La Fundació Pere Tarrés comparteix el coneixement i l’expertesa acumulada, així com els seus posicionaments sobre la realitat educativa i social, a través d’espais d’opinió i reflexió en mitjans de comunicació molt diversos.
Fomentar una cultura de la prevenció, com fem cada dia des dels serveis socioeducatius, és vital per garantir un futur millor per als infants i les seves famílies.
Des del sistema educatiu acadèmic, des de l’educació en el lleure i des de la família tenim diferents reptes a l’hora de poder oferir alternatives per als joves a l’individualisme i a l’extremisme imperants.
Maribel Trujillo Directora de la Fundació Pere Tarrés a les Illes Balears
Un de cada tres nens i nenes de Catalunya no té garantida una alimentació saludable, no té les mateixes oportunitats en les activitats de lleure i culturals i no pot tenir un mínim de béns materials indispensables per viure i créixer amb dignitat.
L’espiritualitat ens ajuda a gestionar millor les emocions i a deixar espai a les vivències que sovint, una rere altra, anem vivint necessàriament sense gaire pausa.
Cuidar la dimensió interior i espiritual de les persones és una necessitat bàsica i universal. Més enllà dels noms amb els quals es pugui anomenar, la dimensió espiritual és la que genera la nostra cerca de sentit i el que ens mou per trobar-lo.
Davant de la situació d'emergència climàtica que viu el món, el turisme no pot quedar-ne al marge i s'ha de transformar per ser més respectuós amb el medi i amb les diferents cultures que hi viuen.
Aquest curs pot convertir-se en una oportunitat. Una ocasió per evidenciar el valor formatiu de les activitats d’oci educatiu i l’impacte positiu que tenen en els processos d’aprenentatge de nens i joves.
Txus Morata Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social
Els canals socials es converteixen en miralls on els i les adolescents es veuen reflectits i projecten estereotips estètics basats en una imatge irreal.
Mercè López-Bravo Cap del departament d’Acció Digital
Les xifres evidencien un nou perfil de vulnerabilitat. Però darrere de cada una d’aquestes xifres, de cada un dels informes de serveis socials, hi ha una història, un infant que pateix i que no hauria de viure situacions que no li pertoquen.
Irene Mata Martínez Membre de la comissió de beques
És essencial i ha de ser prioritari assolir el màxim de participació possible d’infants i joves amb dificultats a les activitats d'estiu: a l'agost no s'atura la pobresa.
Anna Grau Presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans
La precarietat i vulnerabilitat té una repercussió directa en el creixement, desenvolupament i educació dels nins i nines. El 22% dels infants viuen en situació de pobresa.
Josep Oriol Pujol Director general de la Fundació Pere Tarrés
Fa falta un reconeixement institucional real de l’educació en el lleure, que ens reconegui com a agent educatiu clau, equiparant-nos als centres d’educació formal.
Joan Morte Vicepresident del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans
Les dificultats econòmiques no poden ser una trava perquè els infants no puguin gaudir d’un casal o unes colònies durant l’estiu, unes activitats que durant la pandèmia s’han demostrat que són vitals.
Maribel Trujillo Directora de la delegació de Mallorca
El que som avui es va forjar durant els meravellosos casals i colònies, però malauradament sempre ha existit l’altra cara de la moneda: malgrat que el lleure i l’educació són drets fonamentals de l’infant, no tothom hi té accés.
Trinitat Ortega Directora de la delegación de Cataluña Central
L’acumulació de crisis ha provocat un còctel inquietant que ha agreujat la vulnerabilitat d’aquelles famílies que ja tenien dificultats, ampliant les capes de població en situació de pobresa.
Josep Oriol Pujol Director general de la Fundació Pere Tarrés
Està constatat que la formació professional ocupacional contribueix molt activament a possibilitar oportunitats professionals a persones que es troben en una situació laboral molt complicada.
Teresa Berenguer Mestres Cap de formació subvencionada
Els monitors i monitores dels centres d’esplai són un clar exemple d’actualització, reciclatge i voluntat d’aprendre noves estratègies, experiències i accions per a dur a terme una transformació social i una educació en el lleure.
Els infants que reben una educació de més qualitat en l’etapa 0-3 mostren més vocabulari als 10 anys, la qual cosa és un predictor de comprensió lectora, una dimensió clau en l’èxit educatiu.
Fabricio Busi Responsable d’Innovació del departament de Programes Educatius i Socials
En un context de crisi com el que estem vivint, privar una part dels infants del desenvolupament social, personal i competencial en funció del seu nivell socioeconòmic suposa una pèrdua que no ens podem permetre com a país.
David Lozano Coordinador d'Estudis Socials del Departament de Consultoria i Estudis
La crisi humanitària de persones refugiades d’Ucraïna és un exemple de la instrumentalització de les migracions, i de l’asil en concret, per part de les institucions polítiques.
Montse Sòria Coordinadora de Programes de Joventut del departament d’Acció Social
Les activitats de lleure educatiu són un factor clau d’èxit educatiu, però també un eix de desigualtat perquè no estan garantides per a tots els infants i adolescents.
Txus Morata Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social
La formació i l’aprenentatge han de ser palanques poderoses per al canvi, tant per a les organitzacions com per a les persones, per poder abordar el futur amb garanties.
Fins i tot amb un tema tan cruel, tràgic i complex com és el de la guerra, tenir algú amb qui parlar-ne i a qui traslladar pors i desassossecs, ajuda a viure-ho de manera menys angoixant.
Isabel Torras Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social
Les persones refugiades procedents d’Ucraïna poden circular per Europa sense haver de disposar de visat des del 2017, però la resta de persones migrades no ho poden fer.
Montse Sòria Coordinadora de Programes de Joventut del departament d’Acció Social
Hem d'educar en la sensibilització amb una mirada oberta i inclusiva, hem de trencar els nostres prejudicis i falses creences malgrat la societat en la qual vivim.
