Testimonis

Com et dius? Claudia Caigui

A quin centre pertanys? Al Centre Socioeducatiu del barri de Poble Sec a Barcelona

Quines activitats has realitzat en el projecte "Somos voz"?

• Tardes en el Centre com el dia internacional dels drets de la infància

• Festes com Carnestoltes
• Sessions amb Mateo, el psicòleg del projecte. Algunes individuals i altres amb el meu marit
• Tutories o reunions amb la Júlia (Educadora Social)
• Grup de famílies els dimecres al matí: activitats, excursió, compartir amb altres mares...

Què et sembla que vulguem involucrar més a les famílies? És molt important per a mi. Si necessito ajuda puc venir aquí. M'agrada tenir un buit aquí per a mi; parlar de temes importants, de la nostra vida, dels nostres fills... Sobretot, que no surti fos al carrer el que parlem aquí dins. Sobretot, valoro aquest espai per al meu fill, per a la seva situació. Ell és major i ha de començar a tenir el seu lloc.

Què penses dels nous espais familiars a domicili o habilitats parentals? Van bé, m'ajuda en la meva situació. Però no quan tinc un moment difícil o de nervis, no m'ajuda parlar del meu fill. Jo si tinc un problema puc parlar amb vosaltres, és el primer lloc.

Què penses sobre treballar amb els vostres fills i filles els drets de la infància? És molt important perquè ell sàpiga què pot fer, com tractar als altres, quins són els límits... perquè respecti a tots. També és important que sàpiga que té dret a poder tenir un lloc on viure, a poder anar a l'institut, a tenir menjar...

Quins canvis has observat abans de començar el projecte i ara? Si que hi ha canvis. Ara és més responsable. No li haig de dir el que ha de fer, ell es prepara i es preocupa. Li encanta ser allí, ha fet més amistats. Veig un gran canvi en això. Ha après una miqueta més a gestionar quan està nerviós. Però els nervis segueixen amb ell. A més, aquí aprèn més, està ocupat i no està tot el dia amb les pantalles.

Quines millores faries? Heu d'agafar un lloc més gran, més fanfarró. Estaríem més tranquils allí. També perquè els nens i els educadors tinguin més espai. Que pugueu tenir tot en un mateix lloc i no estigueu separats en dos.

Soc la Júlia i la meva història comença fa anys, mentre estudiava batxillerat en un col·legi de Barcelona. Tots els divendres ens reuníem un grup d'amics (qui continuen sent els meus companys de vida, qui em continuen renyant quan ho necessito i estant al meu costat) en un espai informal, d'anècdotes, riures, complicitat, afecte… on el nostre referent ens preparava dinàmiques i ens regalava espais per a nosaltres, per a qüestionar-nos, per a conèixer-nos a nosaltres mateixes, per a veure el món d'una manera més real, encara que a vegades dura.

Va ser allà on em vaig adonar que volia oferir aquest espai que era tan important per a mi a altres persones. D'aquesta manera comencem una petita associació en el barri Gòtic de Barcelona, on organitzàvem activitats i sortides de cap de setmana per a nens i nenes, campaments…

No us penseu que sempre he tingut tan clara la meva vocació com ara, en aquells dies vaig estar durant alguns anys estudiant la carrera d'arquitectura. Fins que, gràcies al suport de la meva família, vaig aconseguir la valentia i sinceritat que necessitava per a decidir un canvi i estudiar educació i treball social. Aquest és el meu quart any formant part del Centre Socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés en el barri del Poble Sec de Barcelona. On he tingut la sort de conèixer a professionals en majúscules, amb els quals aprenc dia a dia i em fan formular-me preguntes, preguntes que m'ajuden a no conformar-me i seguir en moviment, formant-me… Però el major aprenentatge me l'han regalat els nens i nenes, adolescents i les seves famílies.

El nostre dia a dia en el Centre és atrafegat en el millor sentit de la paraula. No hi ha temps per a massa descans entre reunions d'equip, preparació de recursos per a l'estudi assistit, material per a dinàmiques i tallers, fer ús de tota la documentació interna, realitzar coordinacions amb altres agents del territori que també acompanyen les famílies… Aquest últim punt crec que és clau per a poder explicar-vos el treball del Centre. Dediquem molt esforç a conèixer les diferents entitats i projectes que hi ha en el territori, amb els quals hem pogut realitzar activitats conjuntes, organitzar festivitats en espais públics, participar de les taules d'infància, de joves o de salut mental… També intentem fer-nos el més presents possible en els col·legis i instituts del barri, recursos de salut i psicologia, treballem de la mà amb els Serveis Socials, amb EAIA en els casos de major vulnerabilitat… no us mentiré, han estat necessàries moltes hores perquè comencin a conèixer-nos, valorin aquest espai i puguem sumar forces.

