COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

El SAD, un servei cada cop més demandat

Podem entendre els serveis d’atenció domiciliària (SAD) com un conjunt organitzat i coordinat d’accions, prestacions i/o suport tecnològic que es presta al domicili de la persona o al seu entorn, per oferir una atenció integral a les persones i/o les unitats de convivència. Aquest conjunt d’actuacions o serveis s’organitzen mitjançant un pla d’atenció social individual, familiar o de convivència.

El SAD forma part de l’atenció domiciliària, que engloba més recursos i agents, com la rehabilitació domiciliària, l’atenció dels equips d’atenció primària, la teleassistència, el PADES o el banc d’ajudes tècniques.

Les tendències sociodemogràfiques al nord global indiquen que la demanda d’aquest tipus de serveis s’incrementarà notablement en les pròximes dècades.  

Per una banda, els processos demogràfics com ara l’envelliment de la població i la necessitat de cura de llarg termini dibuixen un context social europeu amb més persones grans amb necessitat de ser ateses i de ser-ho durant més temps. També, la concentració de població en espais urbans i els processos d’individualització de les societats post-modernes debiliten les xarxes informals de suport a les persones dependents.  

Per altra banda, les transformacions dels models de producció i de treball que precaritzen les condicions de vida de les famílies, augmentant la vulnerabilitat social i incrementant els problemes de conciliació entre la vida familiar, laboral i personal, entre d’altres efectes, impacten en la demanda de Serveis d’Atenció Domiciliària.

En aquest context canviant i en expansió que suposen els SAD, esdevé important poder conèixer, amb més profunditat, les principals tendències i reptes que actualment hi ha al sector.

Quines són les principals tendències i reptes de futur?

1. La digitalització

Que permeti fomentar un major aprofitament de les tecnologies avançades en la prestació del SAD i en l'articulació de les cures i suports a domicili.

Un dels reptes serà que aquestes tecnologies no siguin quelcom aïllat i que el seu propi disseny i implementació s’integri en el propi pla d’intervenció i amb la resta de serveis. 

Alguna de les principals línies serien:

• La millora dels dispositius tecnològics utilitzats per les empreses, les persones cuidadores i les persones que presten el servei per a la transmissió d'informació i la supervisió del servei.
• La prestació de serveis de suport psicosocial, l’estimulació cognitiva i l’acompanyament social en remot.
• L'aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per a una estratificació de les persones usuàries i la planificació dels serveis.
• Millorar la disponibilitat de dades relatives al SAD en el municipi, mitjançant la creació d'un quadre de comandament d'accés públic. 

2. Complementarietat i diversitat en els serveis a domicili

El SAD forma part d’un paquet més ampli de serveis i suports diversificats. Aquesta realitat ha de permetre potenciar la complementarietat entre aquests recursos i evitar la duplicitat definint bé els objectius de cadascun d’ells.

Un dels reptes clau serà avançar en una major coordinació entre el SAD i teleassistència, de forma més continuada i compartida. 

3. Capacitació i condicions laborals dels i les professionals

Una millora en la capacitació permetrà una major professionalització i millora en la intervenció.

Per altra banda, potenciar el reconeixement i el valor que aporten els i les professionals esdevindrà quelcom fonamental per tal de generar una ocupació estable, que respecti el dret dels treballadors i treballadores i que millori la qualitat de l’ocupació i les  possibilitats de desenvolupament professional. 

4. Autogestió, proximitat i acció comunitària

L’atenció domiciliària ha d’incloure la comunitat com a part del domicili. En aquest sentit, serà un repte promoure models orientats a reforçar àrees territorials i comunitàries i que fomentin l’autogestió dels i les professionals, no només en l’execució, també en el disseny i implementació del pla d’intervenció. 

Aquestes models haurien de poder generar: més possibilitats de personalització, proximitat i ancoratge territorial en àrees petites, utilització de recursos comunitaris, empoderament i autogestió de les professionals, i èmfasi en les fortaleses i no en les dificultats dels usuaris. 

5. Personalització i atenció integral centrada en la persona

L’atenció integral centrada en la persona implica generar canvis organitzacionals que vagin més enllà de les figures de coordinació o gestió de casos, i que permetin més autogestió i participació de les persones treballadores d’atenció directa i una continuïtat en les intervencions. 

El fet d’implementar programes d’integració de serveis en el domicili fa que la gestió dels casos sigui intensiva i que un professional especialitzat pugui gestionar un paquet ampli de suports diversos per a un grup reduït d’usuaris, i permet que la coordinació de casos sigui més eficaç.  

6. L’avaluació

A nivell europeu, ja s’han començat a crear agències d’avaluació per al control i seguiment a les empreses de SAD. Aquestes agències no només avaluen el compliment dels requisits, sinó també l’impacte del servei en la qualitat de vida dels usuaris. 

En aquesta línia, incorporar l’avaluació com un aspecte fonamental per a la millora del servei, incorporant metodologies qualitatives i d’impacte, serà quelcom a potenciar a els propers anys.

7. Lliure elecció i diversitats d’entitats proveïdores del SAD

En dues línies principals:

• Fomentar la lliure elecció de les persones usuàries i la possibilitat d'accedir a determinats serveis de suport i cures mitjançant l'ús de prestacions econòmiques.
• Fomentar la diversificació de les entitats proveïdores de serveis, la cooperativització del sector i la participació d'entitats sense ànim de lucre en la prestació del servei. 

8. Revertir les desigualtats

Incorporant una perspectiva de gènere i interseccional, tenint en compte la variabilitat territorial i, per tant, les desigualtats existents en l’accés al servei i la seva qualitat.

9. Sostenibilitat econòmica i social

Plantejar models que millorin en eficiència i gestió de costos esdevindrà clau en un context creixent en demanda i complexitat.

Com a conclusions

Com hem vist, el SAD i l’atenció a domicili, en general, presenta un seguit de reptes que són claus per atendre més i millor les necessitats que puguin sorgir al domicili, sobretot en situacions de dependència.

En aquest sentit i afegint els canvis sociodemogràfics que ja s’estan produint i les reflexions que s’han generat arran de la pandèmia, tenim un repte cabdal de present i de futur que és urgent que comencem a abordar des d’una perspectiva sociosanitària i amb un aposta clau per la transformació i la generació d’un major impacte del SAD que reverteixi en la qualitat de vida de les persones al domicili i a la comunitat.