COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una trobada estatal de coordinadors/res de serveis d’atenció domiciliària (SAD) i en un dels tallers es debatia sobre la necessitat de formació dels professionals d’atenció directa; els/les treballadores familiars (TF).

Em van sorprendre alguns dels punts que plantejaven les meves companyes i, finalment, vaig preguntar sobre la titulació dels seus equips.

Com a coordinadora de SAD i formadora, per a mi és força clara la diferència entre els dos Certificats Professionals (CP) que existeixen actualment i que donen l’oportunitat de treballar en el sector sociosanitari, però arran d’aquesta experiència veig que potser cal clarificar una mica en què consisteix cadascun, per a poder triar el perfil més adequat a l’hora de contractar.

Abans que res comentar que, a nivell de Certificat Professional, hi ha dues titulacions relacionades amb el sector. Per una banda el CP d’atenció sociosanitària a persones dependents a institucions socials  (a partir d’ara CP d’institucions) i, per altra, el CP d’atenció sociosanitària a persones al domicili (a partir d’ara CP domicilis).

Ja els noms ens haurien de donar pistes, però el mot ”dependència” pot portar a error. No en va, la titulació que oferta el Departament d’Educació és el Grau Mig d’Atenció a persones en situació de dependència, i aquesta sí que permet incorporar-se a les residències o al SAD, però en el present article ens centrarem en els CP, els quals només donen accés a un o altre servei, no als dos.

Els certificats professionals d’atenció a les persones

Ambdós CP estan organitzats, en termes generals, en tres blocs; un sobre infermeria i atenció assistencial, un altre en psicologia i un tercer més específic. Els blocs de infermeria i psicologia son bàsicament comuns, sense ser el mateix temari tenen molts punts en comú. La diferència està en el tercer.

En el CP d’institucions aquest bloc gira al voltant de com s’organitza una residència, quins perfils professionals hi trobem i quins protocols d'actuació i documentació en general es fan servir. No així al CP domicilis. En aquest, el tercer mòdul tracta sobre pressupost familiar, tractament de factures, receptes i estratègies de cuina i manteniment de la roba i l’aixovar.

Pot semblar que són aspectes que tothom coneix i que dedicar-hi temps és superflu. Res més allunyat de la realitat. Un dels millors exemples, per a mi, és la part de cuina. No es tracta de les diferents receptes segons el país d’origen de cadascú - i aquí moltes coordinadores de SAD recordarem les múltiples queixes per part dels nostres usuaris sobre el tema àpats-. No, la dificultat no està en la diversitat gastronòmica, sinó en la manca de recursos. Tothom sap cuinar quan hi ha abundants ingredients, però i si el rebost ve directament del banc d’aliments? I si la quantitat econòmica destinada a alimentació es mínima perquè no hi ha més recursos?

En una residència,  els professionals d’atenció directa no tenen aquesta preocupació; el servei de cuina els dona el menú previst per a cada usuari i en una proporció important, la manca de recursos no afecta la seva tasca. I justament la manca de recursos és una constant en l’atenció domiciliària.

Quants cops els professionals de SAD troben avisos de talls de serveis, o pitjor, serveis tallats per manca de pagament? La resposta malauradament, encara és de denúncia. Per això és important saber com actuar davant d’aquests casos i el CP de domicilis ens ajuda a fer-ho.

Finalment, quina és la gran diferència entre els dos cursos? Penso que un dels factors més importants per l’alumnat a l’hora de decantar-se per un o altre és la durada. Mentre que el CP d’institucions dura 450 hores, el CP domicilis té un total de 600 hores.

L’alumnat, potser prioritzant la seva incorporació al món laboral, trien l’opció més curta, però aquells qui seleccionem i contractem hem de tenir clar que el primer curs, el CP d’atenció sociosanitària a persones dependents a institucions socials,  ens atorgarà professionals amb mancances en àrees bàsiques de l’atenció domiciliària.