És gràcies a participar en el Programa d'Innovació per a la Prevenció de la Institucionalització de la Infància que hem pogut evidenciar quantes hores dediquem a treballar cada programa amb els grups, en el meu cas amb 10 adolescents d'entre 13 i 14 anys, amb preocupacions i interessos ben diferents. Busquem un acompanyament integral i poder dedicar temps a comptabilitzar quant temps dediquem a cada espai m'ha permès prioritzar i dedicar nous a aquells que abans no tenien cabuda. No solament l'atenció directa amb els i les adolescents ha pogut ser de més qualitat, també amb les famílies. Disposar de més temps de treball intern ha permès realitzar tutories de manera més continuada, ha ajudat en la mediació i gestió de conflictes, en la detecció, ha ofert la possibilitat de poder convidar a les famílies encara més a participar del nostre espai, del seu espai.

També el fet que veritablement siguin ells i elles els protagonistes. Són moltes les vegades que els parlem dels seus propis drets, de com d'important és la seva opinió i participació, els preparem tallers perquè prenguin decisions, consensuïn, votin, creïn… Però darrere de les portes del Centre res canvia. La seva paraula es queda en aquest espai i el Programa ha aconseguit demostrar que sí que hi ha coses fora que es mouen i els tenen molt en compte. Finalment, no podria oblidar-me de la prevenció. El Programa aconsegueix mostrar com és d'important i recollir bones pràctiques per a aconseguir-la. Per a mi, el major repte, demostrar el que sí que funciona per a poder treballar tots i totes de la millor manera possible. Tenim una responsabilitat enorme com a professionals de l'àmbit de la prevenció. Que ens serveixi per a ser una mica transgressors/as i carregar-nos bé les piles!

Breu presentació. Fa més de 40 anys que participo a Sant Miquel, catequesi, club, teatre, catequista, monitora, membre del consell. Participi en el projecte del centre socioeducatiu des dels inicis, l’any 2020.

Quin és el teu paper al projecte? Soc la monitora del centre socioeducatiu de Sant miquel, a banda d’això m’encarrego dels programes de reforç escolar, oci, cultura i esport i  participació infantil.

Quins són els assoliments/canvis/beneficis més significatius que ressaltaries d'ençà que va començar el projecte? Estabilitat dels infants, rutines, millora d’hàbits, de comunicació, d’expressió. Han crescut, evolucionat, millores en l’aprenentatge escolar, ha millorat la seguretat en ells mateixos, han après a escoltar.

La implementació d’aquest projecte ens va ajudar a organitzar els espais i les activitats.

Fent retrospectiva tenim la sensació que tots els canvis no s’han quedat amb res, sinó que ha sigut tot molt positiu.

Alguna cosa que vulguis explicar de la metodologia o les innovacions afegides? La introducció del "Somos voz" ens ha obligat a reorganitzar els espais que eren molt joves, adaptant-lo a les necessitats de "Somos voz" com la resta d’infants del centre socioeducatiu.

Creus que la implementació d’aquest projecte seria positiu pel centre socioeducatiu? Ho crec totalment, encarar que adaptant-ho a les necessitats reals del centre i territori.

Breu presentació. Soc un fillet que participa al Centre Socioeducatiu de Sant Miquel d’ençà que va començar i també he participat sempre al projecte "Somos voz".

Quin és el teu paper al projecte? Participar de totes les activitats que es realitzen i passar-ho bé amb els meus amics i amigues.

Quins són els assoliments/canvis/beneficis més significatius que ressaltaries d'ençà que va començar el projecte? Les sortides dels divendres m’han agradat molt: classes de karate, visita a la canera municipal, tallers de pintura. El que m’ha agradat menys és l’estona de relaxació que fem els dimarts abans de començar amb les activitats.

Alguna cosa que vulguis explicar de la metodologia o les innovacions afegides? Els divendres fem sortides o quedem al centre, els dimarts fem deures, fem relaxació o pintem i els dijous fem deures i juguem amb els companys.

Creus que la implementació d’aquest projecte seria positiu pel centre socioeducatiu? Les sortides dels divendres les continuaria, el que deixaria de fer és la relaxació.

El dia que la meva mare va participar en el centre no em va agradar, ja que m’agrada estar amb els meus amics sol.

Breu presentació. Jo treballo a una peixateria d’un supermercat, soc mare d’un infant que participa al Centre socioeducatiu de Sant Miquel. La meva filla va començar fa tres anys, als inicis d’aquest projecte i, per tant, ha viscut l’inici d’aquests canvis amb el projecte "Somos voz"

Quin és el teu paper al projecte? Soc la mare d’un infant del centre i sempre que puc participo a les activitats i tallers que preparen els monitors. Considero que són molt interessants i afavoreixen al sentiment de comunitat. Poder compartir amb altres famílies qualsevol tema de la vida quotidiana considero que és molt positiu.

Quins són els assoliments/canvis/beneficis més significatius que ressaltaries d'ençà que va començar el projecte? Considero que la meva filla ha millorat molt en l’àmbit acadèmic, entre d’altres.

Alguna cosa que vulguis explicar de la metodologia o les innovacions afegides? Estic molt contenta amb tots els canvis que ha suposat el nou projecte "Somos voz".

Creus que la implementació d’aquest projecte seria positiu pel centre socioeducatiu? Considero que seria molt positiu poder continuar amb les dinàmiques iniciades amb aquest projecte, ja que són molt complets i pretenen acompanyar a les famílies i els infants en diferents aspectes.