COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Lideratges, actituds i eines per millorar la capacitat de resiliència dels equips socioeducatius. 

Darrerament els alumnes i els professionals amb els quals col·laboro via les formacions i el coaching, testimonien de l’impacte que té la pèrdua de proximitat per acompanyar al creixement i la transformació de les persones que acompanyen. La distància física, la impossibilitat de treballar amb dinàmiques de grups, les cites programades o exclusivament telefòniques, el tancament del servei i la disminució d’espais que generen trobades humanes. Aquestes barreres generen una disminució del contacte humà i priven als educadors, treballadors socials, professors, cuidadores, terapeutes, etc., d’unes eines precioses per crear relacions de confiança. La comunicació verbal, para-verbal i la proximitat estan reduïdes. Com li fas entendre a algú que pot confiar en tu des de la distància? Com empatitzes i fas escolta activa? I és que la seguretat i la confiança són clau per estimular la resiliència. La resiliència és la capacitat de l’esser humà per iniciar un nou desenvolupament després d’un trauma o com desenvolupar-se en l’adversitat.

Segons explica Boris Cyrulnik, neuròleg i psiquiatre, les condicions que permeten desenvolupar la resiliència en una persona són: estar en un entorn segur (amb vincles estables), la recuperació, les relacions i la cultura. 

Tenint en compte que un dels objectius dels equips socioeducatius és acompanyar a les persones per potenciar aquesta capacitat, seria lògic pensar que els equips de professionals també són resilients... Però, és així? Té el meu equip aquesta capacitat resilient de superació i desenvolupament? 

Les dificultats que viuen actualment els equips d’atenció socioeducativa estan provocant esgotament professional i posant de relleu mancances en els equips. 

Si traslladem als equips les condicions necessàries per desenvolupar la resiliència trobem competències que poden marcar la diferència entre un equip resilient: que se sap adaptar a la realitat present, sense perdre de vista el seu objectiu i donant el millor de si, per acompanyar a les persones ateses, fent-se càrrec de noves circumstàncies adverses; i equips esgotats, que treballen en la urgència; “apaga-focs” o “tapa-forats” i que no nodreixen les bones pràctiques i la innovació social perquè perden el sentit de la tasca ofegats d’incongruències. 

Si fem l’exercici de pensar en l’equip com pensem en una persona, amb una personalitat, una manera de fer les coses i unes aspiracions pròpies, podem explorar com les mesures restrictives que estem vivint afecten a les persones i també als equips. Quan més resilient és el nostre equip, millor es pot adaptar a les noves condicions de treball i pot crear nous mecanismes d’intervenció. Ho podem saber fent-se la pregunta següent:

En el meu equip tothom té la possibilitat de donar el millor de si mateix? 

S’aconsegueix tenir equips d’alt valor resilient enfortint cada un dels membres    d’aquests equips i per això a més a més d’unes bones condicions de treball es necessita un bon lideratge. 

Reforçar l’auto-lideratge i el lideratge de l’equip és una de les claus en aquest moments que, al meu entendre, hem de reforçar. 

Seguint l’anàlisi del Dr. Cyrulnic, la confiança que pot sentir una persona dintre del seu equip és clau. Per aconseguir-la es necessita un entorn que doni seguretat. Aquesta es crea  quan som part d’un equip que sap el que fa i cap a on va, que dona cabuda a tots els membres i que té uns objectius clars.

Per treballar la resiliència de l’equip és necessari crear un espai de relació on cada persona tingui un rol, cohesió (crear vincles), objectius clars, comunicació fluïda i adaptació al medi. 

El cos i la ment col·lectiva de l’equip han d’estar ben nodrides i tenir-se confiança sense crear dependències emocionals. 

Per liderar equips resilients que siguin capaços d’assumir els desafiaments futurs desenvoluparem les competències toves (softskills): treball en equip, creativitat, motivació, resolució de conflictes, gestió del temps, organització i planificació, gestió del canvi. Aquestes competències permeten als equips un bon enfocament mental i agilitat emocional. 

Per enfocar la ment col·lectiva calen objectius clars i dinàmics que estiguin compresos i integrats per a tots els membres de l’equip (que no tan sols figurin a la memòria anual). Espais d’acció combinats amb espais de reflexió conjunta eficaç, espais de creativitat, llocs de paraula lliure sense judici. Una bona tècnica per entrenar l’atenció de la ment és el Mindfulness. 

Per a ésser àgils emocionalment, cal acceptar les emocions i estar oberts a elles essent compassius amb cada integrant de l’equip. Les emocions formen part de nosaltres mateixos i estan molt relacionades amb l’autoestima individual i del grup.  No es pot liderar un grup utilitzant l’emocionalitat dels seus integrants. Per això és bàsic donar un espai a aquestes, que ningú es senti jutjat per tenir emocions i treballar de forma holística, “cada part és un tot i el tot és més que la suma de les parts” , per això cal treballar la comunicació assertiva a l’interior de l’equip, tenir espais de paraula respectuosos i ser durs amb el problema i tous amb les persones. 

Les condicions de treball actuals han generat nous desafiaments als equips per això ens fixem la importància de tenir equips resilients. Tots tenim el potencial de millorar l’enfocament mental i l’agilitat emocional,  d'aquí la importància de treballar de forma continuada les Softskills de l’equip com a unitat i de cada membre d’aquest a nivell individual. 

Tothom és important, totes les idees tenen un potencial creador, i podem transformar l’equip perquè sigui més amable i resilient !

Formacions per reforçar la resiliència dels equips i de les persones reforçant les Softskills: 

• Habilitats de comunicació
• Eines de Coaching: Lideratge i gestió d’equips 
• Lideratge d’equips
• Mindfulness
• Mediació i resolució de conflictes