COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Telèfons mòbils que contribueixen a l’educació de poblacions allunyades, drons que serveixen per buscar supervivents d’una catàstrofe natural, satèl·lits que identifiquen les zones més afectades per la pobresa: aquests són alguns exemples de com la tecnologia es troba al servei de la cooperació internacional.

És ben sabut que la cooperació internacional s’ocupa dels ajuts que s’estableixen entre diverses nacions, a nivell oficial o no governamental, de cara a ajudar al desenvolupament econòmic i humà d’una regió del món en vies de desenvolupament. El paper que les tecnologies juguen en aquest camp resulta francament sorprenent.

La cooperació internacional cerca d’aportar solucions a necessitats específiques de grups humans que es troben a territoris marcats per la pobresa i la manca de recursos amb el propòsit d’empoderar aquestes comunitats perquè contribueixin al seu propi desenvolupament sostenible.

L’aplicació de tecnologies de la informació i de la comunicació a aquestes necessitats de desenvolupament forma part del que anomenem innovació social.

Ha nascut d’aquestes mateixes comunitats, que cerquen d’aplicar recursos tecnològics a necessitats específiques, com per exemple l’ús dels telèfons mòbils per la gestió de pagaments en regions on no hi ha sucursals bancàries, per accedir a material educatiu mitjançant plataformes electròniques adaptades als recursos d’una regió específica sense escoles, o per ajudar els pagesos a gestionar eficaçment el comerç just de les collites amb preus competitius.

Aquestes iniciatives també s’han desenvolupat amb la col·laboració d’enginyers, universitats i ONG que desenvolupen tecnologies que resolguin les necessitats de les comunitats humanes del món subjectes a l’exclusió social. Les aportacions van des de recursos satel·litaris lligats al mapeig de zones de catàstrofe, a la creació d’eines que ajuden a superar la bretxa digital a regions on l’accés a les xarxes digitals és més limitat, passant per plataformes digitals utilitzades per lluitar en defensa dels drets humans.

El desenvolupament d’aquestes iniciatives ha generat fins i tot moviments de base que se centren en l’adaptació d’aquestes tecnologies a les necessitats de poblacions específiques del món, com constatem amb els moviments “Innovació Jugaad”, a l’Índia, o “Innovació jeitinho”, al Brasil.

L’aportació que poden fer les tecnologies al desenvolupament econòmic i humà de les regions més pobres del món no és important per la tecnologia en ella mateixa.

És important per la manera com les necessitats humanitàries es poden beneficiar amb una tecnologia més humana que contribueix amb solucions a problemes que afecten els grups humans marcats per la manca de recursos o per catàstrofes de diferents tipus.

L’aportació de les tecnologies a la cooperació internacional constitueix, doncs, una oportunitat: l’oportunitat de poder adaptar els recursos tecnològics a favor de les necessitats humanes més bàsiques, com ho són la subsistència, l’educació, la cohesió comunitària i la defensa dels drets humans. El seu valor no rau en el fet que siguin tecnologies innovadores, sinó en el fet que siguin eines per assolir un desenvolupament humà sostenible.