socials, emocionals i d’alimentació saludable.

Ser jove no sempre és fàcil i, encara que sovint ens costi d'entendre què passa pel cap d’un jove, tots hi hem passat i hem tingut les mateixes inquietuds i esperances i, en algun punt, hem hagut de prendre decisions molt semblants. Una de les importants sovint és: a què em vull dedicar quan sigui gran?

El lleure educatiu és un dret garantit per a tots els nens, nenes i adolescents? Quines polítiques es requereixen per a un accés igualitari a aquestes activitats?

La diversitat existent d’entitats dins del tercer sector fa que sigui complex conèixer quines són les obligacions que, com a tals, hem de complir en matèria de transparència segons la legislació actual.

Vivim en una societat diversa i complexa que ens ofereix moltes oportunitats, però també planteja conflictes i reptes en què el respecte als drets de les persones i la satisfacció de les necessitats fonamentals no sempre estan coberts. Descobrim què pot fer el Treball Social en aquest context.

Sembla que la societat adulta està despertant i comença a fer-se preguntes sobre com apropar-se a la gent jove i com tenir cura de la salut mental dels adolescents per afavorir-ne el benestar emocional.

A mesura que envellim, la nostra forma de relacionar-nos i de participar comunitàriament evoluciona. L’oferta d’activitats i projectes relacionats amb l’envelliment actiu és àmplia i això ajuda a fomentar una participació plural i diversa.

Ja fa bastants anys que des del tercer sector i les entitats socials s’ha pres consciència de la necessitat de prendre mesures per tal d’evitar situacions discriminatòries en els nostres espais i activitats.

Treballar acompanyant persones és una de les tasques més complexes que existeixen. I una de les qüestions que més preocupen a aquells que volen dedicar-se a l'educació social, al treball social, a la infermeria o a qualsevol professió d'atenció a les persones és com gestionaran la distància professional i l'impacte emocional que suposa acompanyar en situacions tan complexes.

Tot i no poder-se mesurar, ni tocar, ni veure ni fins i tot percebre, el benestar emocional és potser allò que totes les persones busquem, amb més o menys intensitat i amb més o menys èxit, durant totes les etapes de la nostra vida. Vindria a ser com un equilibri “plàcid” entre els nostres pensaments, les nostres emocions i sentiments, les nostres accions i finalment la nostra interacció amb l’entorn.

L’equip del Servei d’intervenció per la convivència a l’espai públic de Castelldefels i els joves del Mòdul 1 en dinamització comunitària de la Casa d’Oficis del municipi han engegat aquest any un projecte de micro-urbanisme, amb l’objectiu de canviar els usos de la plaça de l’Alba.

Podem entendre els serveis d’atenció domiciliària (SAD) com un conjunt organitzat i coordinat d’accions, prestacions i/o suport tecnològic que es presta al domicili de la persona o al seu entorn, per oferir una atenció integral a les persones i/o les unitats de convivència.

Els resultats dels estudis sobre envelliment i discapacitat evidencien que les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) envelleixen prematurament.