COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de parlar una bona estona amb un grup d’infants del centre socioeducatiu AEI-Raval sobre les desigualtats en la salut infantil. Vam reflexionar sobre el fet que l’esperança de vida al barri del Raval fos més curta que al barri de Sarrià: les condicions de vida, la feina, la contaminació, l’alimentació, les condicions de l’habitatge... van ser alguns factors explicatius que van trobar els nens i les nenes del grup. Com a mesures per millorar les desigualtats, van reflexionar algunes força intel·ligents com ara “pagar més als metges i les metgesses", perquè no se’n vagin a l'estranger i es puguin quedar als nostres Centre d’Atenció Primària (CAP) i hospitals. Tots coneixien bé el funcionament del sistema de salut públic: si tens mal, vas amb la teva targeta sanitària per tal que et visiti un metge al CAP o a l’hospital. En aquestes diatribes estaven quan de sobte, la fluïdesa de la conversa es va aturar al plantejar què s’havia de fer  quan els infants tenien un problema de salut mental. Senzillament no entenien ben bé a què es feia referència quan es parlava de salut mental. És clar, no és una cosa que faci mal a cap lloc del cos; i si ho fa difícilment ho associes amb un malestar psicològic. Això ens passa també a les persones adultes. Ens consta força reconèixer un trastorn mental i per tant demanar ajut als professionals abans que el problema no empitjori. 

Com ens recorda UNICEF la salut mental dels infants és alguna cosa més que l'absència d'un trastorn o malaltia mental. Té a veure amb el seu benestar personal, com ara l’optimisme, la calma, l’autoestima i la confiança en un mateix; però també amb el benestar interpersonal, com són les relacions amb els altres, la cura responsable i sensible, sentir-se part i proper als altres; i igualment té a veure amb les capacitats i coneixements i per tant amb la capacitat d’aprendre i expressar-se i prendre decisions positives, tot responent als reptes de la vida. 

El fet que els nens i les nenes del grup desconeixeran el que significa estar mentalment sa, em va semblar preocupant. Especialment en aquest moment quan les evidències de l'augment del malestar psicològic en la infància catalana  són alarmants. A la conferència sobre desigualtat, salut  i infància celebrada el passat mes de juny al Palau Macaya -es pot veure el vídeo a YouTube-, el Dr. Juan José García, cap de l'àrea de pediatria de l'hospital infantil Sant Joan de Déu, indicava que les assistències pediàtriques d’urgència relacionades amb la salut mental havien augmentat un 36% entre febrer de 2020 i febrer de 2021. En aquest any també havien vist un augment del 61% dels pacients  ingressats per salut mental. I el que és més preocupant, els intents autolítics ho havien fet en més d’un 104%.   

Durant la pandèmia els infants que tenien algun tipus de malestar psicològic  s’han trobat, per una banda, que els agents reguladors com ara l’escola, l’esport, l’oci, etc. s'han vist reduïts. Per altra, les dificultats per accedir als serveis de salut i salut mental. I a més, han hagut de conviure amb situacions socioeconòmiques de gran impacte i traumàtiques, com ara la mort, l’aïllament o la violència intrafamiliar. 

La manifestació del malestar psicològic varia segons l’edat. Els més petits ho manifesten amb  por a estar sols i a les fosques, malsons, regressió, dificultats per alimentar-se, augment de rabioles o comportaments aferrissats. A la fase de l’educació primària, amb irritabilitat, malsons, problemes de son i menjar, mals de cap i dolors d'abdomen, problemes de conducta, afecció excessiva, competència entre germans per a l'atenció parental i retirada social dels altres. Mentre que a l’adolescència poden presentar símptomes  físics; dificultats per dormir, gana i autocura; aïllament de companys i familiars; canvis en els nivells d'energia; apatia; o l'abandonament dels consells de salut.   

La detecció precoç de les expressions de malestar psicològic infantil i juvenil són fonamentals per evitar la seva cronificació i per tant les malalties mentals infanto juvenils. Fem de la in(formació) una vacuna de prevenció.