Núria Mirón Docent de lleure de la Fundació Pere Tarrés
Podem somriure mentre una part de la humanitat pateix, ferida per la guerra i la desigualtat? Tenen cabuda l’alegria i l’humor en aquest món amb les oportunitats tan mal repartides?
Paco López Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social
La construcció d’una societat humanitzada que aculli, cuidi i permeti que totes les persones trobin un lloc que doni sentit a la seva existència és una tasca àrdua que depèn de múltiples agents.
Jesús Vilar Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social
Hi ha hagut tímids avenços per acabar amb la bretxa de gènere en l’elecció d’estudis com les matemàtiques, la informàtica, gran part de les enginyeries o les titulacions tecnològiques, però el percentatge d’homes en aquestes disciplines és cada vegada més gran.
Mercè López-Bravo Cap del departament d’Acció Digital
Per ampliar la presència femenina en els àmbits tecnològics cal reduir els prejudicis de gènere i la socialització diferenciada entre nens i nenes per fomentar les vocacions científico-tecnològiques.
Mercè López-Bravo Cap del departament d’Acció Digital
Cal que els milers de joves que les successives crisis han situat fora de l'engranatge educatiu i laboral puguin conèixer projectes formatius que els reenganxin al sistema.
Ana Sesé Taubmann Responsable de l’Àrea d’Inserció Laboral
Crear lligams, d’una banda, entre les persones i la seva dimensió espiritual i profunda i, de l’altra, amb la natura i amb el món hauria de ser una de les missions essencials de qualsevol religió.
Cal seguir dissenyant i innovant de manera accessible y assequible, adaptant la tecnologia a les noves necessitats de les persones grans en la seva diversitat i col·lectivitat.
Mariona Mercader Coordinadora de gent gran del departament d’Acció Social
Per poder viure en pau amb la incertesa cal acollir-la i aprendre a conviure-hi perquè és un ingredient més de la vida i no depèn de cap decisió que puguem prendre nosaltres.
Algú creu que el veritable causant de la inflació són uns punts en els salaris, que podrien tenir un impacte molt fort en la dignitat de les persones, davant dels sobre-costos que tots paguem a l’economia financera?
Josep Oriol Pujol Director general de la Fundació Pere Tarrés
Quan els infants i joves participen en projectes interdisciplinaris posen en pràctica habilitats creatives per fomentar l’experimentació, la imaginació i la cerca de solucions per resoldre problemes reals.
Mercè López-Bravo Cap del departament d’Acció Digital
Siguem honestos amb nosaltres mateixos, recordant vivències personals, i reconeguem l’enorme potencial, la generositat i els ideals de les persones joves.
Josep Oriol Pujol Director general de la Fundació Pere Tarrés
El Dia Universal dels Drets dels Infants ha de servir per recordar a la ciutadania que encara queden moltes situacions de desigualtat per denunciar que s’han agreujat amb la recent crisi sanitària.
Trinitat Ortega Directora de la delegació de Catalunya Central
O apostem pel capitalisme neoliberal que fractura la societat, polaritza i exclou, mentre el populisme xenòfob s'estén. O apostem per una societat més inclusiva, cohesionada, eficient i equitativa.
Jordi Sabater Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social
La pandèmia ha obligat a un canvi forçós en el model formatiu: moltes persones han hagut de passar-se forçosament a entorns de formació virtuals que en un principi han generat dubtes i desconfiances però que finalment ens han acostumat a una nova manera d’aprendre i d’ensenyar.
Gregori Olivé Cap de formació ‘online’ i programes oberts
Es necessari que la societat reconegui el paper de les persones cuidadores que, moltes vegades abnegada i silenciosament, fan possible que la nostra societat sigui més humana.
Rafael Ruiz de Gauna Director de Relacions Institucionals, formació, consultoria i estudis
Un espai rellevant dins del món del voluntariat és el lleure educatiu, un marc incomparable on milers de joves (i menys joves) inverteixen molt més que el seu temps.
Maria València Presidenta de Didània, Federación de Entidades Cristianas de Tiempo Libre
Encara hi ha molts infants que no poden gaudir d’activitats de lleure educatiu imprescindibles tant per a la seva formació com per al seu desenvolupament individual, col·lectiu i emocional.
Trinitat Ortega Directora de la delegació de Catalunya Central
Després de mesos de quarantenes, confinaments, limitacions de mobilitat, tots necessitem recuperar les relacions socials, sortir a l’aire lliure i entrar en contacte amb el medi natural.
Montse Vall Directora de la delegació de Tarragona
La tasca dels professionals socials encarregats de la creació d’escenaris d’oportunitat per a aquells grups més desfavorits que han patit més els efectes de la pandèmia ha quedat invisibilitzada.
Jesús Vilar Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social
Les colònies i els casals representen per a molts infants que viuen en situacions socials vulnerables probablement l'única oportunitat de gaudir d'experiències vitals estimulants i imprescindibles.
Rosalina Alcalde Cap de Metodologia i Estudis del Departament de Consultoria i Estudis
Treballar des de casa, sense un contacte presencial habitual, sense l’oportunitat d’anar-nos mesurant i modulant com a col·lectiu, pot diluir el valor conjunt de tota una organització i, a la llarga, pot ajudar a fer créixer hàbits de treball poc recomanables.
Josep Oriol Pujol Director general de la Fundació Pere Tarrés
Si bé contenir la malaltia requereix mesures no agradables per frenar l’expansió, poc s’han tingut en compte les situacions de partida dels diferents grups poblacionals, agreujant les dificultats per als més vulnerables.
Judith Hernández Coordinadora general d’Acció Social
Crear espais en família per coincidir i compartir les vivències del dia no sempre és senzill, però cal trobar estones i espais de comunicació entre pares i fills.
