Enric Benavent Vallès
Professor dels Graus en Educació Social i en Treball Social
Àmbits de coneixement: Espiritualitat. Educació social. Simbolisme religiós a l’espai públic, pessebrisme i tradicions relacionades amb el Nadal.
Expert en:
Perspectiva cristiana de la societat ·
Educació social ·
Formació
És Doctor en Filosofia per la URL (2017), llicenciat en Comunicació audiovisual per la UOC (2008) i en Filosofia per la UB (1986). Ha realitzat el Màster en Societat de la informació i del coneixement a la UOC (2010). Diplomat en Teologia (1991). També és educador social habilitat l’any 2002.
Experiència
Professor d’ensenyament secundari i formador del professorat. Càrrecs de gestió i coordinació acadèmica en l’àmbit d’ensenyament secundari i universitari.
Publicacions
Ha publicat Espiritualidad y educación social (UOC 2013). Ha coordinat els monogràfics de la Revista Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa número 56: “Espiritualitat i acció social” i 69:”Diversitat religiosa i acció socioeducativa. És coautor dels següents articles: “Developing Interiority in Children and Teenagers: Difficulties Perceived by Workers and Strategies to Address Them” (2021), “Dirección Vital. Propuesta de análisis para la detección de capacidades espirituales en la intervención social” (2021) i “Necesidades no materiales en el cuidado de personas con discapacidad intelectual en residencias” (2020). És autor dels següents articles: “Libertad religiosa y acción socioeducativa” (2018), “La dialèctica entre cultura popular i cultura hegemònica” (2017), “Espiritualidad: heterodoxia y punto de encuentro, un activo para la educación social” (2014) i “Lluís Carratalà. L'escultor de pessebres del noucentisme” (2010), entre d’altres.
ARTICLES PUBLICATS AL BLOG DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS
Abans de decidir, pregunta-ho al coixí
Decidir implica valorar, triar allò que creiem que és millor i desestimar el que no trobem adequat. La vida d’una persona està farcida d’innombrables decisions, des de les més banals fins a les més profundes. La llibertat és un dels trets més característic de l’ésser humà. La vida humana no s’acaba amb la seva dimensió biològica sinó que es va completant fruit de les decisions que es prenen.
Consulta més articles