COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La pandèmia, sens dubte, ha fet estralls en la salut mental dels més joves, però aquests no ha estat l’únic col·lectiu que n’ha patit les conseqüències. Entre els grups més afectats es troben les persones grans que, sovint, s’han confinat soles i, pràcticament, no han pogut veure ningú, ni tan sols a la família, comenta Montserrat Garcia-Oliva, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull.

“Les síndromes emocionals s’han disparat en totes les edats, però especialment en la gent gran”, exposa Garcia-Oliva. En aquest sentit, no només posa l’accent en aquelles persones que viuen a casa i no han pogut rebre visites o veure la família, sinó també en les que estan institucionalitzades, és a dir, en residències on les mesures han estat molt restrictives.

Durant la primera onada, les persones grans van ser les principals víctimes de la covid-19. A tall d’exemple, l’abril del 2020, en ple confinament, sis de cada deu morts eren gent d’edat avançada. Per això, un cop es va acabar el confinament, des del Govern de Catalunya es van aplicar mesures molt restrictives per blindar les residències amb la intenció que no hi entrés el virus. Això, va comportar la prohibició de visites i les sortides de residents. De fet, malgrat que les mesures s’han anat relaxant d’acord amb la situació epidemiològica de cada moment, fins al setembre passat no s’han permès les visites amb contacte físic a les residències.

En aquest context, Garcia-Oliva argumenta que deixar de tenir la xarxa relacional activa ha tingut una gran repercussió per a aquestes persones. “Limitar-la molt té un impacte emocional claríssim, i llavors entren en processos de depressió. No hem d’oblidar que les persones grans tenen una incidència important de suïcidi i s’ha vist incrementada en l’etapa de la pandèmia”, defensa la professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull.

D’altra banda, la pandèmia de la covid-19 també ha comportat un important desgast físic i emocional de les persones cuidadores no professionals, és a dir, gent que té cura dels seus familiars. En aquest sentit, un estudi elaborat recentment per la Fundació Pere Tarrés, pel qual es van entrevistar 349 persones no cuidadores, va posar de manifest que el 83,3% de les enquestades van assegurar que la pandèmia  ha tingut algun efecte negatiu en la seva qualitat de vida. A més, una de cada quatre persones ha remarcat de forma explícita que la situació li ha provocat un desgast físic i emocional.

Per tal d’acompanyar aquest col·lectiu, des del 2009, el Centre de Formació Consultoria i Estudi (FCiE) de la Fundació Pere Tarrés ofereix uns cursos per a persones cuidadores no professionals que tenen a càrrec una persona gran o un infant entre 7 i 12 anys en situació de dependència. Amb aquests cursos es vol donar resposta a les necessitats dels i les alumnes.

Des de l’entitat es persegueix que les persones grans tinguin el millor acompanyament possible en la darrera fase de la vida. Per això, a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull s’ofereixen estudis superiors en l’àmbit de l’atenció de les persones grans com, per exemple, el màster de gerontologia i promoció de l’autonomia personal.

La bretxa digital

Les noves tecnologies, assegura Garcia-Oliva, han ajudat molt a la gent gran que, durant l’època més dura del confinament, han pogut contactar amb els seus familiars a través del WhatsApp o altres aplicacions del mòbil.

Ara bé, la professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, també, remarca que moltes persones d’edat avançada no han tingut accés a les noves tecnologies. “Existeix l’escletxa digital amb les persones grans”, exposa.

A més, recorda que no només es tracta de saber com funcionen les eines digitals, sinó també de tenir les capacitats socioeconòmiques per poder tenir Internet, un ordinador o un mòbil intel·ligent. “Per tant, no tothom té accés a la tecnologia. Ni accés ni coneixement i, evidentment, la pandèmia ho ha agreujat moltíssim”, argumenta.

Un altre dels factors que també ha repercutit en la salut mental de la gent gran en època de pandèmia és la forma en la qual han envellit, especifica Garcia-Oliva.  “Tenim el costum de posar a totes les persones grans en el mateix sac i les persones grans, al final, són fruit del seu context i de la seva trajectòria vital”, emfatitza l’experta que afegeix que hi ha persones que arriben a la vellesa amb diverses patologies, mentre que d’altres sense cap. “Si tenen patologies prèvies, amb l’aïllament s’han agreujat”, assegura.

L’envelliment actiu

Anar a la piscina, fer sortides en grup pel barri, així com participar en tallers d’artteràpia o treballs manuals són algunes de les activitats que les persones grans poden dur a terme a través de la Fundació Pere Tarrés per mantenir un envelliment actiu.

Això pot ajudar-les a preservar la salut. En aquest context, Garcia-Oliva relata que, normalment, les persones que s’han mantingut actives al llarg de la vida i que han tingut altres interessos més enllà dels àmbits productius i reproductius solen estar menys exposades a la marginació social.

En aquest context, recentment, Garcia-Oliva va liderar un estudi de la Facultat d’Educació Social i Treball Social i la Xarxa Vives sobre l’impacte que tenien els programes sènior de les universitats en els seus alumnes.  Aquest, que va comptar amb la participació de 18.000 alumnes d’universitats de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, demostra que la formació universitària a majors de 55 anys impacta positivament en la salut física i psíquica dels estudiants, així com en el seu benestar general. A més, a mesura que més anys fa que una persona està matriculada en un programa de formació universitària sènior, més beneficis percep en temes de salut i relacions socials.

“Els resultats eren òptims per a les persones que hi participaven, no només en el factor cognitiu i relacional, sinó també en el físic, emocional o cultural. Tenien una incidència positiva”, assenyala.

Una d’aquestes participants és Isabel Devesa que estudia el Programa Universitari per a Gent Gran de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull. “He notat que el cap s’espavila. M’ha semblat molt positiu”, valorava recentment l’alumna.

Ara bé, Garcia Oliva recorda que no tothom té la possibilitat de participar en aquests tipus de programes o en altres activitats d’envelliment actiu. Si bé reconeix que els centres cívics o culturals fan tallers per a aquest col·lectiu, afirma que el repte és aconseguir que tothom hi pugui accedir. “A vegades aquestes accions no arriben a tothom. És el que denunciàvem també amb l’estudi”, matisa l’experta en gent gran.

Això, puntualitza, es deu al fet que no arriben a l’àmbit d’influència d’aquestes persones o en els territoris on viuen. Un altre dels problemes, agrega, és que no tothom pot pagar aquests cursos encara que siguin barats.

“Cada vegada hi ha més longevitat, esperança de vida, això vol dir que va augmentant el percentatge de persones grans en la piràmide d’edat poblacional i, malgrat que s’estiguin fent moltes coses, segurament, l’oferta s’ha d’ampliar perquè arribi a tothom”, conclou.