Juny - GRETA THUNBERG - Canvi climàtic Torna enrere

Avui en dia, poques persones no coneixen la lluita de Greta Thunberg pel canvi climàtic. Tot va començar l’agost de 2018, quan la jove sueca, que llavors només tenia 15 anys, va engegar una vaga escolar pel clima per reclamar accions immediates per combatre l'escalfament global. La lluita va traspassar les fronteres del seu país, es va estendre mundialment sota el nom de Fridays for Future, i va convertir Greta en una activista global, amb una repercussió mediàtica enorme. Es calcula que prop de dos milions de persones van participar en les mobilitzacions, mentre més de 20.000 estudiants es manifestaven en 270 ciutats d’arreu del món.

El gran ressò del seu missatge es traduí en nombroses intervencions de Greta durant els anys posteriors en diverses cimeres internacionals sobre el canvi climàtic i en un discurs al Parlament britànic. Fins i tot el Papa Francesc va concedir-li una audiència privada per conèixer els detalls de la seva lluita.

El seu activisme constant ha portat Thunberg a rebre diversos premis. El març del 2019, va ser nominada al Premi Nobel de la Pau i, poc després, amb només 16 anys, protagonitzava la portada de la prestigiosa revista Time, que la descrivia com una de les 100 personalitats més influents del món.

Una de les característiques de Greta és la seva absoluta coherència amb els principis que la mouen en tots els àmbits de la seva vida. Va insistir que els seus pares es fessin vegans i, malgrat la seva intensa agenda internacional de xerrades de sensibilització i protestes en cimeres arreu del món, rebutja agafar avions per la petjada ecològica que suposen. També ha deixat l’escola per dedicar-se en cos i ànima a la seva lluita.

El 2023, l’any més càlid

El canvi climàtic és una realitat palpable en el nostre dia a dia, amb efectes molt negatius en el planeta, com la pujada de les temperatures mitjanes, l’ascens del nivell del mar pel desgel progressiu de l’Àrtic o l’augment dels esdeveniments climàtics extrems, com inundacions, tsunamis, devastadores tempestes tropicals o virulents incendis.
Algunes dades expliquen aquesta creixent inestabilitat del clima. Segons diversos organismes científics nord-americans, des del 1850, l’activitat humana ha augmentat en un 48% la concentració de diòxid de carboni, un dels gasos considerats d’efecte hivernacle, és a dir, que atrapa la calor i genera l’escalfament global.
Una tendència que sembla, aparentment, imparable; almenys si els principals governs mundials no aconsegueixen posar-se d’acord per aplicar mesures de contenció contundents i coordinades. De moment, ja sabem que 2023 ha estat l’any més calorós de la història del planeta, arribant a un augment mitjà de les temperatures d’1,4 graus. De manera paral·lela, les glaceres suïsses van perdre aquest any passat el 10% de la seva superfície, mentre que els incendis forestals van arrasar el 5% dels boscos del Canadà.

Materials pedagògics per treballar aquest personatge

Proposta pedagògica per treballar el canvi climàtic amb infants de 6 a 12 anys

Proposta pedagògica per treballar el canvi climàtic amb joves

Proposta pedagògica per treballar el canvi climàtic amb famílies

Projectes i recursos relacionats