26.09.18
Quina és la contribució de les entitats de lleure i socioculturals en la cohesió social, la participació i el compromís social? Poden les experiències educatives que s’hi desenvolupen en aquestes organitzacions contribuir en la socialització de persones amb orígens diversos? Pot la relació que s’estableix entre iguals ajudar a crear nous líders socials?
Per respondre a aquests i altres preguntes, el Grup d’Investigació, Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL va presentar el juny passat la recerca “Ocio, Acción Sociocultural y Cohesión Social” en la mateixa Facultat. L’estudi, que s’ha centrat en dos barris de la ciutat de Barcelona i dos de la ciutat de Bilbao, analitza com les activitats adreçades a infants, adolescents i joves que s’hi desenvolupen en aquestes organitzacions contribueixen a la millora social a través dels eixos de la participació, la cohesió social i el suport veïnal.
Participació social
Un dels resultats de la recerca mostra que en els barris on la majoria de la població té orígens diversos, l’entrada de veïns en aquests tipus d’entitats acostuma a ser a partir de la participació dels infants en les seves activitats, ja sigui un casal, una entitat esportiva o la festa de barri. Són, precisament, els infants els qui arrosseguen als seus pares i mares, implicant-los en l’organització de les activitats, coneixent altres persones diferents i, en alguns casos, donant el salt a d’altres organitzacions que busquen la millora del barri, la mobilització veïnal i la participació política.
Aquesta implicació genera un sentiment de pertinença i un espai idoni i relaxat on poder treballar aspectes relacionats amb la prevenció de conductes negatives, com les relacions afectiu-sexuals o el consum de tòxics.
Suport veïnal
Sobre com és la participació en aquestes entitats, els responsables de l’estudi destaquen que es fa a través d’un lideratge horitzontal on totes les opinions dels seus membres són importants, creant-se un sentiment d’escolta i participació que afavoreix la implicació per a la millora del barri i de les persones que hi viuen (convivència ciutadana), arribant, en alguns casos, a l’activisme polític i la consciència social. L’activitat d’aquestes organitzacions no se centra només en el seu àmbit d’actuació sinó que també poden generar xarxes de solidaritat per ajudar a persones que estan passant per una situació crítica.
Cohesió social
La recerca també destaca el paper de les entitats de lleure educatiu com a espais on generar noves relacions d’amistat entre persones d’orígens i generacions diferents. Així ho descriu una de les persones entrevistades: “Sobre tot el CAU, el que t’ensenya és a respectar a tot el món, ja siguis noia o noi, d’una altra cultura. Quan entres és el primer que t’ensenyen i és com estar obert a tot el món i no tens cap tipus de problema”. Un altre de les persones que ha participat en aquest estudi ho explica amb aquestes paraules: “La funció que fan aquestes entitats a mi em sembla molt important. En el moment en que ve molta gent de fora, immigració de diferents països del món, els esplais juguen un paper molt important per a la cohesió, molt important. Perquè et trobes de tu a tu per jugar, per distreure’t, per aprendre, no per competir, i en aquest sentit, els esports també”. El pas dels infants i adolescents per aquests tipus d’entitats els fa conscients de la importància de treballar per a la cohesió social i el bé comú, esdevenint escoles de ciutadania. El resultat és que els joves que han passat per aquests tipus d’entitats són més conscients de les necessitats del seu barri i de les responsabilitats que cal prendre per millorar l’entorn i la qualitat de vida de les persones.
Finalment, les entitats de lleure també destaquen per la seva gran adaptabilitat a les circumstàncies dels seus integrants i de l’entorn, adaptant l’oferta de les seves activitats i els seus costos per afavorir la participació del major número de persones. I, gràcies al treball en xarxa amb altres entitats i amb les administracions públiques, també coneixen d’on poden extreure recursos econòmics i assistencials per a les seves activitats.