COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

L’Assemblea General de l’ONU va adoptar, el 25 de setembre del 2015, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. En aquests moments ens trobem en ple desplegament del pla. L’Agenda 2030 planteja 17 objectius que abracen les esferes econòmica, social i ambiental. En el present article, em centraré a desenvolupar l’objectiu 16è del pla d’acció de l’Agenda 2030: promoure societats més justes, pacífiques i inclusives. M’agradaria poder dimensionar en quines condicions aquest objectiu es podria desplegar.

Podria la cultura restaurativa ser un bon punt de partida per començar a assentar el procés de promoció de societats més justes, pacífiques i inclusives?

La tesi del present article parteix de la importància d’un clima de pau social per garantir la justícia i la inclusió. De la mateixa manera que era bàsic per a una societat sedentària del segle VIII i II a. C. assentar-se a zones on la terra fos fèrtil, on hi hagués aigua o on els terrenys estiguessin irrigats, si volem societats pacífiques i inclusives és bàsic que els fonaments i els contractes socials es basin en pactes i consensos per garantir la convivència entre nosaltres. Només amb la fermesa en aquestes qüestions podrem aconseguir que no hi hagi guerra.

Entenem la cultura restaurativa com un procés de transformació on posem al centre de la qüestió les persones i no els seus actes, fomentem la reflexió i la participació de les persones avantposant les seves necessitats, ens centrem en la responsabilització i la reparació dels danys i intentem restaurar situacions on hi ha hagut conflicte. Així doncs, la cultura restaurativa pot tenir un gran potencial a l’hora de poder pacificar territoris, reduir pràctiques violentes, fomentar relacions interpersonals sanes i fortes, empoderar la ciutadania i, en definitiva, establir una forma de poder gestionar conflictes quan s’esdevenen.

L’escolta activa, l’assertivitat, la comunicació no violenta, les declaracions afectives i l’empatia són eines i fórmules que intenten garantir societats més democràtiques on tothom tingui el seu espai per parlar, però, sobretot, on tothom tingui el seu espai per ser escoltat. Apostar per aquest benestar interpersonal i ser proactius a l’hora de resoldre o abordar les discrepàncies en els conflictes d’interessos és l’única manera de garantir el manteniment de la pau o l’absència de guerra.

La responsabilització dels nostres actes, el reconeixement de les nostres accions i la voluntat de reparar les persones amb la finalitat de restaurar les situacions és essencial per poder gestionar qualsevol situació de conflicte.

Afirmar que la cultura restaurativa és un bon punt de partida per començar a assentar el procés de promoció de societats justes, pacífiques i inclusives no és agosarat, sempre que comprenguem que això tan sols és el preludi d’un camí llarg i, probablement, abrupte. Atesa la complexitat de les societats actuals, hi ha moltes altres qüestions que cal abordar i treballar per caminar cap a aquest model més democràtic, just, pacífic i inclusiu.