Materials i recursos

Aquest conte va d’un home considerat un buscador que un dia decideix sortir a caminar. I després de caminar una bona estona veu una muntanya que li crida l’atenció i decideix anar direcció a ella. Quan arriba darrera de la munranya entra dins d'un poble i comensa a caminar, fins que arriba a un cementiri, on totes les dates posades a les làpides no passen d'11 anys de vida. Aleshores es posa trist i comença a plorar, fins que arriba el cuidador del cementiri, que era un home savi. Llavors comencen a parlar sobre aquesta catàstrofe on l’home li explica que els anys que posa a les pedres es el temps que cada persona anotava a una llibreta que li donaven els seus pares al complir els 15 anys i allà posaven el temps disfrutat de la seva vida. Al morir sumaven tot el temps i era aquest el vertader temps que comptava per a ells, el temps disfrutat.

Aquest conte ens parla sobre com les persones ens posem límits i no volem o no intentem superar-los, perquè la majoria de les vegades ens quedem al intent per conformistes en lloc de seguir lluitant contra el que ens impedeix assolir els nostres objectius i aconseguir la nostra llibertat.

El més bonic de la vida és viure cada moment , cada oportunitat que se'ns presenta , gaudir-ne com si fos l'últim de les nostres vides . Perquè malauradament poques vegades ens deixem portar pels nostres impulsos, fent que la nostra felicitat es vegi estancada , la retenim i quan gaudim d'ella de veritat , sempre preval sobre nosaltres el negatiu abans que el positiu , oblidant-nos de tots aquests moments feliços que vivim i que moltes vegades passem per alt . Per això , totes les persones en certa manera hauríem de fer aquest exercici per saber i adonar-nos si aquest temps que estem vivint és gaudit de manera satisfactòria per a nosaltres mateixos.