COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

La mobilitat entre el Personal d’Administració i Serveis de les universitats (PAS) ens permet fer transferència de coneixements i aprendre de les competències d’altres companys per tal d’incorporar-ho posteriorment a les nostres institucions. En aquest sentit, el programa europeu Erasmus + està destinat a desenvolupar diverses activitats i iniciatives, emmarcades en les denominades Accions Clau (Key Actions en anglès) en els àmbits de l’educació, la formació, la joventut i l’esport per al període 2014-2020. Dins d’aquest marc, els bibliotecaris som uns professionals molt actius i hi ha moltes “internationals week for librarians” arreu d’Europa. Aquest any vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la trobada de bibliotecaris que oferia la Universitat de Liubliana a Eslovènia, amb el títol: Academic libraries' support for open science in the European Research Area, on entre tots els professionals assistents, hi havia gent d'11 països diferents, hem compartit els nostres coneixements sobre el tema i hem après quina és la situació actual en l'horitzó del programa marc H2020.

Durant la meva estada vaig tenir l’oportunitat de conèixer el moviment Open Acces (Accés Obert). Es tracta d’un moviment internacional que s'aprofita d'internet per posar a l'abast de la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors per tal de que beneficiï el desenvolupament de la ciència i la societat. El lliure accés als recursos digitals derivats d'aquesta producció científica sense barreres econòmiques o restriccions derivades del copyright és l'objectiu general d'aquest programa de la Unió Europea que engloba a tota la comunitat investigadora, però també a la comunitat bibliotecària, implicant-los en  quin rol han de desenvolupar cadascun d'ells. Hem de trobar un equilibri entre els editors de recursos digitals, entendre quin és el motiu de per què un investigador decideix publicar el seu coneixement i aconseguir que aquest coneixement estigui a l'abast de la societat en accés lliure, sense que ningú hi surti perdent. Les estratègies a seguir són diverses i països com Alemanya ja porten temps parlant amb els distribuïdors per tal d'abaratir uns costos massa elevats que les pròpies universitats no poden assumir i per garantir que la producció científica no quedi només accessible per a uns quants. L'implementació de normatives a nivell europeu que facilitin l'intercanvi de dades també és clau dins d'aquest procés.

L'experiència de compartir amb companys d'altres països, de veure com treballen i de compartir entre tots el que cadascú pot aportar, ens obre un món de possibilitats que després podem traslladar a les nostres universitats. Com a bibliotecària, aprofitar aquests espais de reflexió i aprendre dels altres, és una experiència molt gratificant.