Josep Oriol Pujol Director general de la Fundació Pere Tarrés
La pandèmia va canviar d’un dia per l’altre les universitats, i va caldre adaptar-se i convertir fins i tot les classes més tradicionals en ensenyaments online. Ha estat un any molt dur per a professors i estudiants, que han vist les seves vides completament canviades.
Esther Giménez-Salinas Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa
No és el mateixestar sol, quesentir-se sol.I noés el mateix unasolitudvolgudaque una de nodesitjada.Si algútriaestar solpotser que no se senti sol, però si no busca expressament aquesta solitud és molt possible que sí la senti. Aquesta percepció de la soledat pot anar associada a una sensació d’aïllament.
El sentiment de soledat creix en un món hiperconnectat. Aquesta és una de les paradoxes més repetides els darrers temps. I la Covid-19 l'ha fet més palesa. Malgrat que el fenomen de la soledat s'associa, habitualment, a la gent gran, són les persones joves les que, en estudis molt diversos, apareixen com el col·lectiu que en major proporció manifesta sentir-se sol.
Paco López Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL
Les famílies i els infants més vulnerables són qui està patint més la crisi de l’habitatge, agreujada pel covid-19. Abans de la pandèmia moltes famílies estaven molt a prop del llindar de la pobresa i la precarietat de l’habitatge al nostre país era un problema social de primer nivell. Però el darrer any ho ha canviat tot. A pitjor.
Rosalina Alcalde Cap de Metodologia i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
Hi ha una ferida al nostre sistema de serveis socials que durant molt de temps no s’ha cosit i que ara (com sempre passa quan esclata una crisi de grans proporcions) s’ha esquerdat amb força i supura.
Des del brusc aterratge de la pandèmia a casa nostra, ara fa ja un any, els mitjans no han fet més que bombardejar-nos amb xifres i més xifres per intentar fer-nos copsar la magnitud de la tragèdia: tots i totes ens hem anat acostumant a la muntanya russa diària de dades terribles que pugen i baixen sobre el nombre de contagis, l’índex de transmissió, els ingressos a les UCI, les defuncions… Però hi ha unes altres xifres igualment esfereïdores que no acostumen a baixar, sinó que des de fa anys (abans fins i tot que la Covid-19 arribés) augmenten exponencialment o, en el millor dels casos, s’estabilitzen a l’alça.
Josep Oriol Pujol i Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés
Si poguéssim resumir els principals obstacles que es trobava la dona a l'hora d'accedir als estudis superiors, diríem que durant el segle XIX van ser més de tipus legal, mentre que els del segle XX van ser de tipus social.
I així, tot i que les dones també van beure de les fonts il·lustrades que afirmaven la igualtat de tots els éssers humans, el liberalisme només va considerar els homes com a subjectes abstractes i universals amb dret a vida pública, al contrari que les dones, a qui considerava que els corresponien el bon govern de la casa i la família. D'aquesta manera es va perpetuar la idea que existien dues esferes socials separades i estanques: la pública, per als homes; la privada, per a les dones.
Esther Giménez-Salinas Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa
Educar és estimar, cuidar amb tendresa i dedicació una llavor, amb la il·lusió que un dia donarà els seus fruits. Només amb plantar una llavor no n’hi ha prou. Cal regar-la, podar-li les fulles fetes malbé que interfereixen en el seu creixement, adobar la terra per a que agafi força, adreçar-la cap al sol si veiem que es torça, però sobretot, cal confiar en ella i deixar-la créixer, permetent-li seguir el seu camí perquè és el camí que ella ha triat i això fa que sigui única.
Bet Bartrina Docent de cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés
La crisi sanitària ha repercutit en una crisi socioeconòmica greu que si bé ha afectat al conjunt de la societat, sobretot ha agreujat les desigualtats socials prèvies, i en especial, sobre les dones, en diferents aspectes.
D’una banda, les dones són les que han estat a primera línia en l’atenció de la pandèmia, tant des de les professions de cura com des dels serveis essencials. Han estat les dones les que han possibilitat que el sistema seguís funcionant, sotmetent-se a un major risc de contagi des de les seves professions, que alhora rebien una gran pressió a causa de les necessitats que les seves funcions comportaven.
Judith Hernández Coordinadora General d'Acció Social
Moltes persones es lamenten per la sensació d'any perdut per la pandèmia. Per als infants aquest any pot ser decisiu en el seu desenvolupament ja que es troben en un etapa clau de creixement i maduració. Les mancances físiques, emocionals i educatives en aquests primers moments de la vida poden tenir un impacte inesborrable. Per als infants en situació vulnerable, més que un any perdut pot ser un pas enrere. Molt enrere.
Rafael Ruiz de Gauna Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis i de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés
Després de la ressaca de les eleccions es fa difícil escriure o pensar en una altra cosa, però el cert és que, amb les protestes a favor de Pablo Hasél i coincidint que aquest dissabte és el Dia de la Justícia Social, m’he animat a dedicar unes paraules a aquest tema, i és que, no en va, el lloc on treballo és la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa.
No recordo quant temps fa que s'anuncia una reforma del Codi Penal, però ja fa molt que es va dir que es canviarien els delictes de sedició i rebel·lió per adaptar-los a la societat actual; més tard van aparèixer els problemes amb els delictes sobre la llibertat d’expressió i la mala posició d’Espanya en aquest rànquing de delictes.
Esther Giménez-Salinas Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa
La revisió inicial sobre l’accessibilitat cognitiva dels programes electorals donava unes dades molt preocupants. Després que durant anys la majoria de partits prometessin fer un programa amb aquestes característiques, a l’inici de campanya no n’hi havia cap. Però a més cal destacar que n’hi havia tres dels vuit principals partits que no havien publicat el programa electoral en plena campanya.
