Abril - KEVIN BREEL - Salut mental Torna enrere

Kevin Breel

Infants i joves referents de l'activisme social

“Durant molt de temps m'he sentit com si visqués dues vides diferents: d'una banda, hi ha la vida que tothom veu i, de l'altra, la que només veig jo”. Amb aquestes paraules arrenca el colpidor monòleg Confessions d'un còmic deprimit, que el monologuista canadenc Kevin Breel va protagonitzar quan només tenia 19 anys per visibilitzar públicament la problemàtica de la salut mental, especialment entre joves i adolescents. El vídeo, en què Breel explica com conviu diàriament amb aquesta segona vida (“la d'algú que lluita intensament contra la depressió”), és una de les xerrades TED més vistes de la història i ja acumula més de 4 milions de visualitzacions.

L'èxit del monòleg el va impulsar a convertir-se en un jove activista amb l'objectiu de posar el focus sobre la necessitat de trencar el tabú al voltant dels problemes de salut mental. Gràcies al seu plantejament sincer, emotiu i humorístic d'aquesta problemàtica i als seus dots d'orador, a Breel l'han convocat per impartir xerrades a les universitats més prestigioses del món, i també ha escrit diversos llibres, com les seves elogiades memòries Boy Meets Depression, en què s'endinsa en les parts més tèrboles de la seva infància i narra amb honestedat els seus moments de llum i també els de foscor, com ara els seus pensaments suïcides recurrents.

Ha estat un dels ambaixadors de la campanya Bell Let's Talk, que té l'objectiu de posar fi als prejudicis al voltant de les malalties mentals, i també ha rebut diversos premis i reconeixements al seu activisme social. Recentment, la revista Parade va situar el jove en la seva llista de “Mil·lennistes més influents del món”, al costat de figures com Mark Zuckerberg.

L'estigma de la salut mental

Un de cada quatre catalans d'entre 11 i 18 anys s'ha autolesionat alguna vegada. Paral·lelament, el 43% dels menors han tingut pensaments suïcides. Són dues dades punyents, reflectides en l'enquesta de benestar emocional que els departaments de Salut i Educació de la Generalitat van dur a terme l'any passat entre 270.000 alumnes des de cinquè de primària fins a batxillerat. La mateixa enquesta explica també que les temptatives de suïcidi en nenes han augmentat el 195% des de la pandèmia i el 10% en nens, tot i que les morts per suïcidi s'han mantingut estables.
Malgrat aquestes estadístiques impactants i el fet que 1 de cada 4 persones té o tindrà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, segons l'Organització Mundial de la Salut, aquesta qüestió encara és un estigma a casa nostra i sovint les persones que pateixen trastorns mentals s'han d'enfrontar amb la discriminació, els prejudicis i la manca de comprensió del seu entorn. Això els repercuteix en l'autoestima, en dificulta la inclusió i és un dels factors determinants que es relacionen amb un risc més gran de suïcidi.
Cal, doncs, parlar de salut mental i educar en una societat més inclusiva que abordi aquests trastorns des de la igualtat d'oportunitats i el diàleg.

Materials pedagògics per treballar aquest personatge (amb infants, joves i famílies)

Autoria: Delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona

  Kahoot

Autoria: Delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona

Autoria: Delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona

Autoria: Delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona

Projectes relacionats

Recursos d'interès