07.09.17
L’informe “Model d’escola bressol inclusiva” liderat per la Fundació Pere Tarrés amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i Esport Blanquerna – URL posa de manifest les dificultats de les escoles bressol per atendre infants amb necessitats educatives especials i amb dificultats socioeconòmiques.
L’índex d’escolarització d’infants de 0 a 3 anys a Catalunya és del 44,2%, tenint en compte tant els centres públics com els privats. Tanmateix, aquest índex d’escolarització disminueix en el cas d’aquells infants amb un entorn familiar de baix nivell educatiu i/o baix nivell econòmic. A més, en el cas dels infants amb necessitats educatives especials, tot i comptar amb places específiques en les escoles bressols de titularitat pública, es fa palesa una dificultat real per atendre casos de pluridiscapacitat o de determinades malalties cròniques.
Per donar resposta a aquesta realitat els experts de l’Hospital Sant Joan de Déu, de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i Esport Blanquerna-URL i la Fundació Pere Tarrés, a través de l’expertesa en intervenció del Departament de Petita Infància i el coneixement acadèmic de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, han establert nou model d’escola bressol capaç de garantir l’educació i la convivència de tots/es els infants i famílies atenent a les seves diversitats i necessitats específiques. El model vol donar resposta a algunes de les següents qüestions: com pot l’escola bressol afavorir la inclusió de tots els infants? Quins actors cal implicar? Quin protagonisme ha de tenir la família? Quina és la incidència sobre els professionals, l'organització i la gestió de l'escola bressol?
La petita infància, una etapa clau
El mes de setembre marca l’inici del curs escolar per tots els ensenyaments obligatoris d’entre els sis i setze anys, segons estableix la LOE de 2006. Malgrat que el primer cicle d’educació infantil no tingui caràcter obligatori, l’escolarització dels infants té una funció educativa clau en els seus primers anys de vida. El compromís educatiu de la Fundació Pere Tarrés comença en la petita infància.
Durant l’etapa en què un infant assisteix a l’escola bressol, dels 0 als 3 anys, el seu cervell abasta aproximadament els dos terços de la seva mida definitiva i evoluciona a un ritme molt més accelerat del que ho farà posteriorment. Per aquesta raó, en aquest període l’aprenentatge emocional dels infants és clau i el seu impacte és molt profund. Seguint aquesta línia pedagògica, la Fundació Pere Tarrés concep l’espai de l’escola bressol com un espai que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en el que puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius i emocionals.
La Fundació Pere Tarrés aplega un total de 35 escoles bressol que atenen a 3.044 infants, 19 de titularitat municipal amb una gestió integral per part de la Fundació i 16 a les que dóna suport, totes amb un denominador comú: el projecte educatiu del centre.
Model d’escola bressol inclusiva
El model d’escola bressol que plantegen els experts de l’Hospital Sant Joan de Déu, de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i Esport Blanquerna-URL i la Fundació Pere Tarrés és el d’un centre educatiu centrat en l’infant, que garanteixi el desenvolupament saludable de tots els infants a través d’un abordatge interdisciplinari, co-responsable i holístic que s’adapta i aprèn de l’entorn. La proposta integra, doncs, tres perspectives: la sanitària de promoció de la salut, l’educativa i psicològica de desenvolupament de l’infant i la de l’educació social, d’integració de l’entorn social.
El model d’escola bressol inclusiva parteix de la mirada holística de l’infant i les seves circumstàncies i es fonamenta en els Drets de la Infància que es recullen en la Declaració i la Convenció dels Drets dels Infants. La visió global, plural i integradora de l’educació 0-3 anys fonamenta el model educatiu que se sustenta en aquests principis:
- Posicionament ètic fonamentat en l’autonomia, el benestar i la justícia.
- Desenvolupament integral que considera les necessitats materials i no materials de l’infant.
- Capacitació de les famílies en l’acompanyament als processos educatius de l’infant.
- L’atenció a la salut de tots els infants com a factor necessari per al benestar i desenvolupament de l’infant.
- L’escola bressol com a comunitat educativa i espai de relació intergeneracional, intercultural i comunitari.
- L’organització de l’escola bressol com a espai cooperatiu i reflexiu.
Professionalitat reflexiva i oberta
El projecte i acció educativa de l’escola bressol el conformen totes les persones que hi treballen, des de la persona que fa l’acollida al matí, fins la que obre la porta, passant pels serveis, la cuina, la neteja, etc. Tot entorn i tota relació educa. Així doncs, cal vetllar perquè totes les persones del centre coneguin l’ideari del projecte i participin activament en la seva implementació en les respectives àrees. És fonamental assegurar l’estabilitat dels equips i l’existència d’un lideratge que potenciï el treball cooperatiu.
L’equip de professionals de l’escola bressol ha de tenir un comportament i actuar de manera reflexiva i oberta; adequant la seva intervenció a cada infant, a cada context i facilitant la transversalitat de la intervenció des de la cooperació professional. Tanmateix, ha de mostrar-se obert, sense prejudicis, cercant la implicació i participació de les famílies en el procés de reflexió-acció que suposa la intervenció educativa.
Reptes per un model d’escola bressol inclusiva
La definició d’un model d’escola bressol inclusiva ha propiciat l’aparició d’alguns reptes que caldrà anar treballant de manera singular a cada centre i territori. A mode de conclusió, l’estudi llista alguns dels reptes que caldrà abordar des del compromís i cooperació entre administracions, serveix, recursos i professionals, entre d’altres:
- L’educació 0-3 ha de garantir el dret de tots/es els infants a l’escolarització.
- L’educació 0-3 ha de contribuir a la promoció d’igualtat d’oportunitats educatives i per tant l’equitat.
- El desenvolupament d’un model d’organització cooperativa i l’exercici d’una professionalitat reflexiva suposa disposar de temps per l’observació.
- El treball cooperatiu requerirà d’un lideratge clar com el de la figura d’un referent únic per la família.
- La implementació del model d’escola bressol proposat requereix disposar de professionals qualificats.
- La incorporació de la salut com a eix transversal s’ha de fer en benefici de tots/es els infants i famílies.
- Serà bo integrar en l’escola bressol els recursos i professionals de la salut comunitària.
- Caldrà treballar en la continuïtat del model proposat en la segona etapa de l’escolarització infantil.