COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El 2020, tot i la situació de pandèmia, no ha estat exempt de conflictes. Ans al contrari, els confinaments domiciliaris i les restriccions promogudes pels governs a fi de minvar els efectes de la pandèmia han fet incrementar els conflictes intrafamiliars de manera paral·lela al fet que els espais de convivència s’han vist reduïts i intensificats en pocs metres quadrats. De la mateixa manera, les tensions veïnals també han augmentat pel fet que tots i totes hem estat més hores a casa. Des que es van decretar les primeres restriccions, els diferents serveis de mediació municipals han pogut detectar un augment de la sensibilitat envers els sorolls, olors, humitats i l’ús dels espais comuns i han vist com augmentaven les demandes d’actuació.

Així doncs, i contràriament al que en un primer moment es podia pensar, els serveis de mediació han seguit sent un servei municipal de primer ordre durant la pandèmia. Un servei més bàsic que mai que ha requerit d’un esforç d’adaptació a les mesures governamentals de seguretat i confinament per tal de poder seguir oferint escolta, acompanyament i intervenció a les situacions de conflictes viscudes per la ciutadania. En aquest sentit, l’essencialitat dels serveis de mediació s’ha vist evidenciada.

Des de la Fundació Pere Tarrés, com a entitat gestora de diversos serveis municipals, hem pogut constatar com enguany, els serveis de mediació han mantingut la seva activitat o fins i tot l’han vist incrementada.

El servei de mediació de Sant Feliu ha vist créixer el nombre de sol·licituds, el nombre de participants tant directes com indirectes, i ha mantingut el nombre de casos tancats.

El de Rubí també ha vist incrementat el nombre de casos, així com el nombre d’intervencions realitzades.

A Montornès del Vallès han augmentat els casos de mediació veïnal en major nombre que els familiars, malgrat ambdós han experimentat un fort creixement: el nombre d’intervencions s’ha duplicat respecte el 2019 i a la vegada hi ha hagut un increment del 20% dels casos tancats.

Finalment, el servei de Sant Boi de Llobregat ha mantingut l’adaptació del servei gràcies a metodologies telemàtiques i els cercles restauratius escolars malgrat el confinament.

Si bé és cert que el treball presencial ha centrat principalment la metodologia d’intervenció d’aquests serveis, enguany les eines virtuals han cobrat pes, especialment els mesos en què les mesures sanitàries han requerit el confinament domiciliari. Posteriorment, però, l’atenció presencial s’ha continuat mantenint en aquells casos en els quals això ha estat possible i la persona ho ha preferit, adaptant el servei a les necessitats socials i personals.

Així doncs, des de la Fundació Pere Tarrés volem mostrar la nostra satisfacció pel manteniment i l’increment de l’acció en molts dels serveis, tot i la situació extraordinària de pandèmia, demostrant que els equips de mediació han estat adaptatius a les dificultats de l’entorn i igualment permeables a les necessitats ciutadanes. D’aquesta manera es reafirma amb certesa i objectivitat que el camí de la cultura de pau i la mediació és un camí de no retorn.