Washington, 25 de març de 2018. Milers de persones omplen les avingudes de la capital nord-americana i de la majoria de grans ciutats del país en el marc de l’anomenada “Marxa per les Nostres Vides”, generada espontàniament en resposta al tiroteig produït un mes abans a l’institut de secundària Stoneman Douglas de Parkland. Al llarg de les darreres setmanes, Emma González, una de les supervivents de l’atac, s’ha erigit als 18 anys en la cara visible d’un moviment ciutadà massiu pel control de les armes i per la pau. Els concentrats esperen les seves paraules i quan, finalment, la jove puja a l’improvisat escenari, davant la incredulitat dels manifestants, roman en silenci durant exactament 6 minuts i 20 segons. "El mateix temps que l’atacant de Parkland va necessitar per matar 17 dels meus companys d’escola i ferir-ne 15 més”, diu en acabar el silenci, entre llàgrimes, abans d’enumerar els noms de les víctimes del tiroteig.
Aquest emocionant i crític discurs va convertir l’Emma en un referent de la lluita per la pau. Durant la resta de la seva intervenció va criticar la legislació vigent al seu país referent a l’accés a les armes i va demanar als joves que sortissin al carrer contra la violència. Les setmanes següents d’aquestes paraules, va sumar més d’un milió de seguidors a Twitter, i els estudiants d’instituts i universitats van organitzar vagues i protestes arreu del país.
Malauradament, els tirotejos no han cessat i els Estats Units continua sent una de les nacions del món on és més fàcil accedir a tot tipus d’armes: l'organització suïssa Small Arms Survey calcula que al país hi ha 120 armes de foc per cada 100 habitants. Tot just fa un any, el Congrés dels Estats Units va aprovar una llei històrica que augmenta el control sobre les armes, una legislació sens dubte insuficient però potser un primer pas per acabar amb la violència als centres educatius del país.