El setembre, a casa nostra, és el mes de l'escola. Centenars de milers d'infants es preparen aquests dies per iniciar un nou curs escolar ple de nous reptes i d'il·lusions. Però, malauradament, això que ens sembla tan quotidià, no és així per a tothom. Arreu del món, milers de nens i especialment de nenes encara no poden gaudir del dret a l'educació.
Malala Yousafzai ho va patir en la seva pròpia pell, i de la manera més salvatge possible, quan només tenia 15 anys i un atac talibà la va convertit en un símbol internacional en la lluita per l'educació de les nenes. La Malala era una jove estudiant preocupada per les restriccions imposades pels talibans que governaven el Pakistan a l'educació de la dona, la qual va decidir reflectir les seves idees en un blog i en diversos discursos públics. Això la va convertir en un objectiu dels talibans, que l'octubre de 2012 van assaltar l'autocar escolar on viatjava i li van disparar dos trets al cap. Per sort, els serveis mèdics van poder salvar-li la vida.
L'atac va commocionar la comunitat internacional i va rebre la condemna mundial de personalitats com Barack Obama o Ban Ki-Moon. Després de dos anys de recuperació, es va traslladar al Regne Unit, on va obrir una fundació per lluitar pel dret de les nenes a una educació de qualitat. En reconeixement a la seva tasca, el 2014 va rebre el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en la persona més jove a obtenir aquest guardó, i la reconeguda revista Time la va nomenar una de les cent persones més influents del món.
Aquell any, la Malala va deixar molt clars els seus ideals en un discurs davant del Banc Mundial: “Els diners que s'inverteixen en tancs, armes i soldats s'haurien de gastar en llibres, llapis, escoles i mestres”.