COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Els dispositius electrònics estan presents diàriament en la nostra societat, els utilitzem per relacionar-nos, per estudiar, per treballar i/o simplement com un entreteniment. L’ús de les pantalles s’ha incrementat en els darrers anys en diferents franges d’edat, especialment es pot observar que les persones adultes i el jovent són els col·lectius que més fan servir aquests dispositius com una eina de treball, però també com una eina de relacions socials i d’oci.

Hem sentit parlar molt de desnonaments als últims anys. Malauradament, els impactes que tenen a la vida de la infància, de l’adolescència i de les seves famílies rarament són notícia.

A les escoles és on es produeixen els primers vincles entre els infants, és allà on es produeix la socialització amb el grup d’iguals, i també és allà on apareixen els primers conflictes i formes d’abusos.

En una visió utòpica totes les organitzacions tenen una missió i finalitat, que es materialitzen a través dels diferents projectes que realitzen. Això fa que hi hagi una relació intrínseca entre el ser d’una entitat i el que persegueix.

L'equilibri entre la política i la salut mental és un delicat acte de malabarisme en qualsevol país. En un món en constant canvi, la incertesa política pot tenir efectes profunds en la salut mental de la ciutadania.

L’escola és un espai fonamental en la vida dels infants i joves, però ha deixat de ser l’agent formatiu principal. Incorporar l’educació social a l’escola és la manera d’obrir-la de nou al món.

La reforma de la nova llei per al suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica suposa un salt qualitatiu en l’autonomia de les persones amb diversitat.

Treballar amb persones que tenen problemes de salut mental i discapacitat pot ser un desafiament emocional i físic. De vegades, aquestes persones poden experimentar crisis d'agressivitat, cosa que pot posar a prova els professionals que les atenen.

La frase atribuïda (erròniament?) a Sèneca "cap vent és favorable per al vaixell que no sap a on va" ha mantingut la seva vigència al llarg dels segles, i s'aplica perfectament a la planificació estratègica dins de qualsevol organització, incloses les entitats del tercer sector.

Tots estem formats per una doble dimensió, l’exterior i la interior. En un món accelerat, com podem conèixer millor i educar la nostra interioritat?

Soc professora dels graus d’Educació Social i de Treball Social i cada curs pregunto als meus alumnes que acaben per què van escollir aquests estudis i si la motivació inicial que tenien s’ha mantingut al llarg dels quatre anys.

Que vol dir arribar a gran? Vol dir que hem estat de sort i que hem superat amb èxit les diferents etapes de la vida: infància, adolescència, joventut, adultesa, maduresa, vellesa... 

El projecte neix amb la voluntat de convertir el temps del menjador escolar en un espai que permeti als infants adquirir habilitats socials, emocionals i d’alimentació saludable.

Ser jove no sempre és fàcil i, encara que sovint ens costi d'entendre què passa pel cap d’un jove, tots hi hem passat i hem tingut les mateixes inquietuds i esperances i, en algun punt, hem hagut de prendre decisions molt semblants. Una de les importants sovint és: a què em vull dedicar quan sigui gran?

El lleure educatiu és un dret garantit per a tots els nens, nenes i adolescents? Quines polítiques es requereixen per a un accés igualitari a aquestes activitats?