Notícies

08.02.23

“L’acollida ha estat boníssima; les famílies de l’escola son famílies molt conscienciades amb l’educació i criança del seus fills i filles, han acceptat amb molta gratitud la nostra filosofia educativa, entenent i compartint que l’escola bressol ha de ser un espai on tots i totes ens hem de sentir en confiança i familiaritat”. Amb aquesta nota positiva defineix Txell Dalmau, coordinadora pedagògica de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés, els primers mesos de vida de El Ginjoler, la primera escola bressol de la Fundació Pere Tarrés que ella mateixa dirigeix i que va ser posada en marxa el passat mes de setembre.  

Des d’aquest mateix curs, l’escola ja s’ha convertit en la referència educativa per a una cinquantena de famílies del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, amb 57 infants matriculats en total, tot i que el model educatiu, els espais i el personal disponibles permeten mantenir una política de matrícula viva per continuar atenent les necessitats d’aquelles famílies que al llarg del curs ho necessitin.  

El model educatiu de El Ginjoler, que pren com a base referents de l’educació infantil com ara Maria Montessori o Emmi Pikler, és clar: situar a l’infant al centre del seu procés d’aprenentatge i el joc com a eix central del model pedagògic: “Considerem que els infants han de ser protagonistes del seu propi aprenentatge i desenvolupament integral; el joc és una eina fonamental perquè els infants aprenguin, es relacionin amb l’entorn, desenvolupin les seves habilitats motrius i comunicatives,  guanyin autonomia, i desenvolupin la seva curiositat”, destaca Dalmau, tot afegint que “és essencial que cada experiència que es proposa sigui significativa i basada en els interessos de cada infant”. 

Un equip compromès amb el projecte 

Actualment, l’equip de El Ginjoler està format per cinc tutores, una per cada aula, que són la Patrícia Pau (Papallones), la Laura Moles (Abelles), la Pepi Hernández (Marietes), l’Andrea Onrubia (Estrelles) i la Núria Montes (Pops). L’escola també disposa d’una educadora de suport, la Maria Carol, un suport a administració i atenció a les famílies, la Daleri García, una cuinera, la Montse Anguera, una persona responsable del servei de neteja, la Teresa López, a banda de la Txell Dalmau en funcions directives. 

“La Fundació Pere Tarrés ha creat una escola oberta i molt familiar, la qual cosa fa que ens sentim en tot moment com a casa”, destaca la Nuria Montes. La Pepi Hernández , per la seva banda, explica que l’equip d’educadores “compartim totalment el projecte pedagògic de la Fundació Pere Tarrés, ens sentim molt a gust treballant amb ell i, a més, ens sentim molt acollides i acompanyades per la direcció de l’escola, reconegudes i valorades; en general, totes hem creat un vincle de confiança i respecte molt bonic que crec que aconseguim transmetre a les famílies”.  

Precisament sobre la relació famílies-educadores la direcció de l’escola explica que “passen estones a les estances a les hores d’arribada i d’acomiadament i formen part d’un espai important pels infants a l’escola; es troben entre elles i amb nosaltres pels passadissos i intentem que se sentin integrades, crear moments plegats”. 

Les primeres passes d’un projecte de futur 

En aquesta primera meitat del primer curs de vida de El Ginjoler, les educadores i l’equip directiu han hagut de construir les bases perquè el projecte educatiu que tot just comença pugui esdevenir sostenible, efectiu i persistent en el temps. D’aquesta manera, l’equip de l’escola ha treballat durant aquests mesos en tres línies específiques seguint aquesta finalitat: 

• La creació de materials específicament preparats per cada etapa educativa, pensats amb molta cura per poder oferir propostes de qualitat als infants; es tracta de materials nobles, de la vida quotidiana, i tenen per sí mateixos un caire imaginatiu: fusta, vidre, metall o altres elements naturals com l'arròs, la pell de mandarina, el blat de moro, els fruits, les fulles, les branques, entre d’altres.  
• La creació d’espais diferenciats i amb diferents propostes, com ara mòduls de moviment per saltar, espais més manipulables i d’experimentació, espais de joc simbòlic, espais de descans i de contes i espais per desenvolupar la creativitat. 
• La construcció del jardí com a espai segur i de trobada, un espai que actualment ofereix multitud d’oportunitats educatives, amb moltes possibilitats essencials pel desenvolupament del joc lliure i amb un immens potencial pel que fa als seus beneficis educatius. 

 La història del ginjoler, l'arbre de la felicitat 

L’arbre del ginjoler produeix el fruit de la felicitat. Amb un color vermell ben alegre, els primers a percebre les qualitats del gínjol van ser els xinesos fa 4.000 anys, que ja van descriure els beneficis que tenia per al benestar de les persones.  

Aquest arbre, a més, és ben conegut al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, on es va iniciar una lluita veïnal per preservar un ginjoler de 12 metres d’alçada, situat en un solar en el qual es va voler edificar l'any 2007. A la primavera d’aquell any, es va declarar d’interès local aquest exemplar, plantat el 1857 i un dels més antics d’Europa. Finalment, els veïns van aconseguir no només salvar-lo, sinó que es dignifiqués aquest arbre amb un espai verd al seu voltant.  

Les particularitats de l’arbre, així com la defensa veïnal per preservar l’exemplar barceloní, van inspirar la Fundació Pere Tarrés a l’hora d’escollir el nom de la seva primera escola bressol pròpia, una escola que, avui, però, ja pertany a infants, famílies i professionals.  

Una escola bressol oberta a altres projectes i col·lectius 

El passat mes de novembre, la Fundació Pere Tarrés va arribar a un acord amb l’ l’Agrupament Escolta i Guia Montserrat Roig per cedir-li part dels espais de l’escola bressol per a la realització de les seves activitats de lleure educatiu amb infants i joves, reafirmant el compromís de la Fundació amb el foment del lleure i el suport a les entitats que s’hi dediquen.