Notícies

09.01.19

Mediació familiar en els processos de divorci i separació és el tema del Treball de Final de Grau (TFG) de la Laura Comaposada Llorens, graduada en Educació Social i Treball Social per la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL. El treball ha quedat finalista en la participación dels Premis ADR Justicia 2018. Des de la Fundació Pere Tarrés l'hem volgut entrevistar per conèixer més a fons el contingut i les conclusions del seu TFG titulat "Donem-li ús a la mediació familiar!"

Fundació Pere Tarrés (FPT). Perquè vas escollir el tema de mediació familiar pel TFG?

Laura Comaposada Llorens (LCL). Primerament, m’agradaria exposar que el meu contacte amb l’àmbit social sempre ha estat propulsat per una motivació, podríem dir vocacional, sobre la infància, l’adolescència i la família. Certament, i sempre que se m’ha permès, he procurat formar-me entorn de les problemàtiques, contextos socials i educatius que em permetessin adquirir un major coneixement pel meu desenvolupament professional entorn d’aquests col·lectius.

Quan realitzava una pluja d’idees sobre quina temàtica escollir, un tema recurrent en la meva ment era la mediació, doncs en el transcurs del grau de Treball Social, i en algunes assignatures, se’ns havia exposat diversos coneixements que conformaven les bases d’aquesta metodologia, fet que m'havia cridat l'atenció.

El repte era relacionar la mediació amb la infància, l’adolescència i la família i després de donar-li moltes voltes, vaig decidir desenvolupar-lo sobre la mediació familiar, i més concretament, en els processos de divorci i separació, sent un fenomen molt freqüent en la societat actual.

FPT. Quins són els perills que deriven de la judicialització dels conflictes familiars en què hi ha menors implicats?

LCL. L’obertura d’un procés contenciós enfronta a les parts, de tal manera que els problemes i conflictes previs es magnifiquen exponencialment, ja que es radicalitzen les posicions d’ambdós membres de la parella i s’augmenta la crispació de la relació interpersonal. Normalment un dels temes centrals de disputa quan hi ha menors a càrrec és la guarda i custòdia dels fills/es i/o el règim de visites que s’ha d'establir. Aquest tipus de desacord interparental comporta situar els menors al centre del conflicte podent generar repercussions emocionals, psicològiques o conductuals pels menors.

Certament, són molts els autors que han analitzat els factors de risc derivats d’un procés contenciós, tenint en compte l’estadi evolutiu en el qual es troben i diverses variables com l’edat, el nivell de conflicte parental, el compliment del règim de visites, les noves parelles, la satisfacció de la pensió alimentaria, el temps que ha transcorregut des de la separació, la separació de germans, etc.

FPT. Quines evidències empíriques existeixen sobre el benefici de la mediació familiar?

LCL. La mediació familiar és un procés més àgil i econòmic que d’altres sistemes de resolució de conflictes, que s’adapta als ritmes que necessita la família permetent-los incorporar els canvis de forma progressiva, deixant de banda el concepte tradicional de “guanyador – perdedor” en la resolució del conflicte, i incorporant el concepte “guanyador – guanyador”, convertint-se en una negociació cooperativa que modifica l’actitud i responsabilitza a les parts per tal que resolguin activa i responsablement els seus conflictes, arribant a acords a través del suport d’una tercera persona, neutral i imparcial, el mediador, que promou una solució en la qual tots surtin guanyant, que facilita el manteniment dels acords en sentir-los propis i que permet una millor relació de futur.

També cal destacar que quan hi ha fills en comú, la mediació familiar permet integrar progressivament i de forma harmoniosa les decisions que les parts han de prendre, les emocions associades a aquestes, els canvis d’estatus i de rols, facilitant que la ruptura familiar es visqui com un pas endavant en el cicle evolutiu de la família i permeten realitzar un trànsit cap a la desvinculació de la parella parental i la parella conjugal, tot redefinint els rols i facilitant la responsabilitat coparental. D’altra banda, ajuda a restablir l’organització familiar, doncs no podem oblidar que tota separació o divorci suposa un desajust de les relacions, jerarquies i organitzacions internes, i per tant, la mediació familiar facilita una nova configuració, oferint una nova identitat familiar on els actors adquireixen nous significats. I finalment, cal esmentar que garanteix l’interès superior de l’infant, fent que els progenitors prenguin consciència que els seus descendents són els veritables protagonistes (passius) d'aquesta ruptura i les possibles conseqüències que poden generar els seus actes, tot procurant (si és possible) que el menor sigui escoltat, interpretat i la seva opinió valorada.

FPT. Quin és el coneixement de la mediació familiar en la nostra societat?