Óscar Martínez Professor del Grau en Educació Social i Treball Social
S’ha escrit molt sobre la infrarepresentació de la dona en els àmbits de poder, situació que troba el topall en el sostre de vidre de la desigualtat de gènere i també es fa evident en l’àmbit universitari i en la recerca. Però passa el mateix en el sector de les ciències socials, on tradicionalment la presència femenina és més elevada? La celebració del Dia Mundial de la Dona i la Nena a la Ciència és una bona excusa per fer una reflexió sobre el paper de la dona en aquest àmbit.
Montserrat García Oliva Directora del grau en Educació Social. Directora del Màster en gerontologia. Docent/Investigadora de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés - URL
Tant abans com després de la covid-19, molts joves espanyols segueixen bregant amb la difícil missió d'aconseguir l'autonomia i veure realitzats els seus projectes.
La pandèmia ha deixat a la vista les costures d'un sistema que abandona a la cuneta aquells que no li reporten beneficis immediats. La precarietat forma part de l'ADN de el model econòmic actual, però la conjuntura econòmica i social ha revelat les desigualtats, així com la ferocitat d'una roda a la qual si un no puja li passa per sobre com si d'una piconadora es tractés.
Josep Oriol Pujol i Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés
El col·lectiu de persones privades de llibertat està invisibilitzat i no s’hi dediquen recursos adients. Això es deu al fet que la reinserció i els drets d’aquestes persones tenen nul·la rendibilitat política, ja que els ciutadans no ho percebem com una afectació directa ni tampoc ens han inculcat una cultura educativa sinó punitiva davant la transgressió de la llei. Però les mancances i l’estigma que arrossega aquest grup s’incrementa exponencialment quan parlem de dones delinqüents, ja que a diferència dels homes, se les avalua penalment i moral en corrompre l’estereotip de feminitat (dòcil i submisa) i els rols de gènere que els atribueix la cultura patriarcal (mala dona, mare i esposa).
L’accessibilitat mai ha estat el punt fort dels partits polítics a Catalunya. Cada campanya electoral que he vist en els darrers temps sempre hi ha la promesa que “a la següent campanya” faran un programa electoral en versió accessibilitat cognitiva. Des de fa com a mínim tres eleccions hi ha una taula de debat que organitza Dincat en què sempre, sense excepció, tots els partits amb representació parlamentària fan la promesa que mai més no faran una campanya sense tenir en compte aquesta versió del programa electoral.
Des de fa anys consulto si existeix aquesta versió i, fins i tot, per si de cas, escric als diferents partits polítics demanant per aquesta qüestió. I quina és la situació actual?: en referència als vuit principals partits (a criteri propi) no hi ha cap que tinguin (a l’hora de tancar aquest article 02/01/21) la versió del seu programa electoral en versió amb accessibilitat cognitiva. De fet, un aspecte que també es repeteix a totes les campanyes és la qüestionable situació que hi ha fins a un total de tres partits que ni tan sols han fet públic el programa electoral. Almenys jo no l’he sabut trobar i segurament hauria de ser un document visible tenint en compte que les eleccions són d’aquí a pocs dies i hi ha molta gent que està votant per correu.
Óscar Martínez Professor del Grau en Educació Social i Treball Social
Fa pocs dies hem viscut el relleu presidencial a la cúpula del poder nord-americà. Un nou president. Un home. Veient les notícies, la meva filla d’onze anys em va preguntar, en un to mig curiós mig indignat: Que les dones no poden ser presidentes? Ràpidament li va contestar el seu germà gran: Sí, però encara no n’hi ha hagut cap.
La pregunta em va preocupar. La resposta em va donar esperança. Obrir el camí no es fàcil. La línia que separa ser pioner de convertir-se en una persona marginada és molt fina. No tothom és capaç de ser el primer. Molts necessitem models a seguir. Això és el que necessiten les nenes (i els nens) del futur. Ja sigui a la política, a l’art, a la ciència o en qualsevol altre àmbit de la societat.
Sandra Ferrer Coordinadora de l'Àrea Digital de la Fundació Pere Tarrés
Quan algun cop explico la situació penitenciària al món, acostumo a començar amb les següents dades: els EUA tenen el 5% de la població mundial, però el 24% de la penitenciària; és a dir, és el país amb una proporció més elevada de persones incarcerades del món. En xifres absolutes, i segons l’Statista 2020, suposa una població de 2.121.600 persones recluses, mentre que la Xina en té 1.710.000.
Però el més greu és que aquests empresonaments no estan dividits proporcionalment entre la població. Durant la darrera dècada, el retrat que podem dibuixar de la resposta al delicte mostra una greu desproporció en les penes privatives de llibertat segons la raça o la procedència de les persones. Així, als EUA un home jove de raça negra tindria comparativament 1 possibilitat sobre 3 d’anar a la presó al llarg de la seva vida; un hispà, 1 sobre 6; i un blanc, 1 sobre 17.
Esther Giménez-Salinas Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa
Els darrers dies hem assistit a multitud d'intents d'argumentar el retard a les vacunacions de la Covid-19 per part de l'administració.No hauria d'haver-hi cap argument possible davant la rapidesa amb la qual la comunitat científica ha aconseguit una vacuna. És preocupant que ens trobem amb un problema de logística que hauria d'haver estat previst fa molt temps. I encara és més preocupant que els governs només siguin reactius davant la crítica generalitzada als mitjans de comunicació.
La situació és més greu encara quan descobrim que l'administració no havia previst vacunar els dies festius. Mai hauríem imaginat una situació de crisi sanitària com aquesta, però els responsables del país havien pensat que era una bona idea no comptar amb tots els dies de la setmana. Si tenim previst vacunar la població en mig any, aproximadament, estaríem parlant de retardar el procés un mes i mig.
