La desigualtat entre els més rics i els més pobres no deixa de créixer al nostre planeta, i les recents crisis socials i econòmiques no han fet més que agreujar aquesta bretxa. La desigualtat endèmica i altres circumstàncies que se'n deriven, com la pobresa o el sensellarisme, són els principals desafiaments del nostre temps, però no són fenòmens nous. Al llarg de la història de la humanitat, moltes persones, adults i joves, s'han rebel·lat contra aquesta situació i han protagonitzat moviments socials amb l'objectiu de crear un món més just i solidari. Un d'aquests joves va ser, al tombant del segle XIII, Sant Francesc d'Assís.
Fill d'un ric comerciant de la ciutat italiana d'Assís, quan només tenia vint-i-quatre anys, Francesc, nascut Giovanni di Pietro Bernardone, va decidir fer un brusc canvi de rumb a la seva vida en sentir la crida de Déu, i es va convertir en un dels primers activistes dels quals es té coneixement contra la pobresa i la desigualtat. Renunciant als seus béns materials i a la seva herència, Francesc va començar a propugnar que l'Església i els seus representants havien d'observar criteris com l'austeritat o la igualtat, liderant un moviment de renovació cristiana que en un principi no va ser ben acceptat per la jerarquia eclesiàstica de l'època. Tot i això, la senzillesa dels seus plantejaments i la seva coherència van acabar generant diversos moviments religiosos que van rebutjar des de dins la creixent opulència de la jerarquia eclesial i van defensar fer “vot de pobresa” i renunciar a posseir béns propis.
El missatge de Francesc va ser molt revolucionari i va transcendir la seva època per erigir-se en un model atemporal i encara molt vigent avui en dia: els seus plantejaments van fer una crítica del sistema econòmic global, denunciant el repartiment desigual en un moment en què la diferència entre els rics i els pobres era abismal. Una situació que, malauradament, no és tan diferent de la que es viu avui en dia.