Per donar resposta a les creixents necessitats socials existents, vinculades a l’ocupació, l’acollida de persones migrants, l’atenció a la dependència i la cronicitat, per posar-ne alguns exemples, ha sorgit amb força un nou terme, la innovació social. Una nova realitat que vol atendre aquestes situacions emergents de manera àgil, i sovint a través d’un model de negoci que implica un cert lucre.

El principi fonamental universalitzat per la Unió Europea és l’anomenada lliure competència. Tant les directives comunitàries com les transposicions dels estats asseguren garantir la igualtat d’oportunitats, basada en el preu, quan l’administració contracta obres o serveis. Però de la sensibilitat social de governs i partits no en surten uns criteris ferms que assegurin una remuneració i unes condicions laborals mínimes per a les persones que executen aquests serveis i obres públiques.