Àmbits de treball

La càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural treballa diverses línies d’interès, entre les quals destaquen:

Lleure, acció sociocultural i inclusió social

Garantir un accés igualitari al lleure i a l’acció sociocultural, tant en termes econòmics com tenint en compte la diversitat (cultural, funcional, entre d’altres) és un aspecte rellevant que esdevé, encara a dia d’avui, un repte per a les nostres societats. El fet de no disposar de recursos econòmics no hauria de ser un motiu d’exclusió a aquestes activitats i propostes. Alguns elements que emergeixen com a essencials són la informació sobre aquest tipus de serveis i activitats a totes les famílies dels barris, mitjançant les escoles, els serveis socials i els serveis mèdics, així com establir coordinacions i espais per compartir informació entre professionals i educadors del lleure i l’acció sociocultural que facilitin el treball amb infants i joves amb necessitats educatives especials. També, en relació amb l’accés de persones adultes i gent gran a les activitats de lleure educatiu i acció sociocultural, aquest és un repte en què cal seguir treballant, oferint programacions amb criteris de diversitat i d’adaptació a diferents públics i situacions econòmiques, socials i culturals.

Lleure, acció sociocultural i desenvolupament de la cultura

Les pràctiques socioculturals i de lleure estan relacionades amb una gran quantitat de projectes socioeducatius i culturals, així com de serveis que busquen la millora, el progrés o el creixement d'alguna dimensió personal i, sovint, també col·lectiva de la ciutadania. D'altra banda, també es desenvolupen accions orientades a la prevenció de situacions de risc i exclusió. Investigacions i estudis recents constaten l'interès i la necessitat de legitimar la praxi sociocultural entesa com una part fonamental del procés recuperador i identificador de la comunitat o com un instrument per donar resposta a les problemàtiques socioeducatives emergents. Per això, és necessari continuar desenvolupant estudis i avaluacions que permetin evidenciar les contribucions dels programes i activitats de lleure i acció sociocultural per a la millora de la qualitat de vida de les persones i de les comunitats.

Lleure, acció sociocultural i infància i adolescència

En el marc de la infància i l’adolescència, el lleure i l’acció sociocultural esdevenen espais privilegiats per a la socialització i per al desenvolupament humà. La pràctica pedagògica ha evidenciat el valor del lleure com a context especialment significatiu per a l'experimentació, la construcció d'aprenentatges per a la vida, la vinculació interpersonal i la relació compromesa i responsable amb l'entorn. El lleure permet l'empoderament dels infants i adolescents perquè facilita l’aprenentatge de competències per a la vida, l’ajuda a desenvolupar el seu sentiment de pertinença, impulsa la seva incorporació a la vida comunitària i associativa, alhora que l'anima a assumir compromisos cívics, socials i mediambientals. Malgrat que recerques existents han evidenciat els beneficis esmentats, aquest espai educatiu encara no compta amb un ampli reconeixement social per part de les administracions públiques, les famílies i les xarxes d’agents professionals que intervenen educativament amb al infància i l’adolescència. És en relació amb aquest aspecte que és necessari seguir avançant en investigacions i estudis que aportin evidències sobre el valor i la importància que té per al desenvolupament d’infants i adolescents participar en aquest espais, recerques que permetin que les administracions i les societats apropin el lleure i l’acció sociocultural a tots els infants i adolescents.

Lleure, acció sociocultural i joventut

Existeixen programes, recursos i equipaments de lleure i d’acció sociocultural adreçats específicament a la població juvenil. Són espais on l’autogestió i la participació són eixos clau, ja que els permet ser protagonistes i poder prendre decisions sobre la utilització del lleure a partir dels seus interessos. Calen recerques i pràctiques validades científicament que treballin sobre l’empoderament i la participació juvenil dins l’àmbit del lleure, especialment pel que fa referència a programes de lleure juvenil, als casals de joves, als equipaments municipals de joventut, a l’associacionisme i als mitjans de comunicació. Aquesta temàtica és d’especial rellevància per a construir discurs, fer debat i incidir políticament per al desenvolupament d’una oferta i d’una programació que respongui a les necessitats i interessos diversos i adaptats als joves de la nostra societat.

