2020-03-13 L’elefant encadenat
Pregàries
Jorge Bucay
De petit m’agradava el circ. M’encantaven els espectacles amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant: Durant la funció l’elefant feia gala d’un enorme pes i una força descomunal, però després d’una funció i fins a tornar a fer la següent actuació l’animal sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que pressionava a una de les seves potes, i, encara que la cadena era gruixuda, només estava enganxada per un ridícul tros de fusta clavat uns centímetres al terra.
Em semblava evident que l’elefant amb la seva força era capaç d’estirar aquell minúscul tros de tronc i fugir. El misteri era evident:
– Què el mantenia allà? Per què no s’escapava? —vaig preguntar.
Em van respondre que perquè estava ensinistrat. Llavors vaig preguntar:
– I si està ensinistrat, per què l’encadenen?
No recordo cap resposta coherent.
Passats uns anys, vaig descobrir, per sort per a mi, que algú havia sigut prou savi per a trobar la resposta:
– L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca des que era molt petit.
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar-me l’elefant acabat de néixer i lligat a l’estaca. Segur que l’elefant estirava i estirava l’estaca tractant d’alliberar-se i acabant el dia esgotat, però l’estaca, llavors, era més forta que ell. Segur que intentava alliberar-se dia rere dia, i així fins que un terrible dia per a la seva història, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè creu, pobre, que no pot. A l’elefant li queda gravada al cap la impotència que va sentir, i el pitjor és que mai més s’ha tornat a qüestionar aquest record i mai més ha intentat posar a prova la seva força i alliberar-se de l’estaca”.