COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Un conflicte interpersonal es dona quan una o més persones tenen la percepció que existeix incompatibilitat entre elles per l’assoliment del seu objectiu. Aquesta percepció crea una resistència sentida per una ó més parts implicades i aquestes resistències creen el conflicte.

Aquesta reacció de resistència és part essencial de les nostres relacions, cada un de nosaltres tenim maneres diferents de veure el món i de satisfer les nostres necessitats. Sovint ens posem d’acord amb els altres per satisfer-les de forma conjunta però, a vegades, aquest no és el cas i és llavors quan el conflicte pot emergir.

El conflicte és un fenomen al qual tots estem subjectes, independentment del sexe, edat, cultura, procedència o àmbit. El fet diferencial dels conflictes interpersonals amb persones grans no rau tant en la tipologia del conflicte com en la proposta de gestió d’aquest. Els factors distintius que hem de tenir en compte per trobar resolucions positives són:

1- Que  les bases que ens permeten trobar solucions positives als conflictes (guanyar/guanyar) són les habilitats socials i comunicatives: la capacitat empàtica i la comunicació assertiva i que aquestes s’aprenen.

2- Quan  es treballa i/o conviu amb persones grans sabem que l’envelliment és un procés natural i representa una fase de la vida. En aquesta fase hi ha canvis substancials (que són diferents per a cada persona) que definiran les seves prioritats, la manera de veure la vida i els objectius que es fixen en el seu projecte de futur. Una de les característiques més importants d’aquest moment de la vida és que la persona està confrontada a la pèrdua de forma més recurrent. La pèrdua de capacitats, de resistència física, de persones properes, d’autonomia, de coses materials, de l’entorn, etc... Aquestes pèrdues generen processos de dol que la persona ha d’anar elaborant i superant.

Els conflictes sempre estan relacionats amb la satisfacció de necessitats (fisiològica, de seguretat, de pertinença o afecte, de sentir-se reconeguda pels altres o per ella mateixa o d’autorealització). En l’etapa de l’envelliment les necessitats són diferents respecte a d’altres moments de la vida objectivament i subjectivament. Per això és essencial tenir en compte quines necessitats està sentint la persona per poder resoldre un conflicte de forma positiva. Així doncs el tercer factor que ens permetrà resoldre el conflicte és:

3- Basar-se en les necessitats sentides de la persona i no en les necessitats que nosaltres pensem que la persona ha de prioritzar. Això no vol dir que haguem de passar per alt la cura de la persona. Vol dir que li hem de donar tanta importància a que la persona tingui satisfetes les ABVD (les Activitats Bàsiques de la Vida Diària) com altres aspectes que ella considera importants, la manera de satisfer-les, el ritme i el moment, respectant el significat i la importància que la persona li dona.

Com a quart factor clau per la resolució de conflictes  ressaltem la importància de:

4-  Atacar el problema i no a la persona. Un comportament que la persona pugui tenir, encara que sigui recurrent, no defineix la identitat global de la persona. Fixem-nos en el problema i no en els trets de personalitat.

Per finalitzar destaquem que el conflicte amb els altres sempre ens diu coses sobre nosaltres mateixos. Una actitud positiva, d’escolta autèntica i de preguntar-nos contínuament quina és la prioritat del moment, ens farà cada dia millors i contribuirà a la millora de les relacions.

En relació amb aquest tema, la Fundació Pere Tarrés ofereix els següents cursos de formació:

https://www.peretarres.org/formacio/curs-resolucio-conflictes