Artemisa Barbosa Ribeiro (São João das Missões, Brasil, 2000), coneguda com Artemisa Xakriabá, va aprendre el significat del terme “activisme” abans de començar a utilitzar la paraula. A Xakriabá, un dels pobles indígenes més grans de l’estat de Minas Gerais, depenen de la terra i per tant, tots els membres de la comunitat aprenen a tenir-ne cura des de ben petits. Però ja de molt jove, Artemisa se’n va adonar que amb això no n’hi havia prou i va començar a denunciar la problemàtica mediambiental i social a les comunitats de la riba de l’Amazones, on l’activitat minera contamina l’aigua i redueix els recursos dels seus habitants, conduint-los, finalment, a l’abandó de les seves terres o a la mort.
La seva lluita de fa més d’una dècada per visibilitzar la destrucció mediambiental és, alhora, una lluita per la preservació dels pobles i cultures indígenes, i de fet, Artemisa s’ha acabat convertint en la representant de l’Aliança Global de Comunitats Territorials, una organització que engloba més de 25 milions de persones de comunitats indígenes d’arreu del món.
Com a líder d’aquest moviment que vol preservar 500 milions d’hectàrees de boscos a tot el món, va qualificar de “genocida” l’expresident brasiler Jair Bolsonaro per la seva negativa a impulsar polítiques de protecció de l’Amazònia i va parlar públicament durant la vaga mundial pel clima del setembre de 2019 a Nova York davant de milers de joves d’arreu del món, abillada sempre amb el tocat característic de la seva ètnia, una diadema de plomes i parts del seu cos i cara pintats. La jove activista resumia així la seva lluita: “Els pobles indígenes som els fills de la natura i lluitem per la Mare Terra, lluitem per les nostres vides. No podem tolerar que es vessi ni una gota més de sang indígena.”