COMPROMÍS EDUCATIU I SOCIAL

Avui fa exactament 20 anys que començava a treballar com educador social. Ja havia col·laborat amb altres entitats en temes d’oci, de lleure, amb joves i infància, però aquell era el primer dia en un centre residencial, una llar, on havia de responsabilitzar-me de 8 persones adultes amb diversitat funcional. I ho havia de fer en un lloc tant especial com casa seva.

És molt fàcil enrecordar-se perquè la Cristina, l’educadora que hi havia a l’altra llar dos pisos per sota, estava molt atabalada amb la noticia de la mort de Lady Di. Seguia les noticies amb les senyores que vivien a l’altra habitatge i m’ho anaven explicant.

Però era el meu primer dia de feina i jo ja en tenia prou amb les mil indicacions que tenia per aconseguir arribar el més dignament possible al final de la meva jornada laboral. El primer dia és d’un nivell d’estrès bastant important. L’educador anterior em va deixar tots els ingredients per fer una crema de xampinyons que jo no havia fet en la meva vida.

Per descomptat, el primer dia dona la sensació que és impossible poder recordar-se de totes les consignes a tenir en compte a qualsevol recurs. És una idea bastant generalitzada, però poc a poc vas veien com no només ets capaç de sobreviure si no que, a més, pots gaudir de la teva feina.

Al cap i a la fi, el més important arriba un cop has aconseguir generar cert vincle amb les persones amb les que treballes i pots realment desenvolupar les teves habilitats des de l’educació social. I això diria que no li ha passat a ningú el primer dia.

La por inicial és absolutament raonable perquè t’enfrontes a la complexitat d’una feina en que cada dia passen coses absolutament diferents. És evident que cal planificar i practicar molt professionalment, però això no treu que les situacions sempre seran unes molt determinades que potser mai havies imaginat.

Per ser un bon conductor cal haver fet molta pràctica i per tenir més destresa en situacions complicades et poden entrenar amb diferents tipus de climatologia o carretera, però mai podran fer la simulació de tot el que pot arribar a passar-te a la carretera. L’aprenentatge en l’educació social consisteix en una cosa molt similar donades les possibilitats de persones a les que atendrem i les situacions que estaran vivint.

Retornant al meu primer dia de feina he de reconèixer que segur que se’m van passar moltes coses que ni vaig adonar-me’n. Cap d’elles importants. Però això no vol dir que més endavant vaig cometre errors dels que vam haver de plantejar amb l’equip.

Els estudiants del primer curs sempre pateixen, de manera general, per aquests primers moments com a professionals. O al menys ho expressen molt més que a cursos superiors. Però tot s’ha de dir, la majoria de les coses per les que pateixen son situacions de conflicte personal i professional durant tota la vida a l’ofici. Però en aquest cas, acostumem a digerir aquestes qüestions una mica més amb l’experiència i amb la construcció personal que fem de la professió. I no vol dir que no continuïn sent de màxima preocupació, si no que les acostumem a saber treballar per digerir-les, com dic, personalment. Però la digestió no sempre funciona, això ho podeu donar per fet... i és per això que la professió és tant apassionant.

Els dubtes de si soc la persona idònia per aquesta professió o si seré capaç son qüestions que van i venen al llarg de la vida professional. En alguns moments poden decaure els ànims perquè la fortalesa no sempre ens acompanya 365 dies a l’any, però després arriben les experiències positives, les relacions amb els usuaris o simplement les estones en que hem vist que vàrem fer bé de triar aquesta professió.

Als que ens agrada aquesta professió recordem aquells primers moments com a molt emocionants, perquè personalment son molt gratificants i veus com poc a poc vas sentint-te més còmode. D’aquells inicis tothom en guardem moltes anècdotes.

Al llarg del temps els que ens dediquem a l’educació social veiem les coses de diferents maneres respecte el primer dia. Evolucionem i fonamentalment veiem molt més la globalitat de les situacions perquè a l’inici ens preocupa més allò immediat. Tot i que continua sent complicat prioritzar tantes situacions acostumem a aconseguir millor estratègies i planificacions. Tot plegat acaba sent una professió que val molt la pena exercir. A un dia del començament del proper curs ja tinc ganes de sentir les pors i inquietuds de les futures i futurs educadors.