Óscar Martínez Professor del Grau en Educació Social i Treball Social
“Mentre pugui és molt gratificant ajudar”; “Amb bona voluntat intento aportar un petit granet de sorra”;“He volgut contribuir amb la meva petita aportació per tal que un infant pugui rebre regals aquest Nadal o alguna ajuda en la seva educació”. Aquestes són algunes de les respostes que estem rebent aquests dies a la Fundació Pere Tarrés quan agraïm els donatius que ens fan nombroses persones amb motiu de la nostra campanya solidària de Nadal. Una campanya que cada any posem en marxa en benefici dels milers d'infants en situació vulnerable que acompanyem a través dels nostres centres socioeducatius, però que enguany, en plena crisi sanitària i social, és més necessària que mai.
Són respostes que ens aporten esperança: en aquests moments tan complicats, en major o menor mesura per a tots i totes, és més encoratjador que mai rebre el suport i la generositat de tantes personesque prioritzen la necessitat dels altres al propi interès. Per a molts d'ells la seva aportació significa només “un petit granet de sorra”, però aquests granets sumats els uns amb els altres esdevenen cabdals. És un exemple clar de la cèlebre frase “la unió fa la força”.
Lali Oliver Olivé Periodista i tècnica de Fundraising a la Fundació Pere Tarrés
La situació excepcional que estem vivint els darrers mesos ha fet de la incertesa una companya de viatge de cadascun i cadascuna de nosaltres. Per combatre-la, hem pogut comprovar com a l’Estat espanyol, les polítiques passives (més conegudes com “els ajuts”) han estat les primeres accions per aturar el cop econòmic: els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), l’ingrés mínim vital (IMV) i els ajuts econòmics a les empreses i el teixit empresarial, entre d’altres.
Cal destacar que aquesta resposta ha estat ben diferent de la que es va donar a la crisi del 2008, que ens va portar a un mercat precari i precaritzat, temporal i inestable per a les persones. Un mercat que no ha permès cobrir les necessitats bàsiques i que ha fet que la fractura social i la distància entre rics i pobres a Espanya hagi augmentat de manera alarmant aquesta darrera dècada.
Dessiree García Directora del Postgrau d'inserció laboral Pere Tarrés i responsable del programa de formació i inserció labora de Cáritas Barcelona
Les persones amb diversitat funcional porten suportant durant molt temps els discursos econòmics disfressats de models metge-rehabilitadors que deixen de banda les seves pròpies decisions.
La pandèmia ha posat el focus en molts aspectes de les nostres vides, però, sens dubte, el lloc on vivim ha marcat grans diferències entre les persones. La crisi habitacional de les últimes dècades ens deixa un panorama desolador en què massa persones viuen en espais d'infrahabitatge. En aquest sentit, les persones amb discapacitat no han estat al marge de les dificultats vinculades al lloc on estan vivint.
En general, s'ha avançat força en l'atenció residencial de les persones amb diversitat funcional. Cada vegada hi ha més organitzacions que comprenen la importància de l'espai que aquestes habiten, però la infradotació de recursos per part de l'Estat i les autonomies fa molt complicada la vida digna d'aquestes persones basada en petites comunitats realment incloses en les ciutats.
Óscar Martínez Professor del Grau en Educació Social i Treball Social
I si aquest any canviéssim el guió i no haguéssim d’explicar que arreu del món 200 milions d’infants i adolescents no poden anar a escola? I si no haguéssim de xerrar, com fem cada 20 de novembre, de la xacra del maltractament infantil, o dels desnonaments de famílies amb fills i filles petits, o de les discriminacions que encara avui pateixen els infants en aspectes com la seva promoció educativa o personal? I si per una vegada no fos necessari xerrar dels centenars de famílies amb pocs recursos que no poden inscriure els seus infants en activitats de lleure o que estan en llistes d’espera per poder accedir a un acompanyament en els centres socioeducatius? En resum, què passaria si aquest any no celebréssim el Dia dels Drets dels Infants?
Maribel Trujillo Directora de la Seu de Mallorca de la Fundació Pere Tarrés
Els efectes de la pandèmia en la salut dels infants del nostre país s’hauran d’estimar al llarg del 2021, quan disposem de dades oficials. No obstant, alguns estudis recents estimen que gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament, com també que haver d’estar tancats ha suposat un augment del risc per a la salut dels nens i nenes de famílies en situació de vulnerabilitat. Existeix una sobrada evidència empírica de com l’habitatge és un factor determinant de les desigualtats en la salut, de manera que els infants amb menys recursos socioeconòmics tenen més probabilitat de viure en pitjors condicions residencials i, per tant, de tenir un pitjor estat de salut.
Rosalina Alcalde Cap de Metodologia i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
I si aquest 20 de novembre canviéssim la història i no haguéssim de denunciar que al món 200 milions d'infants no gaudeixen del seu dret a l'educació? I si no haguéssim de parlar, com fem cada any, de la xacra del maltractament infantil (dret a la protecció contra els maltractaments), o dels desnonaments de famílies amb fills i filles petits (dret a l'habitatge), o de les discriminacions que pateixen les nenes en la seva promoció educativa o personal (dret a no ser discriminat)? I si per un cop no ens calgués parlar dels centenars de famílies amb pocs recursos que no poden inscriure els seus infants en activitats de lleure o que estan en llistes d'espera per poder accedir a una plaça en centres socioeducatius? En resum, què passaria si aquest any no celebréssim el Dia dels Drets dels Infants?
I és que avui es commemora aquesta diada que recorda l'aprovació el 1989 per part de les Nacions Unides de la Declaració Universal dels Drets dels Infants i que manifesta la revolucionària idea que els infants són ciutadans de ple dret amb drets innats i irrenunciables que les nostres societats hem de preservar.
La crisi sanitària de la Covid-19 ha estat un sotrac que ens ha fet adonar que som vulnerables i ens ha posat cara a cara amb tot un seguit de situacions crítiques, noves i inesperades d’un dia per l’altre. Però aquestes dificultats, com tantes altres coses en la nostra imperfecta societat, no han afectat tothom per igual.
