2018-11-30 El color del món
Pregàries
Desconegut
Un ancià descansava assegut en un vell banc, a l'ombra d'un arbre, quan va ser abordat pel conductor d'un automòbil, que va estacionar al seu costat:
- Bon dia!
- Bon dia! va respondre l'ancià
- Senyor viu aquí?
- Si...., fa molts anys...
- Vinc de mudança i m'agradaria saber, com és aquest poble. Com vostè viu aquí fa tant temps, deu conèixer-lo molt bé.
- És veritat, - va dir l'ancià. - Però, per favor, conti'm abans, de la ciutat d'on ve vostè.
- Ah! És òptima. Meravellosa! Gent bona, fraterna... Tinc allà, molts amics. Només la deixo per imperatius, de la professió.
- Doncs bé, fill meu. Aquesta ciutat és exactament igual. Li agradarà estar aquí.
El foraster va agrair i va partir. Minuts després, va aparèixer altre automobilista i també es va dirigir a l'ancià:
- Estic arribant per a viure aquí. Pot dir-me com és aquest lloc? L'ancià, li va fer la mateixa pregunta:
- Com és la ciutat d'on ve?
- Horrible! Poble orgullós, ple de perjudicis, arrogant! No tinc ni un amic en aquell lloc horrorós!
- Ho sento molt, fill meu, doncs aquí vostè trobarà el mateix ambient... Així som nosaltres... veiem en el món i en les persones, una mica del que som, del que pensem, de la nostra manera d'ésser. Si som nerviosos, agressius o pessimistes, així serà el món i només trobarem problemes i conflictes. L'Home no és producte del mitjà.... però sí, el mitjà és producte de l'Home....