COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

M’agrada una professió que utilitza el tracte personal per lluitar contra les injustícies socials i que creu en les capacitats de les persones per superar elles mateixes, –empoderant-les–, situacions complicades fent-les sentir-se millor.

Què passa si de sobte tanquem carpetes, informes, les actes, sala del professorat, aules, ordinadors i calendaris? Per què no apaguem també els telèfons intel·ligents, que roben tant de temps en les nostres relacions i en la nostra professió, i ens parem a observar?

Avui en dia accedir al món laboral no és empresa fàcil per ningú, tot i així, hi ha col·lectius que en termes generals ho tenen encara més difícil que d’altres. Parlem avui dels joves que estan o han estat tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers socials i Famílies.

L’INE, en la seva enquesta de 2014 ens deia que el 53% dels joves es consideren addictes al mòbil, i l’ús d’aquests aparells és prematur ja que el 30% de noies i noies de 10 anys tenen telèfon mòbil.

Diu que un proverbi xinès "l'única cosa constant en la vida és el canvi". La nostra capacitat de gestionar-la i adaptar-nos-hi és la clau per reforçar-nos des de les dificultats i millorar totes les nostres capacitats i habilitats.

Durant el 2015 l’atenció que du a terme el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) s’ha anat estenent progressivament als municipis de l’àrea metropolitana a través d’un conveni entre l’Ajuntament i el Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Ara farà 6 mesos que es publicava una recerca en la que es mostrava que el 86% de comentaris que deixen a les xarxes socials els adolescents participants en la investigació, vincula el llenguatge del desig amb models d’atractiu violents. Per altre costat, la Microsoft Global Youth Online Behavior Survey, realitzada a 25 països, ens mostra com 4 de cada 10 dels nens i nenes enquestats havien patit ciber-assetjament.

La situació de sensellarisme a la ciutat de Barcelona fa molt de temps que resulta incomprensible per qualsevol ciutadà amb una mínima sensibilitat. Les dades que Fundació Arrels publica ens diuen que 3000 persones no disposen de llar i que pràcticament 900 persones dormen al carrer cada nit. Aquesta situació ha estat incrementada en un 44% només en els anys de la crisi econòmica.

Tal com ja hem indicat en altres textos, l’educació social ha de dotar-se de sistemes públics per a la gestió dels seus conflictes de valor. Tot i que la vivència de conflicte sempre és subjectiva, el seu tractament ha de poder ser públic i col·legiat per assegurar que la resposta que es dóna a una determinada problemàtica és la més justa i, a la vegada, per treure pressió al professional que pateix el conflicte.

En el marc de l’assignatura Cooperació Internacional pel Desenvolupament dels graus d’Educació Social i Treball Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull he introduït un concepte relativament nou al nostre àmbit acadèmic tot i que, ja fa uns anys, que es treballa en diverses esferes internacionals. Es tracta de la Responsabilitat Social Universitària (RSU).

Amistat, aprenentatge, religions diferents, ajuda mútua... Aquestes dues nenes, una catòlica i l’altra musulmana, tenen molt de guanyat amb la seva amistat.

La percepció social sobre la violència contra nens, nenes i adolescents a Espanya en els últims anys està vivint una transformació molt considerable. La societat està començant a parlar i a conscienciar-se de la magnitud de la problemàtica de la violència contra nens i nenes, tot i que no sempre des de la perspectiva més ajustada a la seva realitat.

L’ampli i solvent teixit associatiu català ha possibilitat a la ciutadania un espai de participació social, caracteritzat amb una gran diversitat d’espais i formes pel desenvolupament del compromís ciutadà i la millora social de les persones i de les comunitats.

Aquesta convicció precisa d'un exercici autocrític i honest del propi professional, que basa la seva intervenció en un compromís de partida: el de, al menys, no ser còmplice en la creació o manteniment dels problemes. Perquè les solucions intentades també poden construir-se amb actuacions professionals.

La crisi dels refugiats evidencia amb tota la cruesa i dramatisme el fracàs d’Europa. De les institucions europees, de la societat europea i del somni europeu.