És ben sabut, i poc publicitat, que tots els éssers humans som vulnerables donat que necessitem els altres i els altres necessiten de nosaltres.Aquesta és la base de tota ètica. Però mentre la condició vulnerable és universal, es poden observar diverses capes de vulnerabilitat, i, per tant, hi ha persones en circumstàncies d’especial fragilitat que, arran de qualsevol canvi en les seves condicions de vida (laborals, personals, de salut), veuen agreujada la seva situació i se’ls hi afegeixen noves capes.
Estar al costat d'algú i acompanyar-lo sense tocar el seu cos ha de deixar pas al fet que els que es toquin siguin les ànimes, els cors i la voluntat de treballar plegats.
Una carícia o una abraçada poden salvar una situació conflictiva, transformar l’energia i ser les eines més poderoses que podem tenir al nostre abast per a apropar-nos a altres persones, per a connectar. Tot i això, l’arribada de la Covid-19 ens ha obligat a trencar aquesta manera de comunicar-nos i establir vincles amb els altres.
Lisette Navarro Professora del Grau en Educació Social i Treball Social, delMàster universitari en models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescènciai del Postgrau d’Expert universitari en coaching en l’àmbit socioeducatiu
Les activitats d’educació en el lleure són un dels (molts) fets singulars al nostre país. I ho són, sobretot, perquè moltes estan organitzades per entitats i organitzacions sense afany de lucre, basades en el voluntariat i liderades per joves.
Cada any, com si fosun petit miracle, veiem com grups i grupets de joves d’arreu de la geografia del país inicien colònies, campaments, rutes, casals d’estiu... Ho fan, segurament, amb menys recursos econòmics i materials dels que serien necessaris però amb una il·lusió, un compromís i una capacitació (gràcies a la bona formació) encomiables!
Aquest 2020, en un context social i sanitari inèdit i del tot excepcional, el miracle, en gran part, s’ha tornat a produir.
Albert Riu i Mas Director del Servei Colònies de Vacances
Si les polèmiques i discursos de l'odi del model nord-americà aconsegueixen monopolitzar el debat electoral a Europa, l'augment del racisme està servit.
El racisme ha tornat a convertir-se en una arma entre els candidats a la presidència dels Estats Units. L'assassinat de George Floyd, el passat mes de maig, a mans de la policia de Minneapolis, va mostrar al món que una part de la societat nord-americana continua sent impunement racista. Sense cap dubte, l'actitud del president electe i candidat pel partit republicà, Donald Trump, aviva les brases d'una problemàtica que semblava superada.
Josep Oriol Pujol i Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés
La professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, Isabel Torras, dóna la seva opinió com a experta en infantesa sobre les repercussions psicològiques de separar els infants de les seves famílies en referència a les últimes mesures d’immigració presses per l’administració Trump.
Isabel Torras Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL
26.06.18 / Youtube
article
Decàleg per fomentar el consum responsable de joguines aquest Nadal
Si bé els infants i joves juguen durant tot l’any, el 70% de les ventes de joguines es realitza durant la campanya de Nadal, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ). La gran oferta de joguines que entretenen i diverteixen i, sovint, ensenyen, fa que oblidem que el joc més estimulant es troba en la imaginació i la fantasia. El consumisme associat a la celebració del Nadal ens porta, en ocasions, a confondre el joc amb la joguina i ens fa oblidar que “jugar vol dir compartir, desenvolupar la creativitat, treballar les emocions, la llibertat, les relacions interpersonals, les habilitats motores i passar-ho bé”, com afirma Bet Bartrina, docent dels cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés, que ha elaborat 10 pautes per fomentar el consum responsable:
Triar jocs o joguines on l’infant participi de manera activa i que no sigui només un simple espectador.
Buscar un joc o joguina que estimuli en l’infant diferents aspectes com: la creativitat i la imaginació, la socialització o la cooperació, entre d’altres.
Pensar en l’entorn que ens envolta i intenta triar productes que no estiguin fabricats amb materials nocius per la salut i pel medi.
Recordar la botiga de barri i el comerç de proximitat: sovint els artesans fabriquen jocs i joguines amb materials resistents i de qualitat que duren més temps.
Mirar que a la caixa hi aparegui el segell de la CE on diu que aquell producte ha passat els controls de qualitat.
Hi ha molts tipus de jocs i joguines: de taula i tauler, tradicionals, de construccions, motrius. Evitem les bèl·liques i les que reprodueixen estereotips de gènere.
A l’embolicar el paquet fer-ho amb paper que es pugui reciclar posteriorment. A les botigues hi ha diferents tipus de paper però cal recordar que els que porten motius brillants i plàstic afegit són nocius pel medi.
Tenir cura amb la publicitat i llegir la lletra petita. De vegades, el que es veu als mitjans de comunicació i el que apareix a la caixa que embolcalla el producte no és, realment, la mateixa joguina que conté a dins.
Pensar, amb el joc o la joguina a les mans, si el preu que hi ha indicat és l’adequat. No cal quedar-se un producte si, veritablement, no se n’està convençut o convençuda.
Compartir temps de joc amb els infants és la millor manera d’enfortir els vincles afectius i educatius entre pares i fills. Cal no oblidar que els pares i mares són els primers companys de joc dels petits.
El joc “és una activitat lliure i la seva vivència fa que l’ aprenentatge sigui significatiu en el creixement personal de l’infant” afirma Bet Bartrina. A la primera infància, l’infant descobreix qui és i experimenta què és capaç de fer. Amb el joc simbòlic, l’infant copia el món dels adults i interactua amb els seus companys i companyes, primer de manera desordenada i després de manera ordenada i en la mesura que creix, amb la incorporació dels jocs amb regles, aprèn a adaptar-se a les diferents situacions que se li plantegen, treballa en equip quan el joc és cooperatiu, pren decisions si és necessari i és capaç de posar-se en el lloc del seus companys de joc.
