Notícies

11.12.17

Si bé els infants i joves juguen durant tot l’any, el 70% de les ventes de joguines es realitza durant la campanya de Nadal, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ). La gran oferta de joguines que entretenen i diverteixen i, sovint, ensenyen, fa que oblidem que el joc més estimulant es troba en la imaginació i la fantasia. El consumisme associat a la celebració del Nadal ens porta, en ocasions, a confondre el joc amb la joguina i ens fa oblidar que “jugar vol dir compartir, desenvolupar la creativitat, treballar les emocions, la llibertat, les relacions interpersonals, les habilitats motores i passar-ho bé”, com afirma Bet Bartrina, docent dels cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés, que ha elaborat 10 pautes per fomentar el consum responsable:

1. Triar jocs o joguines on l’infant participi de manera activa i que no sigui només un simple espectador.

2. Buscar un joc o joguina que estimuli en l’infant diferents aspectes com: la creativitat i la imaginació, la socialització o la cooperació, entre d’altres.

3. Pensar en l’entorn que ens envolta i intenta triar productes que no estiguin fabricats amb materials nocius per la salut i pel medi.

4. Recordar la botiga de barri i el comerç de proximitat: sovint els artesans fabriquen jocs i joguines amb materials resistents i de qualitat que duren més temps.

5. Mirar que a la caixa hi aparegui el segell de la CE on diu que aquell producte ha passat els controls de qualitat.

6. Hi ha molts tipus de jocs i joguines: de taula i tauler, tradicionals, de construccions, motrius. Evitem les bèl·liques i les que reprodueixen estereotips de gènere.

7. A l’embolicar el paquet fer-ho amb paper que es pugui reciclar posteriorment. A les botigues hi ha diferents tipus de paper però cal recordar que els que porten motius brillants i plàstic afegit són nocius pel medi.

8. Tenir cura amb la publicitat i llegir la lletra petita. De vegades, el que es veu als mitjans de comunicació i el que apareix a la caixa que embolcalla el producte no és, realment, la mateixa joguina que conté a dins.

9. Pensar, amb el joc o la joguina a les mans, si el preu que hi ha indicat és l’adequat. No cal quedar-se un producte si, veritablement, no se n’està convençut o convençuda.

10. Compartir temps de joc amb els infants és la millor manera d’enfortir els vincles afectius i educatius entre pares i fills. Cal no oblidar que els pares i mares són els primers companys de joc dels petits.

El joc “és una activitat lliure i la seva vivència fa que l’ aprenentatge  sigui significatiu en el creixement personal de l’infant” afirma Bet Bartrina. A la primera infància, l’infant descobreix qui és i experimenta què és capaç de fer. Amb el joc simbòlic, l’infant copia el món dels adults i interactua amb els seus companys i companyes, primer de manera desordenada i després de manera ordenada i en la mesura que creix, amb la incorporació dels jocs amb regles, aprèn a adaptar-se a les diferents situacions que se li plantegen, treballa en equip quan el joc és cooperatiu, pren decisions si és necessari i és capaç de posar-se en el lloc del seus companys de joc.

El joc i el món de l’educació i el lleure

El joc és l’eina innata que els nens i nenes utilitzen per aprendre i conèixer el seu entorn. Com sintetitzava la pedagoga Maria Montessori: “la feina dels nens és jugar”. L’estreta vinculació entre el joc i el món de l’educació i del lleure infantil i juvenil fa que per la Fundació Pere Tarrés el joc esdevingui una activitat clau en la vida dels infants i joves. Tal és la transcendència del joc que queda recollida en l’article 7 de la Declaració dels Drets dels Infants (1959): “L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.”

Des de la Fundació Pere Tarrés animem a educadors, monitores i famílies a convertir qualsevol objecte una joguina fascinant, només posant en marxa la imaginació. Jugar és una activitat necessària i espontània que permet que els infants explorin i coneguin el seu entorn i despertin un gran ventall d’emocions importants en el procés de creixement.