COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La normativa de transparència a Catalunya la regula la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern que es va completar amb el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. La diversitat existent d’entitats dins del tercer sector fa que sigui complex conèixer quines són les obligacions que, com a tals, hem de complir en matèria de transparència segons la legislació actual. Des d’entitats que no es veuen obligades, a aquelles que no només es veuen regides per una, sinó per dues legislacions: la ja esmentada llei 19/2014 de transparència i la del protectorat de fundacions [1].

Difícilment es pot comptabilitzar el nombre d’entitats que estan subjectes a aquesta normativa. Això no obstant, detectem que la posició de les entitats en matèria de transparència tendeix a ser reactiva, és a dir, treballem per complir amb allò que ens obliga la llei. Són poques les entitats, especialment entre les petites i mitjanes, que assumeixen un rol proactiu a l’hora de dissenyar actuacions que promoguin activament la transparència. El principal motiu d’aquesta posició és què només es perceben els deures i obligacions de la normativa, i no s’identifiquen els beneficis que poden aportar la transparència i el bon govern.

Si mirem més enllà d’aquests drets i obligacions, la transparència i el bon govern ens ajuden a créixer com a entitats. Ser transparents és, en si mateix, una bona praxi en la gestió i l’organització de la nostra entitat, tant interna com externa. Internament, la transparència significa implicar les persones en el nostre dia a dia, fent accessible la informació a les diferents persones involucrades a la nostra entitat, ja sigui personal, voluntariat, socis, sòcies o persones usuàries. El fet de poder socialitzar la nostra activitat diària i permetre l’accés a la informació que generem, com per exemple els nostres valors, el balanç econòmic i social, etc., és un element que garanteix el compromís de les persones i recorda quins són els objectius que tenim com a entitat. Disposar d’aquesta informació de manera transparent genera un clima millor en el si de l’entitat, ja que fa les persones partícips dins la cultura organitzativa d’aquesta.

Sobre la nostra organització interna, la identificació i el reconeixement de les tasques i activitats que desenvolupem com a entitat ens fa millorar en l’eficiència i ens permet identificar límits en la nostra actuació, així com detectar disfuncions per tal de prevenir riscos inesperats. 

En definitiva, internament la transparència ens ajuda a gestionar millor els diferents recursos que tenim disponibles (humans, econòmics, materials, etc.) i a tenir present tots i totes quina és la finalitat de la nostra actuació com a entitat.

I de forma externa, hem de veure la transparència com una fortalesa, com una manera de comunicar-nos per explicar a la resta dels agents el que fem, i no només com una obligació de retre comptes amb l’administració. Si expliquem bé i de forma transparent l’impacte de la nostra activitat generarem un vincle de confiança amb la ciutadania. I aquesta confiança ens pot permetre captar més participació i més recursos, alhora que també millorarà la valoració de la nostra missió i ens donarà legitimitat per complir-la.

Ara bé, complir amb la transparència, sigui una obligació o no, no deixa de tenir les seves dificultats i entrebancs, especialment per a aquelles entitats petites i mitjanes. Com comentàvem anteriorment, el mateix desconeixement de la normativa, la manca de detecció dels beneficis i el més important, la falta de mitjans (econòmics, temporals, humans, formatius, etc.), són alguns dels factors que dificulten la consecució i/o millora d’aquests criteris de transparència. I al final, acabem prioritzant (lògicament) els recursos en l’activitat que ens apropa a la nostra missió i visió com a entitat, i no en la gestió administrativa que requereix la transparència.

Per això, recomanem a les entitats que busqueu suport per transcendir en aquest canvi de la cultura organitzativa que genera el fet d’haver de complir amb la transparència i el bon govern, independentment de si hi esteu obligats o no per llei. Hi ha actuacions que podem fer dins de l’entitat, com incentivar la formació, i/o en matèria de transparència, com ara sol·licitar assessoraments per millorar les eines i processos per recollir i tractar la informació de manera més efectiva i eficient, especialment aquella que és matèria pública i accessible a tothom.

Així mateix, com a entitats no hem de deixar de reclamar que ens posin a l’abast les eines per poder ser més transparents, especialment amb l’administració: una burocràcia més simplificada (formularis i/o instàncies) o unes aplicacions informàtiques que ens simplifiquin la forma de comunicar-nos amb els diversos nivells d’administració són dos exemples de demandes que se’ns han de garantir i facilitar per poder complir amb les nostres obligacions. 

En conclusió, encara que el camí per aconseguir-ho no està exempt d’exigències i demandes que dificulten la nostra activitat, hem de trencar amb aquesta percepció negativa del que ens suposa la transparència. I començar a veure el que ens pot aportar com a entitat, com ara una millora en l’organització i la gestió interna, un millor compromís entre les persones que formen part de la nostra entitat i una millor imatge de cara a la ciutadania.

[1] Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública i Ordre JUS/152/2018, de 12 de setembre, per la qual s’estableix el nivell de subjecció de les fundacions i de les associacions declarades d’utilitat pública als instruments de transparència establerts per l’esmentada llei.