El joc i el món de l’educació i el lleure
El joc és l’eina innata que els nens i nenes utilitzen per aprendre i conèixer el seu entorn. Com sintetitzava la pedagoga Maria Montessori: “la feina dels nens és jugar”. L’estreta vinculació entre el joc i el món de l’educació i del lleure infantil i juvenil fa que per la Fundació Pere Tarrés el joc esdevingui una activitat clau en la vida dels infants i joves. Tal és la transcendència del joc que queda recollida en l’article 7 de la Declaració dels Drets dels Infants (1959): “L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.”
Des de la Fundació Pere Tarrés animem a educadors, monitores i famílies a convertir qualsevol objecte una joguina fascinant, només posant en marxa la imaginació. Jugar és una activitat necessària i espontània que permet que els infants explorin i coneguin el seu entorn i despertin un gran ventall d’emocions importants en el procés de creixement.
Bet Bartrina Docent de cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés
11.12.17 /
entrevista i vídeo
“Treballem per generar igualtat d’oportunitats”, Montse Soria reflexiona sobre migracions i joves
Els joves immigrants de 15 a 29 anys representen el 35% del total de la immigració a Catalunya, xifra que representa el 5% de la població, amb un total de 53.666 persones immigrades. En aquest context, Montse Soria, coordinadora de Programes d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés, ens explica els aspectes a tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori.
Ens pots descriure els fluxos migratoris que arriben a Europa?
Des del gener fins el setembre del 2015, unes 470.000 persones han creuat el Mediterrani en direcció a Europa segons dades de laInternational Organization for Migration(IOM). Part important d’aquest flux migratori està conformat per persones que fugen de contextos de violència extrema buscant asil. En els darrers 5 anys han esclat 15 conflictes, provocant el desplaçament de 30 milions de persones. Destaquen conflictes com el de Síria, Iraq, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud o Pakistan, entre d’altres. Tot i que aquest tipus de migració és la més nombrosa,les migracions per raons econòmiques no s’han aturati segueixen arribant persones a l’Estat Espanyol, bé per establir-se o bé per arribar a altres parts d’Europa, amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida.
De tots aquests moviments migratoris en destaca algun col•lectiu?
La cara més visible per la nostra societat és l’adulta, produint-se sovint una invisibilització dels infants i joves que emigren. Hi ha dos col•lectius que destaquen i cal tenir en compte quan es fa referència a la població jove i a les migracions: elsMenors Migrants No Acompanyats i els fills i filles de famílies immigrades. Els Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) són aquells infants i joves, menors d’edat, que fan un viatge migratori sols sense cap referent adult. Els fills i filles de famílies immigrades són els infants i joves que emigren i que s’estableixen amb les famílies, tot i que es poden donar situacions diverses com un retorn del pare o de la mare o dels dos, al país d’origen. També som fills i filles de famílies immigrades aquells i aquelles que han nascut a Catalunya però la seva família va fer un procés migratori.
També caldria afegir que és important tenir en compte la variable gènere. Les dones sovint pateixen més situacions de vulnerabilitat tant en el viatge migratori com a les societats d’acollida i és una variable a tenir en compte, de manera diferent, en funció de la procedència, l’edat, la classe social, entre d’altres.
Quina és la situació de la població jove immigrada a Catalunya?
A Catalunya, la població jove immigrada de 15 a 29 anys representa el 35% del total de la immigració en el 2014. Aquest any, doncs, es comptabilitza 53.666 persones immigrades de 15 a 29 anys (el 5% de la població total).
Les situacions que afecten a la població jove immigrada són diverses, però sovint situacions de precarietat acompanyen processos migratoris, tot i que cal tenir en compte moltes més variables que poden intervenir.
Quina és la principal dificultat dels Menors Migrants No Acompanyats (MMNA)?
Els MMNA conformen un fenomen complex amb unes característiques concretes i requereixen una atenció especial tant pel que fa a les situacions de partida, com pels perfils sociodemogràfics, el viatge migratori i l’arribada i l’establiment a la societat d’acollida. Cal destacar l’alta vulnerabilitat que afecta a aquest col•lectiu que, es mostra divers pel que fa a les procedències, edats, sexe i pautes migratòries. Tanmateix aquest menors es troben afectats per una gran complexitat en relació a la legislació i per els sistemes de protecció existents a l’Estat Espanyol. Destaca que aquests menors són tractats com a immigrants en primer terme per les institucions, i no com a infants i joves amb drets com a menors d’edat, tal com es recull a la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (1959).
Com la intervenció socioeducativa afavoreix la seva inclusió a la nostra societat?
Des de la intervenció socioeducativa amb joves es requereix disposar d’una perspectiva intercultural amplia que incorpori la realitat d’aquests col•lectius per millorar l’acompanyament i el treball socioeducatiu, així com la inclusió real a la nostra societat. Per aconseguir-ho cal un coneixement profund dels col•lectius i del context que els afecta, així com estratègies, metodologies i recursos que responguin a les necessitats existents.
Quins aspectes cal tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori?
Els col•lectius de joves immigrats no són homogenis, donat que existeixen múltiples situacions que afecten aquests joves, fet que demana una mirada amplia, transversal i integral en la intervenció. Cal tenir en compte el projecte migratori, el dol migratori, el viatge en el temps i en l’espai, el dol migratori, la situació juridicoadministrativa, la procedència, la relació amb el grup d’iguals a la societat d’acollida, l’existència o no d’un reagrupament i la seva tipologia, etc.
A més el fet migratori condiciona els itineraris dels joves, ja que es sumen desigualtats socials que afecten a les seves relacions, referències i expectatives vitals i a la construcció de la identitat.
