Les societats modernes ens han acostumat als processos electorals com a forma d’expressar regularment la nostra opinió política, però les eleccions són, de fet, un sistema força recent, i alguns col·lectius minoritzats no han pogut participar en les seves societats fins fa molt pocs anys.
Ida Wells-Barnett, coneguda com Ida B. Wells, va néixer el 1862 a Holly Springs, Mississipi (Estats Units). Filla de dos antics esclaus alliberats després de la Guerra de Secessió americana, de ben jove ja va mostrar fortes conviccions polítiques. Es va traslladar a Memphis i va ser allà, quan només tenia 22 anys, que es va convertir en una figura pública en liderar una campanya en contra de la segregació racial quan un conductor de la companyia local de ferrocarrils va obligar-la a cedir el seu seient a un home blanc. Wells s’hi va negar, 71 anys abans que Rosa Parks fes el mateix en una línia d’autobús a Alabama. La van fer fora del tren, però va iniciar un procés legal contra l’empresa, que va guanyar inicialment als tribunals locals, tot i perdre la posterior apel·lació a la Cort Suprema de Tennessee.
Tot i les nombroses amenaces que va rebre, la derrota no la va desanimar i va continuar la seva lluita pels drets de les dones i per la participació de les persones negres en la societat. Es va negar a situar-se a la part de darrere de les manifestacions pel dret al vot de la dona pel fet de ser negra, com li van demanar les seves companyes de reivindicació. Va protestar contra les anomenades lleis de Jim Crow, que promovien la segregació a les escoles, el transport públic i fins i tot en banys i fonts d’aigua. Es va convertir en copropietària del diari Free Speech (Llibertat d’expressió), contrari a la segregació, va ser una de les fundadores de l’Associació Nacional de Dones de Color i va fer campanya pel sufragi femení, en concret pel dret a vot de les dones afroamericanes. Com acostuma a passar, els reconeixements (un segell commemoratiu i una menció pòstuma als Premis Pulitzer de periodisme) li van arribar tard, ben bé noranta anys després de la seva mort.