LCL. Per poder desenvolupar el treball, vaig realitzar 325 enquestes on la població diana van ser tres col·lectius ben diferenciats; per una banda, professionals dels àmbits psicològic, social i jurídic, d’altra banda, persones que havien passat per un procés de separació o divorci i, finalment, la societat en general, és a dir, persones que no s’engloben en els dos col·lectius anteriors.

A través d'aquestes enquestes vaig poder constatar que el coneixement social vers la mediació familiar és molt escàs. Per exemplificar-ho, explicar-vos que de les persones que havien passat per un procés de divorci o separació només el 34.0% coneixien aquest mètode i de la societat (en general) el 30.9%.  Mentre que el procés judicial el coneixien el 100.00% i el 94.5% (respectivament).

FPT. Quins són els factors del baix ús d’aquest mètode?

LCL. En el treball vaig contrastar que un dels motius principals d’aquest fenomen, acord amb la percepció social, és el desconeixement de la mediació familiar, d'acord amb el 40,60% dels enquestats. Tanmateix, i després de realitzar-lo, considero que són diversos els factors que ho condicionen, sent doncs un fenomen multifactorial, on els diferents motius es converteixen en causa i efecte uns dels altres.

Per mi, també és important destacar; la curta trajectòria de la mediació familiar, la manca de fonamentació teòrica i de dades estadístiques i l’escassetat de regulació legislativa.

FPT. Com es pot propulsar el coneixement i la utilització de la mediació familiar?

LCL. Al meu entendre, caldria augmentar la producció científica a Espanya entorn de la mediació familiar; invertint en recursos humans i econòmics que realitzin diagnòstics sobre la realitat d’aquest mètode, aportant estudis comparatius amb altres sistemes de resolució de conflictes i dades contrastades dels beneficis de la mediació familiar que no siguin fundades en experiències concretes ni en percepcions o intuïcions, sinó en estadístiques sòlides extretes de les institucions existents que imparteixen la mediació familiar.

Posteriorment, penso que seria necessari realitzar un treball tècnic interdisciplinari per aproximar postures i generar consensos majoritaris amb la finalitat d’elaborar propostes de polítiques públiques i familiars, pel que fa a formació i capacitació dels mediadors, sistemes de finançament, dissenys institucionals entre d'altres.

A més, cal la implicació de les institucions governamentals que afrontin la recerca de noves solucions jurídiques i socials per fomentar la mediació familiar, tenint en compte la producció científica i els consensos interdisciplinaris (esmentats prèviament).

Finalment, i d'acord amb la hipòtesi de treball, crec que és necessari impulsar i fer divulgació de la mediació familiar, doncs és un mètode de resolució de conflictes poc conegut. Cal doncs, realitzar diversos projectes per impulsar aquest mètode; començant per implementar en l’àmbit educatiu, des d’edats primerenques, la cultura del diàleg, ampliant la formació vers la mediació i concretament, la mediació familiar en els plans d’estudi dels Graus en Treball Social, Psicologia i Dret, que els col·legis professionals realitzin jornades de divulgació de les noves produccions científiques en mediació familiar, que en els jutjats de família hi hagi tríptics informatius dels avantatges de la mediació, que l’administració local s’impliqui i realitzi tallers de conscienciació, que des del Centre de Mediació Familiar de Catalunya es realitzi una major incidència als mitjans de comunicació, etc.

FPT. Per acabar, que t’ha aportat el grau de Treball Social?

LCL. La veritat és que sempre he estat vinculada a l'àmbit social. Durant uns anys des del món del lleure, i posteriorment estudiant Integració Social. He de dir que en els inicis em preocupava no saber gestionar les emocions que se'm podien derivar de conèixer i acompanyar determinades històries de vida, però un cop vaig tenir clar que aquesta era la meva professió, vaig decidir continuar el meu itinerari formatiu, cursant Educació Social i, posteriorment, Treball social.

Per mi, les tres formacions han estat complementàries i més enllà de les particularitats de cada professió, m'han permès anar integrant coneixements, desenvolupant habilitats i adquirint experiència. Per anar constituint el meu Jo professional i al mateix temps, anar creixent com a persona.

FPT. Quins són els teus plans de futur?

LCL. Anar creixent en el dia a dia, amb la finalitat de poder millorar la qualitat de cada una de les meves intervencions.

Sempre dic que per a mi un bon professional es compon de tres pilars fonamentals; les habilitats i actituds personals, els coneixements adquirits a través de la formació i l'experiència personal i professional. Jo procuro anar ampliant les meves bases, i anar assolint petits reptes.

Actualment, realitzo una substitució a Càritas Diocesana de Barcelona (CDB) com a treballadora social, on tinc la sort tenir com a companyes grans professionals i on procuro aprendre de la seva experiència i dels seus coneixements i, també,  continuo formant-me, ara, realitzant el Màster de models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i l'adolescència.