Notícies

08.03.22

El sostre de vidre, les diferències salarials, la situació de les dones migrades o l’assetjament sexual vers la dona són alguns dels reptes pendents per a aquest 8 de març, segons Marta Ausona, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull.

Ara bé, en el Dia Internacional de la Dona, Ausona vol posar l’accent en la importància de donar visibilitat a les dones de les professions socioeducatives o de l’acció social. “No només de les dones categoritzades com a  blanques, sinó també d’aquelles dones categoritzades com a no blanques i racialitzades”, precisa.

De fet, aquest és un dels reclams del feminisme que advoca per donar més visibilitat a les dones a l’esfera pública. En aquest sentit, l’Institut Català de la Dona va crear el 2019 un nomenclàtor amb els carrers, places o avingudes que tenien nom de dona a Catalunya per evidenciar la poca presència femenina en els espais públics, cosa que propicia una manca de referents per a les nenes, joves i adolescents. Al detall, en el moment que es va realitzar el nomenclàtor només hi havia 2.639 carrers amb noms de dona, el que representava un 2% del total.

Per la seva part, l’organització On són les dones denuncia la poca presència de veus femenines als mitjans de comunicació a través d’uns informes que elabora des del 2016, on s’analitzen les aparicions de dones tertulianes o expertes a la televisió, la ràdio, la premsa escrita, així com als diaris digitals. En el darrer informe, elaborat l’any passat, compara les dades extretes entre el 15 de maig i el 14 de juny del 2020 amb les analitzades de l’1 al 14 de març del 2021, quan considera que hi va haver un purplewashing (rentat lila, en anglès), és a dir, que es va incrementar el nombre de tertulianes i expertes amb motiu del 8-M. Amb tot, les dades evidenciaven la manca de presència femenina als mitjans de comunicació catalans. Al detall, el 2020 va representar un 32,75%, mentre que durant el purplewashing,  un 36,25%.

Precisament, donar més visibilitat a la tasca de les dones és, també, un dels reptes del Dia de la Dona, la Nena i la Ciència, que se celebra l’11 de febrer, explica Mercè López-Bravo, cap d’Acció Digital de la Fundació Pere Tarrés. Així doncs, té com a objectiu mostrar el paper rellevant que han tingut, per exemple, Hipàtia, Marie Curie, Augusta Ada Byron, Rosalind Franklin o Jane Goodall, entre altres, en la història de la ciència. Amb això, es persegueix que es converteixin en referents per a les nenes, adolescents i joves.

Expertes amb qui emmirallar-se

En aquesta mateixa línia se situa Ausona que considera que s’han de mostrar les aportacions de les dones en l’àmbit social i de la transformació social. “És important remarcar la seva importància per poder difondre tot allò que han pogut fer amb les seves aportacions individuals i col·lectives perquè les dones, les nenes, les adolescents i les joves tinguin referents on puguin emmirallar-se”, argumenta Ausona.

Per aquest motiu, reflexiona, és primordial investigar i recuperar “les genealogies de l’acció social protagonitzades per dones per poder contribuir al canvi social”. Això, conclou, ens ha de portar a “fer un canvi de la HEstory, que és la història d’ell, per la HERstory que és la història de les dones, també, dins de la transformació i l’acció col·lectiva”.