Sovint als immigrants, i també als fills d’immigrants, se’ls pregunta d’on són i si són estrangers, i molts es preguntes quan seran considerats d’aquí. Com treballeu des de la Fundació Pere Tarrés en la millora de la convivència i la tolerància?
En el marc del projectes d’intervenció socioeducativa amb joves, s’intenta treballar per generar igualtat d’oportunitats com a base de la convivència i el respecte. És molt important acompanyar als joves en relació a les seves necessitats diverses i facilitar que adquireixin eines i recursos propis per tenir millors condicions de vida. És, també, molt important facilitar l’ampliació de xarxes socials dels propis joves, així com enfortir-les.
El treball amb la comunitat, establint llocs comuns, compartits i coneixements construïts col•lectivament, així com combatent prejudicis i estereotips, és fonamental també. La pertinença positiva a una comunitat o ciutat, sentint-se part d’una manera sana i respectada, facilita molt més la convivència, la interrelació i el respecte.
Tot això es treballa a través de projectes concrets, amb objectius i accions, on s’intenta que la relació amb la comunitat tingui un pes rellevant.
Montse Sòria Coordinadora d'Acció Social
24.11.17 /
La funció educativa de l'escola bressol
Avançar l’edat dels infants per entrar a “l’escola”, tal i com els mitjans han informat que es vol portar a la primera reunió del pacte educatiu nacional al Congrés, cau en contradicció perquè deixaríem de sentir les escoles bressols com espais educatius. Aquesta proposta considera que el segon cicle d’educació infantil, inclòs físicament en espais d’educació primària, té un pes més important en l’educació dels infants que no pas les escoles bressols. La Bet Galindo, tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés analitza aquesta proposta.
Arran de la notícia de que els científics del MIT han creat una aplicació per entrenar les habilitats socials per ajudar les persones amb trastorns d'ansietat o Asperger, ens fa pensar que no només aquestes persones amb clara dificultat per relacionar-se haurien de sotmetre's a un entrenament d'aquest tipus. De fet, les habilitats socials son cosa de tots i totes i qui més qui menys té possibilitats de millora. La Lisette Navarro ens parla sobre aquest tema.
Lisette Navarro Professora del Grau en Educació Social i Treball Social, delMàster universitari en models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescènciai del Postgrau d’Expert universitari en coaching en l’àmbit socioeducatiu
La proposta del Consejo General de Colegios de Educadores y Educadoras Sociales (CGCEES) per promoure una llei que reguli l’Educació Social és una iniciativa necessària i adequada. El professor de la Facultat Pere Tarrés, Jesús Vilar, ens explica l'evolució de l'educació social a Espanya des dels anys 60 fins avui i per què és necessari que s'aprovi una llei que reguli el sector.
Jesús Vilar Martín Director Acadèmic de Grau i professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya impulsa un canvi legal perquè els jutges es pronunciïn sobre la facultat dels individus d’expressar el seu dret en cas d’incapacitació. Així es dóna resposta a una reivindicació de les entitats que vetllen pels drets de les persones amb discapacitat. Les persones amb discapacitat intel·lectual deixaran de perdre automàticament el dret a vot, ho analitza el nostre professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL, Óscar Martínez.
Óscar Martínez Professor del Grau en Educació Social i Treball Social
27.01.17 / Youtube
article
L'atenció social en situacions d'urgències i emergències
La recent tragèdia de l'Hotel Rigopiano que va ser sepultat per una allau el passat 18 de gener a Itàlia ha posat d'actualitat l'actuació dels serveis de rescats i d'emergències, que continuen buscant persones desaparegudes encara a dia d'avui. Isabel Ferrer, professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, reflexiona sobre aquests tipus de tragèdies i sobre com als professionals dels serveis d'urgències i emergències se'ls demana una resposta immediata i integral, no només mèdica i psicològica sinó també des de la dimensió social.
Isabel Ferrer Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social
La diferència de renda entre els barris més rics i els més pobres de Barcelona ha deixat de créixer però encara és important, segons l’índex de la Renda Familiar Disponible (RFD) de Barcelona el 2015. Dades que mostren que quan parlem de les condicions de vida dels habitants de Barcelona, més que parlar d’una Barcelona s’hauria de parlar de vàries “Barcelones”. La professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, Sandra Escapa, ens ho explica.
Sandra Escapa Professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés
19.01.17 / Youtube
article
Les conseqüències en els infants que pateixen el bullying
Aquesta, per desgràcia, no va ser l’única notícia que ens alertava de la violència a l’escola i de les conseqüències en els infants que pateixen el bullying i/o el ciberbullying. L’Aida C. Rodríguez, responsable de projectes Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés – URL analitza com es pot aprendre a reparar el dany.
Aida C. Rodríguez Cap de projectes de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa
19.01.17 / La Vanguardia
Documental
Documental sobre sexualitat i discapacitat
La televisió pública sorprenia aquesta setmana amb un programa en prime time sobre sexualitat i discapacitat. En general ha sorprès a gran part del país especialment perquè majoritàriament ningú no havia pensat sobre el tema. De fet, la discapacitat ha estat amagada en la història en general, així que era fàcil intuir que pensar sobre sexualitat i diversitat funcional seria una gran novetat per a la majoria de la gent. Òscar Martínez, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL n’analitza el documental i el seu ressò.
Óscar Martínez Professor del Grau en Educació Social i Treball Social
02.12.16 /
article
El treballador social davant de la pobresa energètica
La mort d’una senyora gran a Reus fa uns dies per un incendi relacionat amb la pobresa energètica és un cas que desgraciadament està molt present en la nostra societat. La directora del Grau de Treball Social de la Facultat Pere Tarrés, Carme Fernández, analitza les repercussions de la pobresa energètica i el paper dels treballadors i treballadores socials.
Carme Fernández
23.11.16 / ccma.cat
Estudi
Les necessitats de les famílies amb petita infància
