COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Les entitats del Tercer Sector estem acostumades a plantejar i executar projectes. És una part important del nostre dia a dia per tant cal que ens prenguem una estona per qüestionar-nos com ho estem fent i com podem millorar.

La professió dels educadors i educadores socials és de les més boniques que hi ha però també una de les més complexes. D’aquí que sigui tan important que ens cuidem i vetllem per mantenir-nos com el primer dia. Per fer-ho, us proposo tres hàbits senzills que podem fer de manera diària.

Les persones cuidadores no professionals representen un element central en la millora de l'atenció que rep la persona en situació de dependència.

Un conflicte interpersonal es dona quan una o més persones tenen la percepció que existeix incompatibilitat entre elles per l’assoliment del seu objectiu. 

El món de la discapacitat sempre ha estat poc inclusiu per no dir gens. Des de fa només  30 o 40 anys s’ha començat a canviar la visió de la persona amb discapacitat, aquesta ha passat de ser un agent passiu i malalt a un agent actiu i social, el qual ha de tenir els mateixos drets que qualsevol  altra persona.

Caixes de vida és un projecte destinat a persones grans a les quals se’ls hi ofereix l’oportunitat de participar en un procés creatiu en grup de reminiscència i recuperació de la memòria històrica individual i col·lectiva.

Els professionals que treballen amb persones i especialment si es troben en una situació de vulnerabilitat personal i social tenen el deure ètic de construir una relació basada en el respecte, la preocupació genuïna per l’altre i l’acceptació incondicional.

Volem formar professionals capaços de ser agents de transformació social, persones compromeses amb una professió que vetlla per cada un dels usuaris dels serveis.

Educar necessita distingir entre el poder (del qual controla perquè pot fer mal) i l'autoritat (que es guanya amb la coherència, la claredat i l'afecte). No ens deixem atrapar amb facilitat pels enganys del "qui bé t’estima, et farà plorar".

És un fet constatat que actualment hi ha un augment de casos d'al·lèrgies i intoleràncies produïts per determinats aliments. Això suposa un problema de salut cada vegada més important.

Quan es planteja un model d’intervenció amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones ateses, ja sigui en l’àmbit dels serveis socials, de la salut, de l’educació, del lleure o de qualsevol altre, som capaços de conèixer veritablement quins són els canvis que hem aconseguit?

A través del joc els infants utilitzen la seva creativitat i desenvolupen diferents aspectes com són la imaginació, la capacitat cognitiva i emocional, la destresa i la força física. Els infants no necessiten res d’específic per a poder jugar, perquè jugar vol dir descobrir i investigar, i a partir de la pròpia imaginació donen vida a qualsevol objecte del seu quotidià.

Una de les parts fonamentals de la societat tal i com l’entenem avui, és la ciutat, un espai on es troba la població, on es genera comunitat i cohesió social. L'escenari on es desenvolupen les normes culturals i socials per aconseguir la convivència és l’espai públic, el qual és a la vegada l’espai principal de l’urbanisme, de la cultura urbana i de la ciutadania.

Jugar és aquella acció que podem fer tant infants i joves com adults. Jugar és una activitat lliure, dirigida o espontània, que podem fer sols o bé acompanyats, que serveix per a educar i aprendre o que podem realitzar pel sol fet de distreure’ns. Quan juguem, l’objectiu sempre és passar-s’ho bé.

Les persones som de costums fixes. Vull dir que quan estem acostumats a fer les coses d’una manera concreta i quan ens demanen que canviem la nostra manera de fer, la nostra manera de pensar o de dir, ben segur que ens costa un esforç considerable. I tot i així, no sempre és possible que aconseguim canviar allò que volíem canviar.