Notícies

24.02.22

El 20 de novembre del 1989, l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar la Convenció dels Drets dels Infants, en la qual es va deixar de veure els nens i nenes com un subjecte de protecció per ser considerats com a ciutadans amb drets, explica Aleix Masramon, coordinador d’Acció Social i Comunitària de la Fundació Pere Tarrés. Entre aquests drets, destaca Masramon, es troba el de participació que inclou els d’opinió, el de decidir, el de la consciència o el de la llibertat d’expressió, entre altres.

Precisament, per donar resposta a aquest dret, relata Masramon, des de la Generalitat s’ha desplegat el que es coneix com a Consells d’Infants i d’Adolescents a través dels quals els nens i nenes debaten i prenen decisions sobre accions que es poden fer en l’àmbit local.

El primer que es fa en aquests consells és que, a través de dinàmiques de participació, infants i joves escullen els seus representants dins d’un municipi. A continuació, detalla, es desenvolupen totes les fases que comporta un procés de participació que són: l’anàlisi i diagnosi d’una qüestió determinada que s’ha donat des del municipi; després, l’elaboració de propostes per escollir les que són vàlides o no; i, finalment, la seva execució.

La Fundació Pere Tarrés, des de fa set anys, vetlla per l’acompliment d’aquest dret fonamental, el de participació, que es recull en l’article 12 de la Convenció de l’ONU. En concret, ho fa amb la gestió de Consells d’Infants i Adolescents per alumnes entre 9 i 11 anys i  12 i 14 anys respectivament. Al detall, gestiona el Consell d’Infants d’Esplugues, el Consell d’Infants de Palau i el Consell d’Adolescents de Montcada i Reixac. Actualment, un total de 450 nens i nenes participen en aquesta iniciativa de forma directa i indirecta.

Les dificultats amb la pandèmia

El confinament que es va establir de març a juny del 2020 i les posteriors quarantenes han dificultat que es pugui garantir el dret a participació infantil. En aquest sentit, Masramon exposa que durant la pandèmia s’han hagut d’articular mecanismes com sistemes telemàtics, per poder garantir-lo.

Ara bé, aquesta situació també ha posat de manifest la bretxa digital existent a Catalunya, ja que no totes les llars tenen accés a un aparell electrònic. Per això, Masramon explica que, conjuntament amb els ajuntaments, es va aconseguir que tots els infants i joves tinguessin el material necessari perquè no es veiés aquest dret vulnerat i, per exemple, es van habilitar ordinadors als alumnes que no en disposaven. “Una de les coses que s’han de tenir en compte és que els drets de participació tenen com a objectiu subjacent la igualtat d’oportunitats”, ressalta el coordinador d’Acció Social i Comunitària de la Fundació Pere Tarrés que hi afegeix: “Per això no podíem traslladar el procés participatiu en format telemàtic i excloure aquells nens que no disposaven de mitjans electrònics a casa”.

Amb tot, argumenta que la pandèmia ha posat sobre la taula que un dels reptes per assolir aquest dret és aplicar les metodologies telemàtiques. “No sempre ha de ser de forma presencial també pot ser d’altres formes i és bo que apliquem les tecnologies de la comunicació i de la informació en el dret de participació infantil”, defensa Masramon.

El segon gran repte pendent, afirma, és que les propostes que fan els infants s’executin. Per això, considera que des de les institucions competents s’ha de garantir que aquest dret sigui vinculant, és a dir, que “els mateixos infants acabin escollint propostes que siguin realitzables, tinguin un sentit i un impacte sobre allò que els incumbeix”.  

Per què és important aquest dret?

Per al coordinador d’Acció Social i Comunitària de la Fundació Pere Tarrés aquest dret és rellevant perquè toca dues línies: l’educativa i la política. En clau educativa, a participar és un aprenentatge que facilita adquirir competències que ajuda al procés de desenvolupament de l’infant, i en clau, política, es garanteix un dret civil i polític que implica fer efectiva la ciutadania.

Per això, un dels objectius de la Fundació Pere Tarrés és garantir aquest dret de participació dels infants, així com oferir recursos a les administracions perquè pugui ser efectiu. Una bona mostra d’això és que el calendari escolar de la Fundació Pere Tarrés per aquest curs 2021 – 2022 tracta sobre els Drets dels Infants. Cada mes es proposen una sèrie d’activitats per a treballar amb infants, joves i adolescents sobre un dret en concret. En el cas de febrer s’aborda el seu dret de participació mitjançant diverses iniciatives com, per exemple, dur a terme una assemblea.  

“Hem de posar sobre la taula la importància d’aquests processos participatius, en tant es plantegen amb ells i per a ells, on nosaltres acompanyem en el procés, però són ells qui opinen, consensuen i decideixen”, conclou Masramon.