COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La convivència i per tant la cohesió social són elements clau en la vida quotidiana dels projectes comuns en els barris i en el món relacional de les persones. La bona convivència permet impulsar i establir solidaritats, intercanvis i relacions entre les persones, tant des d'una finca veïnal fins a un espai públic compartit, un equipament o  una escola.

Malauradament no tothom es troba en igualtat de condicions, ni en les institucions es gestiona la diversitat i l'equitat de la mateixa manera. En els moments actuals on les crisis socials i col·lectives prenen molta força, els interessos individuals i de certs col·lectius estan per sobre de l'equitat i la solidaritat.

Les diferències són el gran paradigma de la nostra era. Hem de conviure amb elles, però no en sabem i ens apropem i construïm estereotips i prejudicis que a la llarga acaben generant exclusió i segregació d'una part de les persones. La violència i l'estigma acaben justificant aquesta segregació i acabem etiquetant i excloent a molts col·lectius. Sent aquest fet el cau del racisme institucional i relacional.

Les seqüeles socials i econòmiques que la pandèmia de la COVID-19 ha deixat, s'aprecien amb preocupació. Sobretot, el seu impacte en la quotidianitat de les persones, col·lectius i grups o comunitats en les que els espais d'interrelació i contacte s'han vist afectats.

Avaluacions de diverses institucions adverteixen que aquesta crisi és diferent a les altres (IGOP, 2019), per la seva magnitud i abast, per la incertesa sobre la seva durada, pels desafiaments que planteja al disseny i instrumentació de polítiques i en gran mesura en les accions per garantir els drets socials guanyats per les persones i col·lectius vulnerables o en risc d'exclusió.

L'emergència de la COVID-19 implica també, que tot i aconseguint una ràpida reactivació, serà difícil eludir les transformacions en la forma d'operar de l'economia i la societat. Risc que a la seva vegada fa que disminueixi el suport econòmic i material de les administracions en relació a les necessitats dels col·lectius vulnerables.

Estan creixent i creixeran les desigualtats econòmiques i que afectaran greument a les persones migrades específicament, donada la seva vulnerabilitat social i econòmica: atur, explotació laboral, dificultats d'accés a l'habitatge, bretxa digital, condicionants socials de la salut, etc. La diversitat i els estigmes creixeran i aquests fenòmens es transformaran en processos d’estigmatització cada cop mes urgents.

A l'Estat espanyol tenen centrada la seva mirada en l'àmbit econòmic, els subsidis afavoreixen particularment a les empreses i una part menor es destina a les persones i col·lectius. Aquestes retallades generaran crisi i tensions socials, perquè fins ara, els recursos destinats a grups en risc d'exclusió han estat claus per a la defensa de drets, per a la creació de ponts entre els grups, per a la cohesió i per mantenir el pacte social.

No hem d'oblidar que a Europa, després d’alguns anys en el que s’anava  estabilitzant de la crisi de l'any 2008, la qual en el seu moment va significar precarització laboral, pèrdua de drets i privatització de sectors socials, la crisi va fer emergir postures de radicalització, veus antiimmigrants i la defensa del que és nacional. Un context de por i desconfiança on s'han anat aprofundint les distàncies, fracturant els llaços i aliances col·lectives que s'havien construït al llarg dels anys (Rodríguez, 2020). La vida quotidiana als barris i en els espais col·lectius, ens havien mostrat que, tot i les desconfiances, s'havien establert aliances i complicitats que permetien certa cohesió social

Aquests allunyaments socials, en el context de la COVID-19, ens porten a pensar que els mecanismes de supervivència i les estratègies de socialització primària retornessin novament a l'espai familiar com a eix de seguretat i suport. Es detecta un risc a socialitzar-se davant el control social, cosa que afectarà a les iniciatives i relacions interculturals. Si les persones se senten insegures no participaran en iniciatives socials i s'amagaran. 

També ens porta a creure que les ruptures en la convivència, vindran acompanyades d'un discurs públic que justificaria les desigualtats deixant la responsabilitat a les persones i grups diversos i racialitzats (Del Olmo, 2009). La qual cosa, provocarà que els recursos públics no arribaran a atendre a tothom, augmentant les desigualtats, la violència, l'exclusió i el racisme social.

El repte consisteix en comprendre el debat en relació amb els drets (classe, gènere, origen i racialització), els quals es veuran  afectats i viuran un procés de transformació que hem de posar sobre la taula. En definitiva, hi ha un risc que augmenti el racisme i les ideologies d'extrema dreta.

Creiem que la interculturalitat és un bona aposta que aporta experiències i sabers diversos i és un factor significatiu per a trobar respostes a la crisi. Cal generar estratègies de promoció i valoració de les iniciatives interculturals, així com de les aportacions de les persones migrades a nivell social, cultural i econòmic: abans, durant i després de la pandèmia.

Recuperar les relacions personals i físiques ara que tornem a fer vida als espais públics, al carrer, als espais comercials, escoles, llocs de treball i espais culturals estaran marcades  en gran mesura per aquesta crisi. Per tant, es fa prioritari retornar a parlar i a pensar en estratègies interculturals i que posin en contacte a les persones i les experiències i els recursos comuns a l’abast de tothom.

Creiem per tot això que hem de pensar i aprofundir com a tècnics/ques i persones que intervenim en les relacions entre les persones. I per això ens plantegem els següents reptes:

• Saber i analitzar com ha afectat el COVID-19 la convivència de les persones / grups en els espais col·lectius i comuns.
• Quines estratègies, recursos materials i emocionals estan desenvolupant les persones en els seus espais col·lectius i personals.
• Conèixer si existeixen polaritzacions socials i discursos que portin a elevar els nivells de discriminació, exclusió i racisme.

El racisme és una greu situació de confrontació i violència que pot portar a molts nivells de crispació i confrontació en els barris i en els territoris….

Cal pensar-hi i estar atents a tota aquesta nova realitat que ens ha deixat el Covid i que formarà part de la nostra realitat en els propers mesos.

Referències bibliogràfiques:

Del Olmo, M. y Aguado, T. (2009). Educación Intercultural. Perspectivas y propuestas. Editorial Universitaria Ramon Aceres.
Institut de Govern de Polítiques Públiques (IGOP). Reflexiones Covid19 https://igop.uab.cat/es/reflexiones-covid19/
Rodríguez, M. (2020). Jornadas virtuales; ”Geografías del conflicto: estrategias populares y comunitarias en los territorios ante el contexto de pandemia”. 3er encuentro: La pandemia en la ciudad invisibilizada. Organización barrial, redes y solidaridades. CLACSO.