Lleure, acció sociocultural i envelliment actiu

A les societats contemporànies l'imaginari sobre la gent gran ha estat lligat a membres de la societat jubilats, amb una mentalitat poc flexible i en un estat de lenta decadència física i mental. Contrari a aquesta percepció, la creixent població de gent gran presenta una enorme diversitat i, a causa dels avenços de la ciència, inclou una part de la població creixent i amb moltes possibilitats d'activitat. D'aquí que, començant pels països asiàtics, la vinculació del lleure educatiu amb els col·lectius de gent gran ha estat un camp de creixent interès per part de la recerca, que veu en aquest col·lectiu noves formes d'interacció social i de creixement ple relacionades amb el lleure educatiu. El camp es consolida així com una àrea prometedora de recerca i d'innovació.

Lleure, acció sociocultural i famílies

El lleure educatiu i recreatiu té una relació directa amb els lligams familiars. Es tracta d'una de les forces més importants de cara a desenvolupar relacions sanes i cohesionades entre pares i fills. Aquest camp de recerca va conèixer un desenvolupament notable a la dècada dels setanta i dels vuitanta. Als anys noranta la recerca es va decantar sobretot cap al lleure en entorns naturals i de risc, i a partir del nou mil·lenni s'ha centrat també en els canvis soferts en les estructures familiars i la necessitat de desenvolupar, mitjançant el lleure educatiu, aspectes com la gestió del canvi i la cohesió social. El camp continua essent un dels aspectes primordials de la recerca sobre el lleure educatiu al món a nivell mundial.

Epistemologia i internacionalització del lleure educatiu

Durant dècades la recerca sobre el lleure educatiu s’havia centrat en els models anglosaxons i europeus. Durant les últimes dues dècades, però, l’aportació i evolució de la recerca sobre lleure educatiu a Amèrica Llatina, Orient Mitjà, Àsia i algunes zones d’Àfrica demostren el potencial transnacional de la recerca sobre el lleure educatiu. L’ample desenvolupament del lleure educatiu a nivell mundial obre la possibilitat i la necessitat de crear xarxes de col·laboració de cara a poder compartir experiències, evidències, perspectives i bones pràctiques del lleure socioeducatiu a nivell internacional, generant la possibilitat d’una recerca comparativa que reculli i analitzi evidències i tendències dels reptes i innovacions en aquest camp.

Lleure, interculturalitat i immigració

L’atenció al desenvolupament integral de les persones migrants constitueix un dels reptes de les societats multiculturals, on el lleure educatiu presenta múltiples possibilitats. Ateses les poques evidències i estudis que es troben sobre aquest camp, que requereix una fonamentació acurada i contínua, s’obren nombroses possibilitats de recerca i d’innovació en aquesta àrea que vincula l’ideal de la societat intercultural, el lleure i els col·lectius migrants.

Lleure, competències acadèmiques i ocupabilitat

Els infants, adolescents i joves que participen en espais de lleure i acció sociocultural adquireixen una sèrie de competències que no sempre reben el reconeixement social i professional, per això aquest tema necessita de respostes operatives que atorguin valor a aquestes pràctiques com, per exemple, promoure l’acreditació de competències professionals que posen en valor els aprenentatges assolits en els entorns de voluntariat. En un moment com l’actual en què l’emprenedoria, sigui social o empresarial, és una realitat cada vegada més present, el lleure i l’acció sociocultural són espais excepcionals d’experimentació per assumir riscos i provar formes diferents de fer les coses, amb autonomia però també amb l’acompanyament dels educadors. També cal seguir avançant en el reconeixement de les competències acadèmiques i d’ocupabilitat assolides en els contextos de lleure i acció sociocultural, mitjançant la realització d'avaluacions i de pràctiques basades en evidències que mostrin el valor educatiu i professional que aquestes experiències produeixen en els infants i adolescents que participen en aquest tipus d'activitats.